La demència és un terme que engloba diverses malalties que afecten la memòria, el pensament i la capacitat per fer activitats quotidianes.
S’estima que la demència afecta uns 60 milions de persones arreu del món (el 8,1% de les dones i el 5,4% dels homes de més de 65). Amb les previsions demogràfiques de les Nacions Unides, el 2030 seran prop de 78 milions i el 2050, uns 139 milions de persones.
A Espanya, el 2021 hi havia 20,8 persones amb demència per cada 1.000 habitants i s’estimen en 41,3 el 2050.
A Catalunya, amb una població considerablement envellida [1,54 milions de persones majors de 65 anys el 2023 (el 19,3% de la població)], segons dades del CatSalut del 2023, 20 persones de cada 1.000 pateixen algun tipus de demència. Són prop de 85.000 afectats. D’aquests, el 69% pateixen Alzheimer. Són un total de 44.250 persones afectades, 12.613 homes i 31.637 dones. La prevalença* total és del 0,56% i la incidència** el 0,12%.
*Prevalença és el nombre de casos que presenten la malaltia, dividit pel nombre d’individus que componen la població.
**Incidència és el nombre de nous casos (anuals) dividit pel total de la població.
La malaltia empitjora amb el temps. Afecta principalment les persones d’edat, però no totes les persones la contrauran a mesura que envelleixen. Entre els factors que augmenten el risc de patir demència cal destacar: l’edat (és més comú en persones de 65 anys o més), la hipertensió arterial, un excés de sucre a la sang (diabetis), l’excés de pes o l’obesitat, el tabaquisme, el consum excessiu d’alcohol, la inactivitat física, l’aïllament social, la depressió.
La demència té conseqüències físiques, psicològiques, socials i econòmiques, no només per a les persones que viuen amb la malaltia, sinó també per als cuidadors, les famílies i la societat en general. Sovint hi ha una manca de conscienciació i de comprensió de la demència, cosa que pot causar estigmatització i suposar un obstacle per al diagnòstic i l’atenció.
Cost de la demència
El 2019, la demència va tenir un cost per a les economies de tot el món d’US$ 1,3 bilions; aproximadament el 50% d’aquesta xifra és imputable a l’atenció que proporcionen cuidadors informals (per exemple, familiars, amics i veïns, dels quals el 70% són dones), que de mitjana dediquen unes cinc hores diàries a tasques d’atenció i supervisió. [89.000 milions d’hores en 2019]
Els costos mundials podrien arribar a 2,8 bilions el 2030 tenint en compte l’increment unitari del cost de l’assistència.
A nivell mundial, el cost de la demència té importants repercussions als sistemes de salut. És preocupant que els sistemes de prestació d’atenció a llarg termini dels països d’ingressos baixos i mitjans no estiguin ben preparats, ja que això suposa una càrrega pesada per als cuidadors i les famílies, i encara que les estimacions actuals de les repercussions i el cost de la demència són molt elevades, és probable que aquestes xifres no reflecteixin el veritable cost.
Anàlisi dels costos
A més de les despeses mèdiques i socials directes i dels costos derivats de la prestació d’atenció informal, cal comptar els costos generats per a la societat i les famílies de la pèrdua de productivitat dels cuidadors i la jubilació anticipada dels adults amb demència incipient.
Respecte a les despeses mèdiques, a Catalunya, amb dades recollides el 2020, les persones amb demència realitzen una mitjana de 19,1 visites als equips d’atenció primària, mentre que un 84,1% són visitats per un servei d’urgències i un 40,2% acaben necessitant ingrés en un centre hospitalari d’aguts. Un 15,8% dels pacients diagnosticats d’Alzheimer necessiten internament en un centre sociosanitari.
- Costos de diagnòstic
Els costos de diagnosticar la demència podrien estar entre 1.000 i 5.000 euros per pacient.
- Costos de tractament
Els costos del tractament farmacològic entre 500 i 2.000 euros per pacient.
Els costos dels tractaments no farmacològics (teràpies ocupacionals, fisioteràpia o estimulació cognitiva) entre 1.500 i 5.000 euros per pacient.
3. Costos de les cures
Cures informals: Sovint, les famílies assumeixen les cures de persones amb demència. Això implica pèrdues en la productivitat laboral dels cuidadors (tant en hores com en oportunitats laborals), amb un impacte econòmic que pot variar entre 20.000 i 50.000 euros anuals.
Cures formals: Els pacients poden necessitar assistència professional a domicili o en residències especialitzades. El cost d’una residència especialitzada pot oscil·lar entre 25.000 i 60.000 euros anuals a Catalunya, depenent del nivell d’atenció necessari.
Costos de suport a domicili: L’ajuda professional al domicili pot costar entre 1.200 i 3.500 euros mensuals, segons les hores d’atenció requerides.
4. Pèrdues de productivitat
Pacient: Si el pacient amb demència es troba encara en edat laboral, la incapacitat laboral i la jubilació anticipada representen costos econòmics importants. Aquests costos poden variar significativament segons la situació laboral prèvia del pacient.
Cuidadors familiars: Sovint, els cuidadors familiars veuen reduïda la seva jornada laboral o abandonen el seu lloc de treball per dedicar-se a la cura del familiar. Les pèrdues poden arribar a ser significatives, especialment si el cuidador és un dels principals generadors d’ingressos familiars.
5. Costos indirectes
Ajustaments a la llar: Moltes famílies han d’adaptar la seva llar per acollir el pacient amb demència. Aquestes adaptacions poden incloure la instal·lació d’ascensors, banys adaptats, o mecanismes de seguretat per evitar accidents, amb costos que poden variar entre 2.000 i 10.000 euros, depenent de les modificacions necessàries.
Transport i altres serveis: Les visites regulars al metge, teràpies o centres de dia també suposen despeses addicionals per a les famílies.
6. Impacte emocional i psicològic
Estrès del cuidador: L’estrès associat a la cura d’un malalt de demència pot tenir efectes negatius en la salut física i mental dels cuidadors, que al seu torn poden necessitar atenció mèdica, teràpies psicològiques o suport emocional, augmentant els costos totals.
Estimació global de costos
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el cost global de la demència és d’aproximadament 1,3 bilió de dòlars anuals, tenint en compte tant costos directes com indirectes. En països com Espanya, el cost per pacient pot oscil·lar entre 27.000 i 37.000 euros anuals, sumant diagnòstic, tractament, cures i costos indirectes.
Estimació per Catalunya del % del pressupost sanitari destinat a la demència
Amb una projecció del nombre de pacients i els costos per pacient la xifra podria estar el 2023 al voltant de1.755 milions d’euros, la qual representa, amb un pressupost total de sanitat d’uns 11.000 milions d’euros, al voltant del 16% del pressupost sanitari total de Catalunya. Valguin aquestes dades simplement com a una aproximació…
Impacte en la societat
A mesura que la població envelleix, els costos de la demència augmenten i es preveu que augmentaran significativament en les pròximes dècades. Això planteja reptes importants als sistemes de salut i protecció social a tot el món, especialment en països amb una població que envelleix ràpidament com Catalunya.
No oblidem que una anàlisi d’impacte generalment inclou un anàlisi cost-benefici (ACB), on es determinen els beneficis nets del projecte o decisió. Es consideren tant costos directes com costos indirectes, i s’hi ha d’incloure els costos d’oportunitat. Aquest concepte fa referència als beneficis perduts per no haver triat altres alternatives. En una anàlisi d’impactes, és important identificar què es perd quan s’opta per una opció en comptes d’una altra. Vol dir: què hauríem pogut finançar si no haguéssim destinat aquests diners al tractament de la demència? I a la vegada ens condueix a:
Què podem fer per reduir el risc de demència?
Cada cop hi ha més dades empíriques que indiquen que hi ha una relació entre la demència, d’una banda, i les malalties no transmissibles i els factors de risc conductuals, com la manca d’activitat física, les dietes poc saludables, el tabaquisme i el consum nociu d’alcohol, de l’altra. Entre les malalties no transmissibles que s’associen al risc de deteriorament cognitiu i demència hi ha la depressió, la hipertensió, la diabetis, les deficiències auditives, la hipercolesterolèmia a l’edat madura i l’obesitat. A més, la contaminació atmosfèrica i les lesions cerebrals traumàtiques es descriuen cada cop amb més freqüència com a factors de risc. Alhora, l’accés a l’educació formal, l’ocupació i altres oportunitats d’estimulació cognitiva, així com contactes socials, es consideren factors de protecció.
Algunes notícies recents, a tall d’exemple:
“Les entitats socials fem una crida a les autoritats per situar l’Alzheimer com una prioritat social i sanitària” 16/09/2024. Fundació Alzheimer Catalunya.
“El 71,5% de les persones amb Alzheimer, principal demència diagnosticada a Catalunya, són dones” 21/09/2024, Dia Mundial de l’Alzheimer. Consell del Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.
“Els experts ens expliquen la relació directa entre l’Alzheimer i la pèrdua auditiva” 03/10/2024. Diari de Girona.
“Un mètode basat en tres preguntes, desenvolupat per un equip d’investigadors japonesos pot contribuir a la detecció precoç de l’alzheimer i del deteriorament cognitiu, segons un estudi de la Universitat de Keio i l’hospital Saiseikai Yokohamashi Tobu. El grup d’investigadors ha identificat que fer les següents preguntes als pacients és una forma eficaç de cribratge: “Sents que tens més dificultats en la teva vida diària que abans?”, “Podries parlar-me dels teus plaers o passatemps diaris?” i “Quins són les notícies/temes actuals/recents més destacables?”. El Nacional.cat 21/11/2024.
Bibliografia
https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/dementia
https://es.statista.com/grafico/28296/numero-estimado-de-personas-con-demencia-por-cada-1000-habitantes
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/413824/catalunya-86000-persones-pateixen-alzheimer
https://www.alzint.org/u/World-Alzheimer-Report-2023_Spanish.pdf
https://www.ceafa.es/es
https://scgig.cat/grup-demencies
https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/9279/pla_atencio_sanitaria_persones_deteriorament_cognitiu_lleu_demencia_catalunya_plademcat_model_assistencial_2022.pdf?sequence=3&isAllowed=y
https://alzheimercatalunya.org/les-entitats-socials-fem-una-crida-a-les-autoritats-per-situar-lalzheimer-com-una-prioritat-social-i-sanitaria/
https://www.consellinfermeres.cat/ca/noticies/el-715-de-les-persones-amb-alzheimer-principal-demencia-diagnosticada-a-catalunya-son-dones
https://www.diaridegirona.cat/salut/2024/10/03/experts-expliquen-relacio-directa-alzheimer-perdua-auditiva-dv-108866727.html
https://www.elnacional.cat/ca/societat/nou-metode-japones-detectar-manera-precoc-alzheimer-tres-preguntes_1321345_102.html
