En aquesta llarga sèrie d’articles sobre innovació, vull dedicar les darreres paraules a parlar de les condicions per a la innovació, de la paradoxa de la innovació i, finalment, de donar algunes pistes sobre l’estat de la innovació a casa nostra.
«La ciència avui representa, per a nosaltres, la riquesa pública de demà.» Enric Prat de la Riba (1870 – 1917), primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917).
Condicions per a la innovació
- Infraestructura
El desenvolupament de la innovació en una societat requereix una infraestructura global que faciliti l’accés i l’intercanvi d’informació, la seva transformació en coneixement mitjançant l’aprenentatge i la construcció de capacitats, i el pas de coneixement a innovació mitjançant l’R+D+I. En l’àmbit de les infraestructures, vegeu més endavant la Llei de la Ciència de Catalunya.
- Context social favorable
L’enfocament sociocultural de la creativitat iniciat per Howard Becker, Mihaly Csikszentmihalyi i Howard Gardner va més enllà de l’individu perquè considera els contextos socials i culturals de la creativitat, i emfatitza el paper de la col·laboració i el context en el procés creatiu.
- Foment de la co-creació i col·laboració
La co-creació es consolida com una pràctica aplicable a diversos escenaris i pot ser definida com l’exercici col·laboratiu a través del qual les marques treballen de la mà dels seus usuaris amb diferents propòsits, des d’estratègies de comunicació i màrqueting , fins a portar a terme projectes d’impacte social, dissenyar nous productes o crear experiències de marca, entre d’altres.
Per innovar es requereix compartir: el coneixement i la memòria individual es converteixen en aprenentatge i memòria col·lectiva, i l’històric es torna necessari per tal de reduir errors passats. En treballar conjuntament de manera informal, les persones comparteixen els seus coneixements i generen confiança mútua. Els llocs de connexió oberts i relaxats són components crítics en els espais destinats a fomentar la innovació.
- Cultura empresarial oberta a la innovació
La innovació floreix quan la gent d’un equip debat obertament i no està d’acord. Podem dir-ho al revés: si tothom està d’acord, ningú està pensant!. La qüestió és com fer dir el que pensa cadascú, sobretot quan vol dir desafiar els líders o experts reconeguts. Alguns experts en gestió argumenten que la millor manera d’aconseguir que la gent parli és crear seguretat psicològica, una atmosfera en què “la gent se sent acceptada i còmoda compartint preocupacions i errors sense por a la vergonya o la retribució”.
Però sentir-se segur dissentint no és l’únic factor important per garantir un debat saludable. Cal afegir honestedat intel·lectual: és a dir, una cultura en la qual els membres de l’equip expressin de manera proactiva les seves idees i desacords d’una manera racional i constructiva.
La Llei de la Ciència i el Consell per a la Recerca i la Innovació
Al DOGC núm. 8819 de 23/12/2022 es va publicar la Llei de la ciència 9/2022, del 21 de desembre.
La Llei de la ciència és la primera llei del Parlament de Catalunya dictada en l’àmbit de la recerca i el coneixement, i s’aprova amb la missió i l’ambició de consolidar Catalunya com a pol internacional de referència, situat entre els millors d’Europa. El Parlament, amb aquesta llei, situa de manera permanent la recerca, el desenvolupament i la innovació entre les prioritats polítiques, socials i econòmiques de Catalunya.
L’Article 2 diu que la recerca, el desenvolupament, la transferència i la innovació són considerades activitats econòmiques prioritàries i d’interès general, amb impacte social, i amb efectes sobre l’activitat econòmica, el benestar de la ciutadania, i sobre l’avenç de la societat del coneixement.
El 22/12/2023 es va constituir el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (Coricat). El nou òrgan té l’objectiu d’assessorar el Govern en les decisions estratègiques sobre ciència i innovació i, per tant, serà un instrument de participació de la comunitat científica en la definició de les polítiques d’R+D+I. L’organisme està format per 14 científics i investigadors de l’àmbit de la recerca i la universitat que treballen a l’Estat i a l’estranger amb prestigi internacional. Estarà presidit per l’oncòleg i director de l’Sloan Kettering Institute de Nova York, Joan Massagué:
“En els pròxims anys, ens hem de fixar en les prioritats. No podem ser bons o excel·lents en tot, només en una facció petita i concreta de tot l’àmbit d’investigació de tots els camps. Hem d’identificar en quins punts tenim força per encara invertir-hi més”.
Entre els reptes a què cal fer front hi ha facilitar el retorn d’investigadors que treballen fora, que la multitud de centres que hi ha s’uneixin per ser més forts, i superar la burocràcia. “La burocràcia és terrible, pitjor que a altres llocs, els investigadors estan paralitzats pel compliment de normatives de complexitat extraordinària”, assegura Massagué.
La paradoxa de la innovació
A mesura que la implantació de les noves tecnologies s’ha accelerat en el temps, la productivitat global s’ha reduït. Entre el 1973 i fins el 2003, la productivitat occidental va créixer en mitjana entre el 2% i el 2,5%. Per contra, entre el 2003 i el 2023, aquest creixement s’ha vist reduït al 0,4%. L’aparició de les noves tecnologies fa que mesurar aquest factor sigui cada cop més difícil. Què aporta a la productivitat Google Maps? I les vendes per internet? I l’email? I el Whatsapp? Sobretot quan aquests productes són de franc, és a dir, el consumidor no en paga res (directament). Tot plegat es fa difícil d’analitzar. Quant hauríem de pagar per tots aquests productes i serveis si fossin comercialitzats a preus de mercat? Hi ha qui estima que aquests serveis tindrien un valor de mercat que superaria els 30.000 euros. Extret de l’article de Xavier Roig del 18 de gener de 2024 a Via empresa.
Algunes notícies recents sobre la innovació a Catalunya i al Baix Empordà
Les empreses catalanes són les que més diners dediquen a innovació, després de les basques (1,83%). Les empreses catalanes inverteixen l’1,31% de la seva facturació en innovació, per sobre del 0,83% de les madrilenyes. El Nacional, 09/01/2024.
Quatre comarques gironines, entre les més emprenedores de Catalunya: Es tracta de la Cerdanya, l’Alt Empordà, el Gironès i el Baix Empordà, segons certifica el tercer informe de l’Observatori de l’Emprenedoria de la Diputació de Girona (El Baix Empordà és la desena comarca més emprenedora, amb 16,6 societats per cada10.000 habitants en edat de treballar i compta amb dotze entitats de suport a l’emprenedoria). El PuntAvui, 21/12/2023.
Des de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Baix Empordà, impulsem la XIII edició del Laboratori d’Idees Empresarials 2023, un concurs destinat a fomentar l’emprenedoria i l’esperit emprenedor entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat, Cicles Formatius o els PFI (Programes de Formació i Inserció) de la comarca. Consell Comarcal del Baix Empordà, maig 2023.
La Generalitat augmenta un 5,9% la inversió en R+D+i l’any 2021 i la situa en més de 1.000 milions d’euros. El Departament de Recerca i Universitats presenta al Govern l’informe Finançament de l’R+D+i per part de la Generalitat de Catalunya del 2021. Els departaments amb major inversió en recerca, desenvolupament i innovació són els de Recerca i Universitats (58,29%), Salut (30,91%), Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (3,68%) i Empresa i Treball (3,40%). La Llei de la ciència de Catalunya permetrà augmentar la inversió pública del Govern en aquest àmbit en l’horitzó de l’1% del PIB. Recerca i Universitats, 10/01/2023.
L’any 2022 es van destinar a recerca i desenvolupament (R+D) a Espanya 19.324 milions d’euros, cosa que suposa un creixement del 12% en termes absoluts. Catalunya s’ha col·locat com a segona comunitat autònoma en què creixen més la recerca i el desenvolupament, un 18,2% i 4.827 milions d’euros, per darrere de La Rioja, que augmenta un 26,5% fins a 82 milions. La Comunitat de Madrid manté la primera posició en valor absolut, amb 5.130 milions, però amb un creixement del 13%, cosa que ha permès a Catalunya retallar diferències. El Nacional, 29/11/2023.
El sector de les start-ups de salut a Catalunya continua sent un dels que més creix, a diferència de les tendències globals. De fet, aquest 2022, la inversió catalana fou un 87% més alta que la de l’any anterior, i es tradueix en 445 milions d’euros. En contrast, la inversió de països com els Estats Units o la mitjana general d’Europa ha caigut en picat després de la gran escalada dels anys posteriors a la pandèmia. Catalunya, però, no ha seguit la tendència i continua augmentant els diners invertits en aquest sector que ja s’ha convertit en un dels més importants pel país en termes d’innovació. El Món, 27/04/2023.
Bibliografia
https://www.viaempresa.cat/innovacio/paradoxa-innovacio-productivitat-roig_2192666_102.html
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/detalls/noticia/llei_ciencia_dogc
https://www.baixemporda.cat/ca/arees/promocio-economica/empresa/xiii-laboratori-d-idees-2023
https://elmon.cat/moneconomia/empreses/startups/catalunya-eleva-inversio-startups-salut-22093
