No és el primer cop que la intel·ligència artificial (IA) és motiu d’un article a Emporion (vegeu, entre d’altres, els articles d’Ona Vilà de 09/02/23 i 18/01/24 i el meu del 26/04/2023), però és el primer intent de recollir els previsibles impactes econòmics i socials.
Ara que ja han nascut els primers nadons de la generació beta (2025-2039), tot i que encara és aviat per saber quins valors i circumstàncies compartiran, sembla evident que creixeran en un món on el pla físic i el virtual seran gairebé inseparables, i en ambdós plans la IA jugarà un paper decisiu.
“L’arribada de la IA intensifica la percepció que vivim en el posthumanisme* i que les pròtesis tecnològiques de què ens hem dotat acabaran substituint-nos.” Joan Ramon Resina (1956) cap del Programa d’Estudis Ibèrics de la Universitat Stanford, als Estats Units i Creu de Sant Jordi el 2020.
*Es refereix a una perspectiva que desafia les visions tradicionals centrades en l’ésser humà posant èmfasi en la interconnexió entre organismes i sistemes complexos, amb l’objectiu de trencar les jerarquies i els límits entre els humans i altres entitats.
Malgrat aquests reptes, la visió general de l’impacte econòmic de la IA és positiva. Tanmateix, els investigadors subratllen la necessitat de polítiques adequades per abordar els problemes de redistribució, privadesa i competència per garantir la distribució equitativa dels beneficis de la IA.
A finals del 2024, MIT Economics News va publicar un article sobre “Què sabem de l’economia de la IA?” L’article es basa en la investigació del professor premi Nobel del MIT Daron Acemoglu, que a l’octubre va rebre el Premi Nobel de Ciències Econòmiques 2024 juntament amb el seu col·lega del MIT Simon Johnson i l’economista de la Universitat de Chicago James Robinson. “Malgrat tot el que es parla sobre la IA que canvia el món, els seus efectes econòmics segueixen sent incerts”, deia l’article. “Hi ha una inversió massiva en IA, però poca claredat sobre el que produirà”.
El professor Acemoglu fa temps que realitza investigacions sobre l’impacte de la tecnologia en l’economia. “La IA ha capturat la imaginació. Les promeses d’un creixement de la productivitat ràpid, fins i tot sense precedents, així com noves vies per complementar els humans s’han convertit en habituals”, va escriure a ” The Simple Macroeconomics of AI “, un document de recerca publicat el maig del 2024.
Així, quins són els efectes mesurables de la IA?
Investigacions recents destaquen l’impacte significatiu de la IA en l’economia global. La IA i les tecnologies relacionades estan transformant diversos aspectes de l’economia:
- pèrdua de llocs de treball en determinats sectors i necessitat de programes de reciclatge dels treballadors
- augment de la desigualtat
- benestar i promoció del creixement econòmic
- millora de la productivitat i de la presa de decisions
- impuls de la innovació i la creació de noves empreses
- impactes en la propietat intel·lectual i la protecció de dades
1. Mercat laboral
Es preveu que la IA substitueixi tasques repetitives i rutinàries en sectors com la fabricació, la logística i fins i tot en feines qualificades (advocats, metges, comptables). Segons informes del World Economic Forum, fins a un 40% de les feines podrien ser afectades per l’automatització en les pròximes dècades.
Tot i la destrucció de llocs de treball, també es crearan nous rols relacionats amb la gestió, desenvolupament i manteniment de sistemes d’IA. Això requereix, però, una requalificació significativa dels treballadors.
Així hi haurà un augment de la demanda de treballadors altament qualificats en detriment de feines de qualificació mitjana, cosa que pot agreujar la desigualtat en el mercat laboral.
2. Desigualtat
Les empreses amb accés a grans bases de dades i recursos tecnològics podrien capitalitzar els beneficis de la IA, i ampliar així la bretxa entre grans corporacions i empreses més petites.
Les economies avançades, amb millor infraestructura digital, podrien beneficiar-se més ràpidament de la IA, tot deixant enrere economies emergents amb menys accés a la tecnologia.
3. Benestar i creixement
La IA aplicada a la salut, educació i serveis públics pot millorar l’accés i la qualitat d’aquests serveis, especialment en àrees com el diagnòstic mèdic i l’educació personalitzada, millorant així el benestar.
Tot i això, l’automatització derivada de la IA pot provocar ansietat i inestabilitat econòmica en treballadors que temen perdre la feina, i afectar el benestar psicològic
4. Eficiència productiva
La IA pot optimitzar processos industrials i comercials i augmentar la seva eficiència. Per exemple, Amazon utilitza IA per gestionar inventaris i millorar el lliurament de productes. Tanmateix, si les empreses que adopten IA esdevenen oligopolis, això podria reduir la competència i limitar la innovació, la qual cosa augmentaria el risc d’estancament. Les grans tecnològiques (Google, Amazon, Meta, Microsoft) que avui lideren el desenvolupament de la IA, poden veure consolidat encara més el seu domini de mercat i es podrien veure més polítiques anti-trust per limitar el poder d’aquestes empreses i fomentar la competència, com ja s’ha començat a fer a la Unió Europea amb regulacions sobre l’ús de dades i algorismes.
5. Propietat intel·lectual
L’ús de IA per crear contingut (art, música, codis, etc.) obre preguntes sobre qui és el propietari d’aquestes creacions: l’autor del sistema, el desenvolupador o l’usuari?. Les eines basades en IA podrien ser utilitzades per copiar o modificar obres protegides per drets d’autor, dificultant la protecció de la propietat intel·lectual.
6. Altres impactes previsibles
L’ús de sistemes d’IA pot implicar violacions de privacitat, biaixos algorítmics i dilemes ètics en la presa de decisions automatitzades.
Els sistemes d’IA, especialment aquells basats en models massius (com les xarxes neuronals profundes), consumeixen grans quantitats d’energia i incrementen l’impacte ambiental si no es gestionen adequadament.
Segons Acemoglu, és probable que els avenços en IA no es produeixin tan ràpidament com molts creuen. La IA només aportarà millores modestes a la productivitat dels treballadors i no afegirà més d’un 1% a la producció econòmica dels EUA durant la propera dècada.
L’any 2030, és probable que la IA afecti principalment les tasques de treballs de coll blanc** que tracten grans quantitats de dades, on la IA pot analitzar moltes entrades significativament més ràpidament que els humans. Però aquests llocs de treball constitueixen al voltant del 5 per cent de l’economia.
**El treball de ocoll blanc es pot realitzar en una oficina o en un altre entorn administratiu. El coll blanc inclou la gestió empresarial, atenció al client, investigació de mercats, finances, enginyeria, investigació operativa, màrqueting, tecnologia de la informació, treball en xarxa, advocats, professionals mèdics, relacions públiques, professionals del talent, arquitectes, disseny gràfic, corredors de borsa, comptabilitat, auditor, actuari, professionals de la duana, recerca i desenvolupament i contractació.
Un article recent del NYT , “Will AI Be a Bust?”, transcriu les opinions de Jim Covello , cap d’Investigació d’Equity Global de Goldman Sachs. A l’entrevista, Covello va qüestionar si les empreses i els inversors veurien un rendiment suficient del que segons algunes estimacions seria de més d’un bilió de dòlars en despesa en IA durant els propers anys. Va argumentar que per obtenir un retorn de la inversió (ROI) raonable, les aplicacions d’IA han de resoldre problemes empresarials molt complexos i importants ateses les inversions de capital necessàries en xips especialitzats, grans centres de dades i serveis elèctrics.
La principal pregunta: estarem en un nou estadi de creixement?
- Què ens diu el Model de Solow
- Creixement superexponencial o singularitat
- Retorn a un estat Maltusià
- Escenaris híbrids
El creixement impulsat per la IA seguirà el model de Solow? Seguirà una trajectòria similar? Donarà lloc a un creixement super-exponencial o a una singularitat? O ens tornarà a portar enrere cap a un estat Maltusià?
1. Model de Solow
El model de Solow, o model de creixement neoclàssic, prediu que el creixement econòmic a llarg termini és impulsat per tres factors: capital físic, mà d’obra i progrés tecnològic exogen. Si la IA es veu com una font de “progrés tecnològic exogen”, llavors el creixement impulsat per la IA podria seguir el model de Solow. Això implicaria:
- Un augment inicial i temporal de la productivitat gràcies a la IA.
- Estabilització a llarg termini: El creixement es redueix a una taxa sostinguda determinada per la innovació tecnològica, amb retorns decreixents del capital i la mà d’obra.
Això dependrà de fins a quin punt la IA pugui ser assimilada en diferents sectors de l’economia i generar beneficis sostinguts a llarg termini, tal com Solow preveia amb el progrés tecnològic tradicional.
2. Creixement superexponencial o singularitat
Alguns economistes i pensadors, com Ray Kurzweil (1948), prediuen que la IA podria desencadenar un creixement superexponencial o portar a una singularitat*** tecnològica. Això s’explica per la capacitat de la IA d’innovar per si mateixa, generant un bucle positiu on la IA millora constantment.
***Singularitat: En prospectiva, la Singularitat Tecnològica és un esdeveniment futur del qual es prediu que el progrés tecnològic i el canvi social s’acceleraran a causa del desenvolupament d’intel·ligència sobrehumana, fins al punt singular en què el context humà es canvia de tal manera que cap ésser humà anterior a la Singularitat seria capaç de comprendre’l.
En aquest escenari, la IA esdevindria un motor de creixement sense precedents, ja que podria automatitzar no només tasques productives sinó també processos d’innovació, tot eliminant els límits humans a la generació de coneixement.
Si el creixement esdevé autònom i s’accelera exponencialment, es podria arribar a un punt on el canvi tecnològic seria tan ràpid que els models econòmics tradicionals esdevindriem irrellevants (Singularitat).
3. Retorn a un estat Maltusià
Un estat Maltusià implica que els avenços tecnològics condueixen inicialment a un augment de la producció, però, finalment, la pressió de la població i la limitació de recursos naturals redueixen els guanys per càpita. Encara que aquest escenari sembli poc probable en una economia moderna, alguns elements podrien portar-nos en aquesta direcció:
- La desigualtat: Si la IA genera un creixement desigual on la riquesa es concentra en mans de pocs, es podria veure un estancament en el consum agregat i un augment de la pobresa relativa.
- Impactes ambientals: Si l’ús de la IA condueix a l’explotació excessiva de recursos o a danys irreversibles al medi ambient, els costos podrien superar els beneficis.
- Substitució laboral: La destrucció de llocs de treball humans podria limitar el poder adquisitiu de grans segments de la població, reduint el creixement agregat.
4. Escenaris híbrids
És probable que cap d’aquests models s’apliqui de manera pura i que el futur del creixement impulsat per la IA sigui una combinació d’aquests elements. La IA podria seguir el model de Solow en certs sectors i proporcionaria un creixement sostingut però moderat. Alhora, la IA podria accelerar exponencialment el creixement en sectors d’innovació altament especialitzats, però amb desigualtats creixents que podrien ser similars a un escenari Maltusià per a part de la població.
Tot i el potencial de la IA per desencadenar un creixement ràpid, els seus efectes dependran de com es gestioni l’economia global. Polítiques redistributives, regulacions adequades i inversions en educació i requalificació laboral seran crucials per assegurar que els beneficis de la IA no es converteixin en una font de desigualtats extremes o degradació del medi ambient.
Mentrestant, les polítiques econòmiques al nostre voltant segueixen ritmes diferents:
A la Unió Europea
La Unió Europea ha aprovat la primera llei d’intel·ligència artificial del món, coneguda com a “AI Act”, que classifica els sistemes d’IA segons el seu nivell de risc i estableix normes per garantir que siguin segurs i respectin els drets fonamentals dels ciutadans.
Al mateix temps, la UE busca fomentar el desenvolupament i l’adopció de la IA en diversos sectors per impulsar la competitivitat i la productivitat a Europa.
A Espanya
Espanya ha estat seleccionada per la Comissió Europea per implantar una de les set fàbriques de IA a Europa, amb una inversió prevista de 1.500 milions d’euros, combinant finançament nacional i de la UE.
El govern espanyol ha mobilitzat 149 milions d’euros en inversions per desplegar tres nodes de ciberseguretat amb la participació de 15 comunitats autònomes, impulsant així la descentralització i l’accés equitatiu a les tecnologies d’IA.
A Catalunya
Catalunya ha desenvolupat l’estratègia “Catalonia.AI” per promoure l’ús de la IA en l’economia i la societat catalanes, amb l’objectiu de posicionar-se com a referent en aquest àmbit.
El govern català lidera iniciatives per a una IA fiable i ètica, com el “Manifest per avançar en una IA fiable”, en col·laboració amb l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial.
Barcelona ha estat seleccionada per albergar una de les set fàbriques d’intel·ligència artificial d’Europa, impulsada pel Barcelona Supercomputing Center, amb una inversió total de prop de 98,33 milions d’euros de la Comissió Europea, sumada a 61,76 milions del govern espanyol i 14 milions de la Generalitat.
Bibliografia
https://economics.mit.edu/news/daron-acemoglu-what-do-we-know-about-economics-ai?utm_source=pocket_reader
https://www.nber.org/books-and-chapters/economics-artificial-intelligence-agenda?utm_source=pocket_saves
https://www.mckinsey.com/capabilities/quantumblack/our-insights/the-economics-of-artificial-intelligence?utm_source=pocket_saves
https://www.caixabankresearch.com/ca/economia-i-mercats/mercat-laboral-i-demografia/intelligencia-artificial-reptes-i-oportunitats?utm_source=pocket_reader
https://www.5centims.cat/economies-de-la-intelligencia-artificial/?utm_source=pocket_reader
https://revistaidees.cat/leconomia-de-la-intelligencia-artificial/?utm_source=pocket_reader
https://blog.irvingwb.com/blog/2025/01/what-do-we-know-about-the-economics-of-ai.html?utm_source=pocket_saves
https://www.imf.org/es/Publications/fandd/issues/2023/12/Macroeconomics-of-artificial-intelligence-Brynjolfsson-Unger?utm_source=pocket_reader
El 2024 serà recordat com l’any en què la intel·ligència artificial generativa (IAG) es va consolidar a les nostres vides.
https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/opinio/ja-tens-estrategia-ia-esteve-almirall_1341994_102.html?utm_source=pocket_reader
Barcelona acollirà una de les set fàbriques d’intel·ligència artificial d’Europa
https://www.bsc.es/ca/noticies/noticies-del-bsc/el-bsc-acollir%C3%A0-una-de-les-set-f%C3%A0briques-europees-dia-impulsar-ne-el-desenvolupament-lecosistema
La companyia tecnològica Microsoft planeja invertir 80.000 milions de dòlars en centres de dades per entrenar models d’intel·ligència artificial (IA) i desenvolupar aplicacions al núvol l’any fiscal de 2025, que finalitza al juny.
https://www.elnacional.cat/oneconomia/ca/on-ia/microsoft-invertira-80000-milions-centres-dades-ia-2025_1340548_102.html
