L’Economia de la precarietat, encara no existeix com a tal*, però segur que no tardarà gaire en aparèixer. Es refereix a la creixent preocupació per les feines precàries i el seu impacte en les llars i l’economia en general. Això inclou també la feina no estàndard facilitada per plataformes en línia, que sovint comporta condicions laborals precàries. La precarietat laboral pot afectar la seguretat financera i el benestar dels treballadors i també influir en la salut de l’economia.
L’economia de la precarietat, des d’una perspectiva acadèmica, representa un àmbit d’investigació complex, controvertit i en evolució. Transcendeix una simple descripció del treball inestable per analitzar la transformació estructural dels mercats laborals sota el capitalisme contemporani, caracteritzat per la normalització de formes d’ocupació insegures, contingents i desregulades. (traduït de https://fashion.sustainability-directory.com/term/precarity-economics/)
Les principals tendències pels propers anys, segons diversos informes (vegeu bibliografia), indiquen que pel 2030 (falten només quatre dies!), el futur del treball i els espais de treball es veuran afectats per la precarització, la polarització del mercat laboral, l’expansió de la força de treball global, canvis en el benestar i la transformació tecnològica. En parlarem més endavant d’aquestes tendències.
Precarietat
La precarietat laboral és aquella feina no convencional que està mal pagada, és insegura, no té protecció i no pot sostenir una llar.
El treball precari es defineix com un tipus de treball que manca de garanties d’estabilitat. Això implica que els treballadors que es troben en aquesta situació poden enfrontar-se a incertesa laboral, sous baixos, condicions de treball vulnerables i dificultat per accedir a drets laborals bàsics. Aquest tipus de treball pot afectar la seva qualitat de vida i el seu desenvolupament professional. La precarietat laboral pot sorgir per diverses raons, com la flexibilització del mercat laboral, la desregulació i les crisis econòmiques.
“Precariat” (no confongueu precarietat i precariat)
En sociologia i economia, el precariat és una classe social formada per persones que pateixen de precarietat, el que afecta el benestar material i/o psicològic. A diferència de la classe proletària dels obrers industrials en els segles XIX i XX que venien la seva força de treball per viure, els membres del precariat només participen parcialment en el treball i han d’emprendre amplies activitats no remunerades que són essencials si volen mantenir l’accés a llocs de treball amb/i ingressos dignes. En concret, és la condició de manca de seguretat en l’ocupació, inclosa l’ocupació o subocupació intermitent i l’existència precària resultant.
L’aparició d’aquesta classe ha estat atribuït al model de finançament del capitalisme neoliberal.
El 2011, l’investigador i escriptor britànic Guy Standing encunyava un terme que aglutinava una nova classe social emergent que, avui dia, ha pres considerables dimensions. El seu llibre The Precariat: The New Dangerous Class, introduïa el concepte de precariat per definir una classe social que estava veient negats els seus drets polítics, socials, civils i econòmics i que creixia ancorada a la desigualtat i la inseguretat.
El precariat ocupa la base d’una piràmide, una nova estructura de classes socials en la cúspide de la qual situa Standing la plutocràcia, composta per tots aquells multimilionaris que guanyen una grandíssima part del que avui dia produeixen els mercats financers. Immediatament després estarien els alts executius, amb sous i contractes estables que es relacionen de manera directa amb els plutòcrates i les grans elits. Seguint aquests, es trobarien aquells que l’autor anomena profitècnics: professionals que guanyen molts diners mitjançant contractes de consultoria i que no romanen a temps complet a cap empresa.
La globalització econòmica que vivim s’ha traduït, també, en un altre tipus de globalització, la de les persones que exerceixen una o múltiples feines i que, fins i tot així, no arriben amb comoditat a final de mes. Una considerable massa de població que, malgrat treballar i rebre ingressos, frega perillosament el límit de la pobresa. El precariat ja ha substituït, com a classe social, en nombre d’integrants el que fa no gaire anomenàvem «classe mitjana».
Tendències sobre el futur del treball i dels llocs de treball
- Polarització, que significa que els llocs de treball de qualificació mitjana normalment basats en tasques rutinàries (com ara treballadors de fàbrica) han disminuït, mentre que els llocs de treball manuals no rutinaris (com per exemple els sanitaris) i els llocs de treball abstractes (professionals) han experimentat un augment simultani des de mitjans dels anys noranta. Al mateix temps empreses “superestrella” amb una baixa quota de mà d’obra han superat les seves contraparts en productivitat, quota de mercat i beneficis, i han arribat a dominar la majoria dels sectors en termes de riquesa i influència a través d’innovacions tecnològiques, efectes de xarxa i nous models de negoci.
- Divisions generacionals: l’evolució de la polarització a nivell de treball i d’empresa ha estat més pronunciada per a la generació treballadora més nova, els millennials (generació Y, nascuts els anys 80 i 90), i menys per als seus homòlegs més grans. Els treballadors de llarga durada tendeixen a tenir contractes més segurs establerts anteriorment en les seves carreres, amb beneficis i proteccions acumulades a les quals les generacions més joves tenen menys probabilitats de tenir accés. De fet, els treballadors joves tenen moltes més probabilitats de tenir feines temporals, a temps parcial o no estàndard que s’associen amb la precarietat i la disminució de proteccions socials com ara permisos remunerats, assistència sanitària, cotitzacions de jubilació i assegurança per discapacitat.
- Amb l’auge de la tecnologia digital i de les comunicacions, la línia entre el treball i l’oci s’està desdibuixant. Simultàniament i de manera relacionada, hi ha hagut un augment de l’ocupació no estàndard que desafia l’antiga dicotomia entre el treball a temps complet i l’atur. Depenent de quin extrem de l’espectre de qualificacions es trobin els treballadors, els resultats d’aquests desenvolupaments poden variar, amb oportunitats abundants a l’extrem superior i riscos que s’acumulen cada cop més a l’extrem inferior. Una cosa, però, s’aplica a tothom: el treball com a mena de “cola social” està canviant. Això pot tenir importants implicacions per al futur de la cohesió social. A les economies avançades, prop del 60% de tot el creixement de l’ocupació des de la dècada de 1990 ha estat en forma de treball no estàndard.
- Les interaccions entre les persones en els llocs de treball sempre han contribuït a construir un “enllaç social” entre les comunitats, especialment en la integració dels immigrants, superar l’aïllament social i estimular la participació política i cívica. Amb l’augment d’una força laboral més connectada digitalment però física i contractualment fragmentada, és difícil pronosticar com es mantindran aquestes interaccions crucials i quins efectes pot tenir això sobre la dinàmica social i la mobilitat social.
- Tot i que la força laboral de nombroses economies avançades està destinada a envellir i contraure’s, en els propers anys, la força laboral mundial farà el contrari. La població en edat de treballar d’Àfrica està en auge, i de la mateixa manera, la força laboral índia va crear més de 80 milions d’oportunitats d’ocupació entre 2017 i 2022, una mitjana de més de 13 milions de treballadors cada any. La Xina ha afegit més de 12 milions de nous llocs de treball urbans cada any des de l’inici del període del XIV Pla Quinquennal (2021-2025). Les taxes d’atur mundials han anat augmentant, impulsades per les economies emergents i en desenvolupament on el ritme de creixement de la força laboral supera la creació de llocs de treball.
- El benestar i el treball estan íntimament connectats, i molts països han avançat molt en l’establiment d’estàndards elevats en ambdós. Simultàniament, a escala mundial hi ha hagut una pressió creixent per abordar les males condicions i pràctiques de treball que violen els drets humans fonamentals. Entre els efectes secundaris del treball modern hi ha l’augment de malalties cròniques relacionades amb l’estrès, com ara la diabetis, les malalties cardiovasculars, la dependència de drogues, la depressió, l’ansietat i la solitud, que sovint es relacionen amb “opcions d’estil de vida”. Tanmateix, la creixent investigació suggereix que aquestes epidèmies, que ara representen el 75% de la càrrega de malaltia en països com els EUA, estan lligades a les pressions creixents del lloc de treball.
- La tecnologia canviarà ràpidament les tasques requerint noves habilitats, com STEM (Science, Technology, Engineering, and Mathematics [Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques]) i habilitats emocionals. Tot i que l’automatització pot no causar un atur massiu, la polarització laboral i el canvi tecnològic continuo, requeriran una revisió del sistema educatiu.
Tots aquests factors estan influenciats per la intel·ligència artificial generativa, la volatilitat econòmica i els reptes mediambientals.
Flexiseguretat a Dinamarca
La flexiseguretat, en anglès “flexicurity” podria ser una resposta, amb flexibilitat per als empresaris, seguretat per als empleats i suport per trobar noves feines. L’ús d’aquesta estratègia comença el 2018 a Dinamarca. Es tracta d’un model de mercat laboral caracteritzat per alts nivells de flexibilitat per als empresaris (procediments de contractació i acomiadament relaxats), alts nivells de seguretat per als empleats (prestacions d’atur relativament generoses) i alts nivells de suport per trobar nous llocs de treball (mitjançant polítiques actives del mercat laboral) ben desenvolupades. La combinació d’aquests diferents elements distingeix el sistema danès i ha generat interès internacional pel model de flexiseguretat, inclòs com es podria adoptar en altres països.
L’Enquesta de Població Activa (EPA) a Espanya
La EPA és utilitzada per l’Institut Nacional d’Estadística per comptabilitzar el nombre de persones aturades al nostre país. La qüestió és que l’EPA no té en compte aquelles persones que han desistit en la recerca de feina portades per una realitat crua que incita al desànim. Tampoc les que tenint una feina obtenen en contraprestació un salari insuficient per mantenir una vida digna.
Però sí que hi ha un informe, realitzat per experts i anomenat “Precarietat laboral i salut mental: coneixements i polítiques” (conegut com a Informe PRESME), que les té en compte. Segons aquest informe elaborat amb dades del primer trimestre del 2024 mostra que una mica menys de la meitat (47,5%) del mercat laboral a Espanya estaria en situacions de precarietat.
Així, la precarietat laboral afectaria 11,5 milions de persones, de les quals 7,6 milions tindrien la condició d’assalariades (el 42,1% de les persones assalariades i el 66,1% del total de persones en situació de precarietat laboral), 1,2 milions serien treballadors/es autònoms/es sense treballadors/es a càrrec seu (el 10,4% del total de persones en situació de precarietat laboral) i 2,7 milions de persones aturades que han treballat prèviament (el 23,5% de les persones en situació de precarietat laboral).
D’altra banda, els problemes de salut mental que evidencia el PRESME en les persones que componen el precariat converteixen aquesta nova classe social en un perill per a si mateixa i desperta moltes inquietuds polítiques.
El perill, com el mateix Standing adverteix, no s’acaba aquí. La precarietat porta moltes persones a desentendre’s totalment de l’Estat, perquè considera que no les protegeix. Això deriva en el suport a nous grups polítics de tall clarament feixista i autoritari, basant-se en les promeses d’un futur millor. El populisme té arrels ben inserides en la insatisfacció vital que provoca una vida d’inseguretats econòmiques i socials.
Els riscos que comporta el creixement del precariat són globals. L’Organització Internacional del Treball, al seu informe del 2023 Perspectives Socials i de l’Ocupació al Món, revelava que durant l’any anterior el nombre de treballadors que vivien en situació d’extrema pobresa, a nivell global, superava els 200 milions, cosa que suposa més del 6% de les persones empleades. A més, els que no estan en aquesta situació d’extrema vulnerabilitat, però no tenen estabilitat econòmica i corren el risc de caure en la pobresa sumen més de 2.000 milions de persones, que depenen de feines informals, temporals i mal remunerades.
Les polítiques progressistes del passat estan en fallida, i els que les dirigeixen enfronten un problema seriós si no afronten una estratègia transformadora que tingui en compte la gran massa de treballadors que conformen el precariat. Una estratègia que inclogui un nou sistema de distribució dels ingressos, així com de cobertures socials per a totes aquelles persones que, obligades per la inseguretat de la feina, queden fora del mercat laboral.
Bibliografia
- https://ethic.es/el-precariado-segun-guy-standing
- https://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/trabajo14/Documents/2023/170323-informe-salud-mental.pdf
- https://expinterweb.mites.gob.es/libreriavirtual/descargaGratuita/WSFC0344
- https://economy2030.resolutionfoundation.org/reports/flexicurity-and-the-future-of-work/
- https://espas.secure.europarl.europa.eu/orbis/system/files/generated/document/en/Ideas%2520Paper%2520Future%2520of%2520work%2520V02.pdf
- https://www.annualreviews.org/content/journals/10.1146/annurev-anthro-102116-041644
- https://consaludmental.org/centro-documentacion/precarios-inestables-estresados-informe-presme-2025/
