El treball de cura —tant pagat com no pagat— és fonamental per al benestar individual i social. La Unió Europea i Amèrica Llatina estan invertint en aquest àmbit per transformar-lo en una eina clau per a la justícia social i econòmica. L’economia de plata (vegeu l’article del 16/03/2022), que aborda les oportunitats de l’envelliment actiu, necessita una forta base de l’economia de les cures per garantir la qualitat de vida dels ciutadans més grans.
Les crisis consecutives i l’envelliment de la població ha fet que l’economia de les cures hagi passat a tenir un gran pes social i econòmic en la nostra societat, superant sovint les despeses públiques formals en salut.
Definició
L’economia de les cures és el conjunt d’activitats que es desenvolupen quotidianament per sostenir i reproduir la vida i que permeten fer front a les necessitats que tenim al llarg del cicle vital.*
Una altra definició diu que l’economia de les cures fa referència al sector d’activitats econòmiques, tant remunerades com no remunerades, relacionades amb la prestació d’atenció social i material, que contribueixen a nodrir i donar suport a les poblacions presents i futures.
El treball de cures implica activitats i relacions que sustenten la qualitat de vida i les capacitats humanes, fomenten l’agència, l’autonomia i la dignitat, i desenvolupen les oportunitats i la resiliència tant dels cuidadors com dels receptors de cures. Satisfà una sèrie de necessitats físiques, psicològiques, cognitives, de salut mental i de desenvolupament en totes les etapes de la vida, incloent-hi els infants, els joves, els adults, la gent gran, les persones amb discapacitat i els cuidadors.
Parlem d’atenció domiciliària, residències, llars d’infants, entitats especialitzades i tot l’ecosistema emergent vinculat a l’atenció, el benestar i la silver economy. Aquest conjunt d’activitats —tradicionalment invisibles i sovint no remunerades— emergeix com un autèntic motor de riquesa i cohesió.
Un gran volum d’ocupació i de riquesa
S’estima en 381 milions de treballadors de les cures a tot el món (Organització Internacional del Treball). El treball de cures no remunerat, si fos compensat, representaria el 9% del PIB mundial (11 bilions de dòlars), però el valor social i econòmic de l’economia de les cures continua sent majoritàriament invisible (Fòrum Econòmic Mundial).
Segons l’informe “El futur de l’economia de les cures” d’aquest fòrum, una inversió d’1,3 bilions de dòlars en llocs de treball socials com l’economia de les cures generaria un retorn del PIB de 3,1 bilions de dòlars i la creació de més de 10 milions de llocs de treball als EUA.
L’economia des cures a Catalunya
Amb dades del 2023, hi havia a Catalunya 2.257.157 persones amb necessitats de cures físiques, el 29% de la població, el 49% d’elles són infants, el 30% població adulta i el 18% població de 75 anys i més.
Les necessitats de cura es resolen en 4 espais socials: la família, el sector públic i les polítiques públiques, el mercat i el sector no lucratiu. Catalunya té un model de provisió de cures que es caracteritza per un rol central de la família i una participació dèbil del sector públic.
La provisió de cura per part dels serveis públics va ser del 30% de cobertura dels principals serveis per a la població dependent. El 20% en combina l’ús amb el suport d’un familiar. I pel que fa a la cobertura de les escoles bressol respecte a la població de 0 a 3 anys va ser del 56%: un 38% correspon a places públiques i un 18% a places privades.
Les dones assumeixen molt majoritàriament els treballs domèstics i de cures, cosa que afecta la seva presència i desenvolupament en el mercat de treball. El suport públic per cuidar des de la família es mostra insuficient per revertir la familiarització i feminització de la provisió de cures. L’externalització és una estratègia per les famílies amb més recursos, però el poc valor que s’atorga a aquestes tasques magnifica les desigualtats de gènere i origen.
La provisió de cura per part de les famílies representava 7,5 hores de mitjana a la setmana que les persones dediquen a les tasques de cures i domèstiques: les dones hi dediquen 6h/setmana més que els homes.
De les persones treballant a temps parcial, ho fan per motiu de cures un 20%. Un 89% d’aquestes són dones.
De les persones inactives, un 18% ho són per motius de cura. Un 85% d’aquestes són dones.
De les excedències per cures de fills, un 92% són per motius de cura i el 78% de les de cures per familiars són dones.
Segons dades de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, corresponents al 2024, les cures informals a persones grans representen un valor de 10.105 milions d’euros anuals, l’equivalent al 4,1% del PIB català. També suposen, en conjunt, el suport de prop de l’11% de l’ocupació del país, encara que la majoria d’aquesta ocupació no aparegui en les estadístiques laborals perquè no és remunerada.
El passat mes de desembre del 2025 es va celebrar a Barcelona una jornada sobre “El futur del sector de les cures: reptes, innovació i talent”, que ha posat de manifest que la societat en el seu conjunt ha de preparar-se per afrontar els reptes que planteja l’envelliment accelerat, la transformació de les famílies, les desigualtats persistents i la necessitat de consolidar un model de benestar sostenible amb nous models de formació, innovació social i tecnològica, i un enfocament de corresponsabilitat social.
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat la “Guia metodològica: model de gestió del servei de cures” (vegeu Bibliografia).
Precarietat en l’ocupació (quan és remunerada)
Les condicions del sector encara estan lluny de ser òptimes. La precarietat (vegeu el meu anterior article sobre l’Economia de la precarietat) és una de les grans assignatures pendents: salaris baixos, alta rotació i contractes temporals. La infravaloració històrica de les cures també pesa en l’àmbit professional, on moltes treballadores —majoritàriament dones i en molts casos dones migrades— suporten condicions laborals que no reflecteixen la importància de la seva feina.
Invertir en l’economia de les cures és en benefici de tothom
Hem de reconèixer, redistribuir, reduir, remunerar, representar i dissenyar sistemes d’atenció integrals. Les responsabilitats de l’atenció s’han de redistribuir dins de la llar i, a través de sistemes d’atenció integrals, el sector públic, el sector privat i les comunitats locals han d’assumir papers més actius. L’atenció no és exclusivament una responsabilitat de la llar.
L’atenció forma part d’una transformació cultural per a una major igualtat de gènere. L’atenció és una cosa que es pot ensenyar i aprendre i no és exclusivament el paper o la responsabilitat de les dones. La transformació cultural es pot accelerar mitjançant polítiques concretes, com ara esquemes de permisos basats en la responsabilitat compartida de la cura entre tots els adults responsables.
Innovació social i tecnològica: motors de canvi
- Dignificar el sector
- Dissenyar i proveir itineraris formatius
- Co-dissenyar les tecnologies entre persones usuàries i treballadores.
- Impulsar un model arrelat a l’Economia Social i Solidària (vegeu l’article del 29/08/2024)
Hi ha una manca crònica de relleu generacional. Els joves no veuen el sector de les cures com un projecte de vida. Es proposa unificar perfils professionals atès que actualment conviuen figures com treballadores familiars, assistents personals i treballadores de la llar, amb drets i condicions molt diverses.
Eines digitals aplicables al sector de les cures
Millor comunicació: les aplicacions de missatgeria segura o les videotrucades permeten als professionals sanitaris i no sanitaris comunicar-se amb els familiars i els pacients més fàcilment, garantint una millor coordinació i respostes més ràpides a les necessitats de les persones.
Planificació eficient de l’atenció: Els sistemes digitals permeten actualitzar els plans d’atenció en temps real, garantint que tots els professionals sanitaris tinguin accés a la informació més precisa sobre la salut, les preferències i les necessitats d’una persona, cosa que porta a una atenció més personalitzada i coherent.
Monitoratge remot: Tecnologies com els dispositius portàtils o els dispositius domèstics intel·ligents poden ajudar a controlar l’estat de salut d’una persona, fer un seguiment dels signes vitals i detectar caigudes o altres emergències, cosa que permet intervencions oportunes.
Formació i desenvolupament: Les plataformes digitals proporcionen al personal sanitari accés continu a recursos de formació i aprenentatge, cosa que els ajuda a mantenir-se al dia de les millors pràctiques i regulacions, millorant en última instància l’estàndard d’atenció**.
** Dos exemples de formació: 1) la microcredencial en “Nous Reptes en les Cures: Salut Mental, Benestar emocional i Innovació digital i tecnològica en l’Àmbit Sociosanitari” de la UAB i 2) la “Formació per a dones treballadores de les cures i de la llar” de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí (vegeu bibliografia).
Manteniment de registres i compliment: Els registres digitals redueixen la paperassa i ajuden els proveïdors d’atenció a complir els requisits normatius fent un seguiment de tot, des dels medicaments fins a les avaluacions de riscos, millorant la precisió i la responsabilitat de l’atenció.
Plataformes digitals: ha augmentat en gran manera la presència de noves plataformes digitals dedicades als serveis de cures que es poden diferenciar entre: plataformes que operen sota demanda dels usuaris i les que ho fan com agències de col·locació dels treballadors***. Unes i altres connecten a persones cuidadores amb les persones que necessiten assistència de manera més àgil i flexible.
***Vegeu per exemple la Taula rodona del Saló de l’Ocupació del passat 15/10/2025 “Oportunitats professionals en el sector de l’economia de les cures” en què va participar en Jordi Reynes López, Gerent de la Fundació Hospital Torroella de Montgrí. La Fundació Hospital-Asil de Pobres i Malalts de Torroella de Montgrí és una entitat sense ànim de lucre que gestiona dues residències al municipi de Torroella de Montgrí-l’Estartit: la Residència Vila Vella i la Residència i Centre de Dia Santa Caterina. El seu objectiu principal és oferir el millor servei a les persones residents i el millor acompanyament a les seves famílies.
A través de solucions tecnològiques, com la domòtica i la robòtica assistencial, es poden crear entorns més segurs i personalitzats per a les persones grans, perquè puguin viure de manera independent durant més temps. Així mateix, la innovació també ha de permetre una atenció domiciliària cada vegada més eficient, fet que contribuirà a la desinstitucionalització de les cures, sempre que el disseny de les eines no sigui estandarditzat i es pugui adaptar a la diversitat de situacions.
Per finalitzar
Per finalitzar una cita de Joan C. Tronto, politòloga estatunidenca que va ajudar a desenvolupar i a assentar les bases polítiques de la cura des de la dècada dels vuitanta del segle XX. Diu:
“Les cures han de ser una tasca de tots i no un càstig d’uns pocs”
Ho diu en el seu llibre “Democràcia i cura”, un assaig en què proposa repensar les bases de la democràcia actual, tot posant al centre de la vida política les tasques de cura que han estat relegades a l’esfera privada. Tronto afirma que les persones s’enfronten a un dèficit de la cura: tenim massa feina, hi ha massa exigències, no tenim prou temps per poder cuidar adequadament els infants, la gent gran i a nosaltres mateixos. Argumenta que hem de revisar com el gènere, la raça, la classe i el mercat desvien el treball de cures, i pensar la llibertat i la igualtat des de la perspectiva de fer les cures més justes. La idea que la producció i l’economia són la principal preocupació humana ignora la realitat: la cura és al centre de la vida humana, però actualment és fora de la política…
Bibliografia
https://www.elcritic.cat/mes/espai-critic/4-reptes-que-ha-dassolir-el-sector-de-les-cures-a-catalunya-254977
https://ajuntament.barcelona.cat/educacioeconomica/ca/la-targeta-cuidadora-i-leconomia-de-les-cures/
https://www.meet.barcelona/ca/inverteix-i-fes-negocis/noticies/leconomia-de-les-cures-un-sector-estrategic-per-al-futur-de-barcelona-1588040
https://www.exploring-economics.org/en/discover/economics-care/
https://sciencespo.hal.science/hal-03456901v1
https://www.ilo.org/topics-and-sectors/care-economy
https://www.weforum.org/stories/2024/10/caring-care-economy-key-growth-and-well-being/
https://cenie.eu/blogs/economia-de-los-cuidados
https://www.elcritic.cat/mes/espai-critic/4-reptes-que-ha-dassolir-el-sector-de-les-cures-a-catalunya-254977
https://empreses.barcelonactiva.cat/documents/d/guest/maq_model-gestio-de-cures_v4_1_def
https://ivalua.cat/sites/default/files/2024-07/Informe_Avaluaci%C3%B3%20de%20Necessitats%20de%20les%20Cures%20a%20Catalunya_juliol2024_DEF.pdf
https://www.uab.cat/web/postgrau/microcredencial-en-nous-reptes-en-les-cures-salut-mental-benestar-emocional-i-innovacio-digital-i-tecnologica-en-l-ambit-sociosanitari/informacio-general-1201094877538.html/param1-5251_ca/
https://www.agendatorroella.com/ca/programacio/c/7924-formacio-per-a-dones-treballadores-de-les-cur.html
https://www.salocupacio.com/ponentes/jordi-reynes-lopez/
https://www.nuvol.com/llibres/assaig/joan-tronto-les-cures-han-de-ser-una-tasca-de-tots-i-no-un-castig-duns-pocs-372819
https://www.raigverdeditorial.cat/cataleg/democracia-i-cura/
