L’Economia Justa, existeix? (I)

No és el primer cop que des de les pàgines d’Emporion ens enfrontem a aquesta pregunta (vegeu per exemple “Nous models econòmics: Del caos al bé comú”, “Economia social i solidària”, “Economia del Benestar I a IV”, “Innovació per a combatre la pobresa”, “Economia de les desigualtats”,…). Potser és una fixació personal, però en tot cas, espero que us sigui interessant i profitós fer-ne una relectura sobretot a partir de les noves veus que van apareixent en aquest primer quart de segle…

La nostra economia no va en la direcció correcta

Ens enfrontem simultàniament a la desigualtat creixent, a la destrucció del medi ambient i a l’empobriment de milions de treballadors a tot el món, a més d’una important crisi de la democràcia a diversos països.

L’any 2023, més del 20% de la població de la UE estava en risc de pobresa o exclusió social.

Mentrestant, aproximadament, un de cada vuit nord-americans viu en la pobresa, mentre que els nord-americans més rics veuen créixer la seva fortuna. De fet, el 2018, el fundador d’Amazon Jeff Bezos, el fundador de Microsoft Bill Gates i l’inversor Warren Buffett tenien més riquesa que la meitat més pobra dels nord-americans i, des de llavors, la desigualtat de la riquesa només s’ha intensificat.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE* – Objectiu UE 2030) a Catalunya és del 24,0% l’any 2024, 4 dècimes menys que al 2023 (24,4%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

*La taxa AROPE conté: 1) la taxa de risc de pobresa, que se situa en el 17,4%, 2) la població amb baixa intensitat en el treball, que se situa en el 6,1% i 3) el percentatge de població que viu en situació de privació material i social severa, que se situa en el 8,6%.

La desigualtat creix a Europa, però cau (de moment) a Espanya (7/5/2025). L’economista Branko Milanovic avisa que les diferències entre rics i pobres al Vell Continent podrien arribar a ser com a l’Amèrica Llatina. (Parlarem d’aquest economista en la segona part d’aquest article).

Economia = Acció moral

Un nombre creixent de persones (economistes acadèmics, empresaris, empresaris polítics i gent normal) estan remodelant les economies d’arreu del món per reflectir els valors ètics i socials. Tot i que difereixen en l’enfocament, tots comparteixen una visió de l’economia com un lloc d’acció moral i responsabilitat.

L’alternativa: com construir una economia justa

En el seu llibre “L’alternativa: com construir una economia justa”, el periodista i professor Nick Romeo presenta un seguit d’exemples que poden servir de guia per bastir una economia sostenible i justa el segle XXI.

Parla de com la propietat obrera i les cooperatives fomenten la innovació, comparteixen la riquesa i milloren la qualitat dels llocs de treball, oferint un model superior a l’empresa tradicional, i posa com a exemple la cooperativa de treballadors més gran del món a Mondragón, Espanya.

Parla de propietaris d’empreses d’èxit que organitzen les seves empreses com a trusts de finalitat (com va fer recentment Patagònia) per complir una missió superior, com compartir beneficis amb els treballadors o protegir el medi ambient.

Nous models de capital risc: Menciona el creixent desplegament de nous models per part dels fons de capital risc per generar riquesa per als nord-americans més pobres i abordar el canvi climàtic.

Parla del programa de pressupostos climàtics d’Oslo, que està aconseguint els objectius de reducció d’emissions que la resta del món continua sense aconseguir.

Explica com Portugal reforça la cultura democràtica deixant que els ciutadans prenguin decisions pressupostàries crucials.

Parla del mercat del sector públic que ofereix treball digne i proteccions reals als treballadors, de concerts a Califòrnia i del programa de garantia de feina al sud d’Àustria que ofereix llocs de treball de qualitat a tots els ciutadans…

Les dones i la lluita per construir una Economia Justa

“Fair Shake: Women and the Fight to Build a Just Economy” argumenta que el sistema econòmic actual és la causa principal de nombrosos problemes, i que gairebé mig segle de polítiques empresarials i econòmiques orientades a enriquir els més rics també ha impedit que les dones aconsegueixin els mateixos beneficis financers que els homes. Les autores, Naomi Cahn, June Carbone i Nancy Levit anomenen aquest bucle de retroalimentació “el triple vincle”: si les dones no competeixen en els mateixos termes que els homes, perden; si les dones competeixen en els mateixos termes que els homes, se les castiga amb més duresa encara; i quan les dones veuen que no poden guanyar en els mateixos termes que els homes, les treuen fora del joc. Amb probabilitats com aquestes en contra, no és estrany que les dones sentin que, per molt que treballin, no poden tirar endavant. El llibre mostra com, amb consciència i acció col·lectiva, podem construir una economia veritablement justa per a tothom…

El Comerç Just

L’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO) és la comunitat global i verificadora de les micro, petites i mitjanes empreses (MIPME) visionàries que creu que una nova economia és possible. S’erigeix com un col·lectiu d’activistes emprenedors i creadors del canvi que estan a l’avantguarda de la defensa d’un món equitatiu i sostenible.

Fins a un 78% dels mitjans de subsistència (empleats, treballadors ocasionals i productors primaris) compromesos amb les empreses de comerç just són dones. Com a resultat, la majoria de les empreses de comerç just estan dirigides per dones.

Les empreses de comerç just superen contínuament la bretxa de gènere oferint igualtat d’oportunitats, trencant les cadenes de normes obsoletes i fomentant entorns on el talent i les habilitats transcendeixen les fronteres de gènere.

El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides

El Comitè va demanar als estats part, el passat 28 de febrer del 2025, que dissenyin i implementin les seves polítiques fiscals per promoure els drets econòmics, socials i culturals i que redueixin els alts nivells de desigualtat. El Comitè va demanar als governs que canviïn cap a estructures fiscals més equitatives, des de dependre dels impostos indirectes fins a un enfocament més directe d’impostos sobre la renda, per garantir que els grups d’ingressos alts i les grans corporacions aportin la seva part justa als ingressos nacionals.

Un sistema fiscal ben dissenyat, va observar el Comitè, no només hauria de generar ingressos públics suficients, sinó que també hauria de servir com a eina per reduir les desigualtats socioeconòmiques.

L’Aliança Europea per a una Transició Justa

Aquesta aliança reuneix al voltant de 50 parts europees interessades que treballen per un futur sostenible, organitzacions socials, climàtiques i ambientals de la societat civil, representants dels treballadors, grups de reflexió i partits, grups i fundacions polítiques progressistes. El grup comparteix un objectiu comú per a una transició verda i justa: transformar les nostres economies i societats a formes que respectin els límits planetaris i millorin el benestar, els nivells de vida i les condicions de treball de totes les persones.

El passat gener del 2025, van publicar la seva visió per al cicle de la Unió Europea fins el 2029 i més enllà. En les seves propostes cal destacar el seu èmfasi en les persones en situació de vulnerabilitat, comunitats marginades, aquelles que viuen en la pobresa, en risc social d’exclusió, o a enfrontar-se a formes creuades de discriminació (ètnia, gènere, discapacitat, edat,…) que haurien de rebre suport específic mitjançant polítiques i inversions específiques dirigides, protegint-los dels costos addicionals i garantint-los que es puguin beneficiar plenament dels impactes positius de la transició i protegir-los dels inconvenients.

Sistema financer especulatiu

L’economia financera ha adquirit una importància molt gran en les darreres dècades. Hi ha economistes que atribueixen a les finances especulatives en els mercats de capitals mundials l’origen de la crisi financera, que s’ha transmès al sector real de l’economia, on s’han destruït molts llocs de treball.

Ja fa també algunes dècades que des de diversos àmbits sorgeixen veus crítiques a l’actual paradigma econòmic neoliberal. Des de l’acadèmia es denuncia que el model neoliberal sigui ensenyat a les universitats d’Economia com si fos “la veritat econòmica”, sense tenir en compte els diferents enfocaments que hi ha per solucionar els reptes econòmics.

Els economistes crítics defensen un enfocament que tingui en compte tots els aspectes de la vida social dels individus, incorporant a l’anàlisi econòmica els aspectes ecològics, els costos del creixement i la crisi mediambiental.

Molts llibres han exposat allò que no funciona en el nostre sistema actual. Però cada vegada hi ha més evidència que es pot crear l’estructura d’un sistema que realment podria funcionar per a tothom. Margaret Thatcher s’equivocava: hi ha una alternativa. Això és el que sembla.

Autors i llibres recents sobre Economia Justa

Thomas Piketty – Capital et idéologie (2019): explora com la desigualtat econòmica es pot reduir mitjançant reformes polítiques i fiscals.
Kate Raworth – Doughnut Economics (2017): proposa un nou model econòmic que equilibra la prosperitat humana i els límits planetaris.
Joseph Stiglitz – The Price of Inequality (2012): denuncia com les polítiques neoliberals han amplificat la desigualtat.
Ha-Joon Chang – Economics: The User’s Guide (2014): una visió crítica de l’economia dominant i com fer-la més justa.
Mariana Mazzucato – The Value of Everything (2018): defensa la necessitat d’un paper més actiu de l’Estat en l’economia.
Jason Hickel – Less is More (2020): proposa una economia post-creixement basada en la distribució equitativa dels recursos.
Organitzacions internacionals sobre economia justa
Nacions Unides (PNUD, OIT, UNCTAD): programes per a un desenvolupament econòmic sostenible i inclusiu.
World Fair Trade Organization (WFTO): impulsa el comerç just global.
Global Alliance for Banking on Values (GABV): xarxa de bancs ètics compromesos amb una economia justa.
Oxfam: investiga i denuncia les desigualtats econòmiques globals.
Economy for the Common Good: moviment que promou un sistema econòmic basat en valors humans.