Continuem en aquesta segona part resumint breument noves aportacions, assajant una definició i afegint algunes coses que ens vàrem deixar al calaix en la Primera Part.
Thomas Piketty, Michael Sandel i Branko Milanovic
Thomas Piketty (1971) és un economista francès reconegut pel seu estudi sobre la desigualtat econòmica. El seu treball, sovint basat en dades històriques àmplies, busca entendre les dinàmiques de la riquesa i la desigualtat al llarg del temps. Piketty ha contribuït significativament a la discussió pública sobre la política econòmica i la distribució de la riquesa a nivell global.
El filòsof Michael Sandel (1953) és un filòsof polític famós per les seves discussions sobre la justícia i l’ètica en les societats modernes. Sandel examina els principis morals que haurien de guiar les nostres decisions, desenvolupa la seva teoria sobre les desigualtats i l’ha plasmat en diferents llibres, que ara sintetitza a “Igualtat, què significa i per què importa” (9/4/2025).
L’economista Branko Milanovic (1953) és un dels millors especialistes en els efectes de la globalització sobre les classes mitjanes. És conegut pels seus estudis sobre la desigualtat global, incloent el concepte de ‘prima de ciutadania’*.
* Segons Milanovic, es pot descompondre la desigualtat entre persones en dues parts: una a causa de la renda del país on es viu, i una altra a la posició que s’ocupa dins de cada país. Al guany derivat de viure en un país ric, Milanovic en diu la prima de ciutadania, que explica molts fenòmens internacionals, dels quals potser el més notable són les migracions internacionals.
Sandel i Piketty expliquen com l’aposta per l’accés a la universitat per combatre la desigualtat ha portat a un món on poden florir propostes com la de Trump
Expliquen que figures com Bill Clinton i Barack Obama van posar tot l’èmfasi en la mobilitat social ascendent a través dels estudis universitaris com a única solució a les creixents desigualtats causades per la globalització. No van abordar el problema amb reformes estructurals de l’economia, regulació financera o inversió pública en llocs de treball de qualitat.
Això ha portat a l’aparició d’una nova classe social, anomenada “Homoploutia**” per Branko Milanovic. Milanovic assenyala que aquest fenomen no s’havia vist mai abans i que aquesta classe ja representa una quarta part de l’1% més ric del planeta, incloent-hi Espanya.
** Aquesta classe està formada per professionals capitalistes que són rics tant en treball (gràcies a les seves rendes laborals) com en capital (per haver invertit els seus grans guanys).
Michael Sandel argumenta que aquesta situació revela la cara fosca de la meritocràcia. Quan aquesta nova classe social atribueix el seu èxit i riquesa exclusivament al seu gran esforç i talent, tendeix a menystenir els treballadors que estan per sota d’ells, creient que tenen menys mèrits. Això genera ràbia i ressentiment entre els menys afavorits.
En definitiva, es conclou que l’aposta pels estudis universitaris i la santificació de la meritocràcia com a única resposta als problemes de la globalització ha generat un escenari on l’arrogància d’alguns votants, fins i tot demòcrates, que creuen que han triomfat únicament pel seu esforç, s’enfronta a la dignitat reivindicada per aquells que se senten menystinguts.
Kohei Saito (1987) ens proposa una nova manera de viure
“Si les polítiques econòmiques han fallat durant trenta anys, llavors per què no inventem una nova manera de viure? De sobte hi ha el desig d’això”. El missatge de Kohei Saito, filòsof i professor associat de la Universitat de Tòquio, és senzill: l’exigència de beneficis il·limitats del capitalisme està destruint el planeta i només el “decreixement” pot reparar els danys frenant la producció social i compartint la riquesa.
La nostra era, l’Antropocè***, és la de la crisi mediambiental, caracteritzada perquè l’activitat econòmica de l’ésser humà destrueix el planeta. Per evitar aquesta catàstrofe, s’ha de posar fi a l’obsessió capitalista per la recerca il·limitada de beneficis. Però pot prosperar una civilització que ha abandonat el capitalisme? I tant que sí.
***Antropocè és el nom d’una possible nova era geològica que s’ha proposat que comença o bé amb la revolució industrial iniciada el segle XVII, o bé amb l’explosió de la primera bomba nuclear, el 16 de juliol del 1945 al desert de Nou Mèxic. No es tractaria d’un període geològic pròpiament, sinó de l’època en què l’activitat humana ha començat a generar efectes massius a nivell planetari.
Saito ens diu que hi ha solucions per a aquesta crisi, i les pistes les troba en les idees dels últims anys de Marx, sumides en la letargia durant cent cinquanta anys. “…fins i tot sense creixement econòmic una societat pot arribar a ser més pròspera sempre que els recursos existents estiguin ben distribuïts…per això hem de considerar seriosament si, dins del sistema capitalista, és possible aconseguir una distribució justa dels recursos de forma permanent.” Explica que actualment hi ha uns 1.300 milions de persones que viuen sense llum; donar-los accés a l’electricitat només augmentaria la petjada de carboni en un 1%. Una redistribució de només el 0,3% de la renda mundial podria treure de la pobresa 1.400 milions de persones que viuen amb menys de 1,25 $/dia.
A Europa, pràcticament totes les institucions principals que més tard van convertir-se en l’estat del benestar, des de la seguretat social i les pensions fins les biblioteques i l’assistència sanitària públiques, sorgeixen no pas dels governs sinó de sindicats, associacions de veïns, cooperatives, partits de classe obrera i tota mena d’organitzacions que buscaven construir una nova societat des de dins l’antiga closca.
Definició d’Economia Justa
“Una economia justa seria aquella on tota persona, sense saber on aterra ─o sigui, en quina família o en quin lloc neix─, pogués pensar que la seva vida en aquella economia podria ser bona”. Citació de Minouche Shafik, directora de la Escola d’Economia i Ciència Política de Londres (LSE) i ex-vicegovernadora del Banc d’Anglaterra.
Una vida bona seria aquella en què a tothom se li garantís un mínim perquè ningú no estigués totalment desposseït, i treballant amb esforç, pogués avançar sense importar el seu origen. Però les economies que tenim i les societats en què vivim no tenen aquestes garanties ni les oportunitats.
Què és i què pretén una Economia Justa?
L’Economia Justa és un concepte que busca integrar principis ètics i socials dins de l’activitat econòmica per reduir desigualtats, pobresa i altres formes d’injustícia. No hi ha un únic model establert, però es basa en valors com l’equitat, la sostenibilitat, la democràcia econòmica i el benestar col·lectiu.
Una economia justa es construeix al voltant de:
1) Treballs dignes i salaris dignes, on els treballadors tinguin el dret d’organitzar-se i compartir la riquesa produïda per la seva feina
2) Un sector públic sòlid que treballi pel bé comú, finançat mitjançant impostos progressius,0 i responsable davant del poble
3) Igualtat d’oportunitats i justícia per a les persones que han estat marginades a la nostra societat per motius de gènere, orientació sexual, raça, nacionalitat i classe social
4) Sostenibilitat i equitat, on els individus no acumulin excessos de riquesa en detriment dels altres o del planeta. Una economia justa ha de tenir dos atributs: eficiència i equitat.
● L’eficiència econòmica és l’obtenció d’una determinada quantitat de producte, utilitzant el mínim de factors de producció per obtenir-lo. Aquesta, s’aconsegueix quan la producció obtinguda és la màxima possible amb les quantitats de factors disponibles.
●L’equitat fa referència a una distribució justa d’aquest producte entre els membres de la població. Així l’equitat s’ocupa de com es distribueixen i s’han de distribuir els béns i les recompenses de la societat entre els seus diferents membres, i com s’han de distribuir els costos associats.
Però l’equitat va una mica més enllà: és un principi segons el qual totes les persones han de tenir les mateixes oportunitats i ningú no s’ha de trobar amb desavantatges que es puguin evitar. Per exemple, l’equitat és un dels principis que justifiquen l’accés universal al sistema de salut públic, amb l’objectiu que totes les persones puguin assolir el nivell de salut més alt possible.
Hem de tenir en compte que l’equitat, a diferència de la igualtat, estableix diferències a partir de la individualització, ja que té en compte les necessitats personals per així compensar les desigualtats socials. Per tant, l’equitat així considerada, és una forma de justícia social.
Com podem avançar cap a una economia justa?
1. Amb polítiques de predistribució. Això significa coses com l’educació i el desenvolupament d’habilitats i maneres d’ajudar les persones a millorar, abans que el govern s’involucri en termes de despesa.
2. Amb polítiques de distribució (posterior), cosa que significa que un cop treballant, el govern pot imposar impostos o atorgar beneficis per intentar compensar les injustícies de l’economia.
Algunes mesures:
a) Renda bàsica universal: garantir ingressos mínims per reduir la pobresa.
b) Millora del salari mínim.
c) Reformes fiscals progressives: impostos més alts per als més rics i millor redistribució de la riquesa.
d) Economia social i solidària: foment de cooperatives, empreses d’impacte social i banca ètica.
e) Transició ecològica justa: polítiques econòmiques que integrin sostenibilitat i justícia climàtica.
f) Comerç just i sobirania alimentària: sistemes de producció i distribució que beneficiïn comunitats locals.
D’on prové la injustícia econòmica?
1. Desigualtats estructurals: sistemes que concentren la riquesa.
2. Explotació laboral: condicions laborals precàries i manca de drets per als treballadors.
3. Externalitats negatives: danys ecològics i socials que no es tenen en compte en les decisions empresarials.
4. Dèficit de democràcia econòmica: poca participació de la ciutadania en les decisions econòmiques.
5. Neocolonialisme econòmic: desigualtat en les relacions comercials globals que perpetuen la dependència i l’explotació.
6. Sistema financer especulatiu: desconnexió entre l’economia productiva i l’economia financera.
Bibliografia addicional a la citada en la Primera Part d’aquest article
https://www.nollegiu.com/cat/libro/igualtat_105162
https://elobservatoriosocial.fundacionlacaixa.org/es/-/la-desigualdad-en-un-mundo-en-convergencia
