La inauguració
Mai com en aquest cas pot ser més oportuna aquella dita que diu que els periodistes escriuen la història que serà llegida al futur. Emporion va deixar constància exhaustiva del desenvolupament de la festa d’inauguració aquell 24 d’octubre del 1920, una festa que prometia «revestir importància», com així va ser, i de ben segur que ha estat un dels actes més importants de la història de l’Estartit.
A l’acte hi assistiren les màximes autoritats dels diferents àmbits: l’alcalde de Torroella, Ramon Mascort, l’alcalde pedani de l’Estartit i alguns regidors que havien estat convidats personalment per mossèn Valls, segons consta a les acte del ple de l’ajuntament de Torroella del dia 22 d’octubre:
Seguidamente la presidència expuso que el Rdo Vicario de Estartit Don Juan Valls le había visitado para invitar al Ayuntamiento a las fiestas que se celebraran el día 14 de octubre con motivo de la inauguración de la Iglesia de dicho barrio, y se acordo por uninimidad aceptar dicha invitación, a asistir a la fiesta, y agradecerle tal deferencia.
També hi van participar el sergent de Carabiners; el mestre del poble; i els representants del cos eclesiàstic, encapçalats pel Vicari Provisor (delegat pel Vicari Capitular de la Diòcesi, en absència del bisbe, ja que entre els anys 1920 i 1922 la seu es va trobar vacant) i el rector de Torroella i altres capellans. Tots plegats, juntament amb la família Coll, i precedits del macer que atorgava gran solemnitat a l’acte, van sortir en comitiva des de la casa de mossèn Joan Valls i fins la nova església, plena vessar i amb el cos de carabiners que feien la guàrdia d’honor davant l’altar.
L’església de Santa Anna fou beneïda pel Vicari gironí Agustí Vilà i apadrinada per la vídua de Pere Coll i Rigau, Eugènia Llach i el seu fill Pere Coll. Com a ocasió especial que era, es cantà el Te Deum Laudamus a càrrec de la Capella de Música de la Catedral de Girona, que té els seus orígens al 1474, acompanyats de l’orquestra La Lira, de Torroella, que també va acompanyar les autoritats en la desfilada de la comitiva. La glossa, en forma de «sermó solemníssim», com el definí Josep Vert, anà a càrrec del canonge de la seu, Dr. Dalmau, que lloà la figura de Pere Coll i Rigau, com a «exemple a seguir per molts», el qual «si no es troba entre nosaltres en persona, s’hi troba en esperit, i des del cel participa de la joia d’aquesta festa». El notari eclesiàstic aixecaria l’acta de la benedicció oficial.
Finalment, de l’acte s’aixecà una acta a càrrec del Notari Eclesiàstic que certificava la benedicció solemne de l’església «dedicada a Santa Agna» i es recordava la figura de Pere Coll i Rigau com a «gran benefactor del Vicariat de l’Estartit». L’acta fou signada per les autoritats polítiques, civils i religioses presents aquell matí de diumenge 24 d’octubre. Tot seguit se celebrà la festa popular, amb ballada de sardanes i dinar.
Un aspecte no menor a tenir en compte i del qual es felicitava el periòdic Emporion és que tots els actes es van desenvolupar en català, així com en català estava escrita la llosa de marbre que es va col·locar al cim de la porta i que diu:
Per honorar la memòria d’En Pere Coll i Rigau, nascut a Torre Ponsa i batejat en aquesta Esglesia, la vidua, fills i nets l’han reconstruïda i eixamplada l’any 1920 essent Capellà-Encarregat mossèn Joan Valls, pvre.
Aquesta placa encara presideix avui dia l’entrada de l’església, i va ser dels pocs objectes que es van salvar amb la seva incautació l’any 1936 i la seva conversió en magatzem.
Els pas del temps
La Guerra Civil va ser un moment dur per a tothom. L’església, com hem vist, va ser confiscada i convertida en magatzem, tot i que segons un informe del 1932, l’Arxiprest i rector de Torroella Narcís Planas al Bisbat assenyala que a l’església de l’Estartit «No hay objetos preciosos». Finalitzada la guerra i ja sota la dictadura feixista, Santa Anna és restaurada i es col·loca una nova campana (amb la refosa de les dues anteriors) l’any 1941, a la qual hi seguiria un retaule de marbre i alabastre blanc l’any 1951. De resultes del Concili Vaticà II es feu reforma a l’altar major l’any 1971, per tal de fer la celebració de cara als feligresos.
Des del primer dia, l’església de Santa Anna ha estat el centre neuràlgic del poble i ha estat també un espai de celebració d’activitats culturals diverses. L’any 1989 s’inaugura la remodelació del carrer Santa Anna i de la plaça de l’Església, que pren la forma que té encara actualment, que dona a aquests vials un aire de zona per a vianants i d’activitats socials i culturals de tota mena.
L’any 2020 es celebrà el centenari de la gran obra que contribuí a sufragar un estartident il·lustre, Pere Coll i Rigau. Però no cal que oblidem que els orígens de l’església de Santa Anna, i també d’alguna manera del poble de l’Estartit, es remunten a l’any 1517.
