A principis del segle XX arreu d’Europa i del món s’inicià una nova llengua creada pel polonès Ludwig Lezjer Zamenhoff, l’esperanto. L’Esperanto és un idioma planificat que va néixer amb l’objectiu de resoldre la necessitat d’una llengua de comunicació universal que no impliqués la dominació ni la discriminació cultural d’una nació sobre les altres.
Fonaments i Propòsit de la Llengua Universal
Si persones de diferents llengües volen comunicar-se, han de triar-ne una de comuna. Tanmateix, escollir la llengua d’una comunitat atorgaria als seus parlants nadius un clar avantatge sobre els altres, que difícilment podrien expressar-se amb la mateixa facilitat. Aquesta pràctica es considera una discriminació evident, que pot comportar la creació de dependència cultural i, potencialment, l’eliminació de llengües i cultures.
Per evitar aquesta situació es desitja tenir un idioma que no pertanyi a cap nació i que sigui el més senzill possible. Com que les úniques llengües realment neutrals o força neutrals existents són les llengües mortes (com el llatí o el grec clàssic), i aquestes no són gens fàcils, es van crear els idiomes planificats.
L’Esperanto no pretén suplantar totes les llengües nacionals per esdevenir l’única llengua mundial. El seu propòsit és estalviar l’estudi llarg, car i penós de diverses llengües vives a aquelles persones —comerciants, industrials, literats, filòsofs, savis o turistes— per a qui les relacions internacionals són útils o necessàries. Per aquesta raó, se l’anomena més correctament llengua internacional auxiliar. L’idioma en si mateix vol ser només un vehicle de comunicació, i el que és realment important per als esperantistes és la comunicació que s’estableix.
L’Activitat Esperantista a Torroella (1920-1922)
La presència de l’Esperanto a Torroella esta documentada a la premsa local a la revista Emporion, entre setembre de 1920 i juliol de 1922. El motor d’aquesta activitat era el prevere Mossèn Francesc Viver, professor titular de K. E. F. (Kataluna Esperanto Federacio), qui veia l’Esperanto com la “útil i formosa llengua internacional” i el “llatí de les democràcies”. Els estudis de l’Esperanto es van iniciar a les Escoles Dominicals per a infants i joves, on s’impartien classes d’aquesta llengua. Els joves esperantistes van formar l’agrupació “Dekduo” (La Dotzena), una branca de l’Escola Dominical limitada a dotze nois o noies.
A l’article «Raonament sobre l’esperanto» de l’Emporion núm.147 de 08-05-1921, Mossèn Viver reflexiona profundament sobre la interconnexió entre la millora individual i el progrés universal, suggerint que la perfecció humana es el destí final cap al qual s’encamina la humanitat. Destaca el paper de l’Esperanto com a element clau en aquest avenç, especialment en el context de la postguerra, ja que promou la solidaritat i és vista com una llengua democràtica i universal que uneix els pobles. «L’Esperanto no pot fracassar. Que el món modern, devingut una immensa nació: mercès als aeroplans, vapors, ferrocarrils, telègraf, etc. necessita una llengua fàcil i adaptable a les necessitats del progrés, per a servir de vehicle en aquesta Torre de Babel de mil·lions d’homes, que tenen tants interessos comuns i aspiracions juntades, seria una puerilitat demostrar-ho.» A més, subratlla la importància de conèixer i acceptar la realitat geogràfica i sentimental pròpia com a base per a la projecció d’una vida millor. En essència, l’escrit és una apologia de l’Esperanto com a eina moral i pràctica per assolir un futur de cooperació i progrés ininterromput. Mossèn Viver acaba l’article «Jo estic enamorat de l’Esperanto, perquè estimo el Poble. El triomf de l’Esperanto serà el triomf del Poble. I en definitiva té de triomfar el Poble: el meu poble, ma Pàtria, amb sa llengua particular i el Poble universal, la Democracia, amb son adequat idioma l’Esperanto. Amb tota justesa ha nomenat l’Esperanto, el llatí de les democràcies.»
Participació Torroellenca al Congrés de Girona
La vitalitat i l’efectivitat pràctica de l’Esperanto es van evidenciar durant el IX Congrés de la Federació Catalana Esperantista a la ciutat de Girona, celebrat els dies 15, 16 i 17 de setembre de 1921. El programa incloïa una Exposició Esperantista, els Jocs Florals Esperantistes al Teatre Principal i una sessió de treball.
Un dels actes més destacats va ser la solemne funció religiosa celebrada el matí del dia 16 al temple romànic de Sant Pere del Galligans. Durant aquesta funció, es va beneir la bandera de la societat Studenta Juneco, una agrupació esperantista integrada per seminaristes de Girona.
A l’ Emporion núm. 156 de 10-09-1921 es subratlla que aquest congrés és un esdeveniment de civilització i cultura amb una gran transcendència. «Aixís almenys nostra vila portarà alguna representació en aquest acte trascendental de civilització i cultura. Qui no pot segar, espigola.»
A l’article titulat “Del Congrés esperantista,” documenta la participació d’una secció de jovenets esperantistes de Torroella en les festes del Congrés Esperantista de Girona. Aquests joves van anar acompanyats pel seu mestre, Mossèn Francesc Viver, qui va ser l’encarregat de pronunciar en aquesta ciutat un magnífic sermó en esperanto durant la funció religiosa a Sant Pere de Galligans que va ser molt elogiat. L’article destaca la importància d’aquests joves, anomenant-los “petits apòstols i iniciadors” de l’estudi de la llengua internacional a Torroella, i per això es van publicar els seus noms com a exemple. Els congressistes de Torroella esmentats són: nenes, Maria Negra, Jacinta Camps, Maria Durán i Teresa Bofill; nois: Joan Bosch, Salvi Redressa, Pere Negra, Joaquim Redressa, Alfons Busquets i Pere Creixell. S’afegeix que els congressistes de Torroella van tornar a casa “animats i entusiastes”. (Emporion núm. 157) .
En una altra notícia de premsa de l’Emporion, núm. 159 de 11-12-1921 es destaca el naixement de l’associació local anomenada Dekduo (que vol dir dotzena), «ja que en ella sols podran aprendre simultàniament l’Esperanto dotze nens o nenes.», una branca de les Escoles Dominicals dedicada a l’ensenyament simultani de l’esperanto a nens i nenes. S’assenyala l’entusiasme d’aquests joves amb ideals i el seu comportament exemplar com a “petits ciutadans cultes” durant el Congrés de Girona, fet que demostra l’èxit inicial del moviment. A més, es menciona la felicitació del President de l’organització estudiantil de Girona i la futura publicació d’un missatge dirigit als membres de Dekduo per part d’un representant de l’esperantisme catòlic internacional, subratllant la rellevància i el suport creixent de la iniciativa. En essència, es celebra la formació d’aquesta nova agrupació com una nota simpàtica i de cultura dins la població local.
Festes de Joventut (1922)
Posteriorment, la vitalitat del moviment esperantista es va manifestar en les Festes de Joventut celebrades a Torroella, que integraven la causa esperantista en els actes culturals i socials. A l’Emporion núm. 170, de 25-06-1922 a l’article «Festa de Joventut» detalla una sèrie d’esdeveniments programats dins la Festa de Joventut. Celebració en una espaiosa sala d’espectacles d’una solemne vetllada amb assitència de l’amic dels joves i notabilíssim escriptor Josep M. Folch i Torres, de les autoritats, dels mestres públics d’ambdòs sexes, dels directors de l’Escola, de les Juntes de Pomells de Joventut de la nostra vila i d’altres Pomells comarcals que es dignin assistir a la vetllada, dels joves esperantistes,etc. Representació en el teatre de l’escola de l’obra «La Xinel·la preciosa» original del citat Josep M. Folch i Torres, adaptada a les exigències de l’escenari per Mossèn Viver, amb una nova i magnífica decoració pintada sota la direcció del mestre de l’escola pública Josep Thomàs. Les activitats continuen amb la benedicció solemne d’una bandera esperantista a la capella de Nostra senyora de la Mercè a l’hospital, copatrona local. Dinar a Santa Caterina per a esperantistes, pomellistes (alumnes de l’escola dominical) i membres de la secció dramàtica de l’escola Dominical. La vetllada inclou sardanes a la plaça i una rifa pública dissenyada per sufragar les despeses de la festa i mantenir l’Escola en funcionament, concloent amb una tómbola.
Característiques Lingüístiques de l’esperanto.
Altres intents d’idiomes universals van fracassar a causa del seu «excessiu artificialisme», mentre que l’esperanto va triomfar en aquells temps precisament per la seva senzillesa i la seva base eclèctica i sistemàtica, que elimina les dificultats gramaticals típiques de les llengües naturals.
La seva particularitat es basa en una síntesi harmoniosa de construccions de diversos idiomes, agrupant allò que és comú, internacional o més regular:
Aquesta estructura li confereix una facilitat extraordinària. La gramàtica es redueix a només setze regles molt curtes que es poden aprendre en menys de dues hores. El vocabulari utilitza arrels preses de totes les llengües existents segons el seu grau d’internacionalitat. A més, l’Esperanto permet expressar els matisos més delicats del pensament amb suma senzillesa i notable exactitud mitjançant una trentena d’afixos. Aquesta facilitat es tradueix en temps d’aprenentatge breus: es pot aprendre en aproximadament un any si parla una llengua llatina o germànica.
Podeu llegir un recull dels poemes que va escriure Mossèn Francesc Viver en aquest enllaç: https://francescviverpoesia.blogspot.com/2017/11/mossen-viver.html
Bibliografia:
- – Emporion núm. 133 de 12-09-1920
- – Emporion núm. 147 de 08-05-1921
- – Emporion núm. 156 de 10-09-1921
- – Emporion núm. 157 de 29-10-1921
- – Emporion núm. 159 de 11-12-1921
- – Emporion núm. 170 de 25-06-1922
- – Emporion núm. 171 de 16-07-1922
- – Diario de Gerona de avisos y noticias de 5-5-1899, 2-10-1921, 13-10-1921, 15-10-1921, 19-10-1921
- – La Lucha, de 31-08-1904, 7-09-1904, 12-09-1904, 21-12-1907.
Podeu trobar tots els retalls de premsa en aquest enllaç :
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/lesperanto-torroella.html
