L’expressió «Economia de l’esperit» o «L’esperit de l’economia» no es troben directament a les dades de cerca. Les cerques parlen d’economia, enfocada en la supervivència i prosperitat, a més de la maximització de la producció humana i natural. Una interpretació podria relacionar-la amb l’economia en un sentit més ampli, considerant aspectes intangibles com la cultura, les emocions i els ideals que influeixen en l’activitat econòmica, així que he cregut oportú adoptar un punt de vista de l’esperit de l’economia des d’una vessant individual, veient l’ànima de les persones que emprenen: actius, amb empenta, audaços, disposats, valents… i també veient l’esperit dels cooperativistes.
Els emprenedors
L’esperit emprenedor és l’habilitat de les persones per transformar les idees en actes. La creativitat, la iniciativa, la innovació i l’assumpció de riscos, així com l’habilitat per planificar i gestionar projectes amb el fi d’aconseguir objectius, en són les seves principals característiques.
Les persones que posseeixen un esperit emprenedor estan auto-motivades i s’esforcen per desenvolupar el seu potencial. Sempre busquen oportunitats per millorar o guanyar terreny dins de les seves disciplines.
L’emprenedoria és clau per a qualsevol economia. Les empreses capten l’interès del públic pels seus productes i els venen solucions a canvi de guanyar diners. Aquest simple intercanvi ajuda a construir un negoci i a mantenir la nació. Els emprenedors troben inspiració en la independència i la seva passió per viure el seu somni.
Un món sense emprenedors
Molt possiblement, en un món sense emprenedors no hi hauria innovació. I sense innovació, seguiríem utilitzant tecnologia i serveis antics o arcaics.
Els emprenedors creen moltes oportunitats laborals i inverteixen milions d’euros cada any en els seus negocis (startups) i en altres inversions, com ara béns immobles i tecnologia.
Una startup o empresa emergent és una empresa de creació recent que, generalment, es troba en una fase de desenvolupament de producte i cerca de mercats. És una empresa que es dedica a crear quelcom nou en condicions d’extrema inseguretat.
Tres coses que impacten l’esperit de l’emprenedoria
1. Llibertat personal
Ser propietari d’una empresa et proporciona la llibertat personal d’escollir el teu propi patró de treball, mètode i cultura. Pots decidir com ha de funcionar el teu negoci, quins clients acceptar, a qui tries com a soci comercial, quantes hores has de treballar, com delegues la feina als teus empleats, etc. En essència, tens la llibertat de prendre les teves pròpies decisions. També hi ha la llibertat financera que obtens un cop el teu negoci comença a enlairar-se i aconsegueixes el que et proposes. L’altra cara de la moneda d’aquesta llibertat és que també ets personalment responsable (acceptes els riscos) quan les coses van malament.
2. Polítiques governamentals i préstecs bancaris
Hi ha diverses maneres en què els governs poden fomentar l’emprenedoria i molts estan començant a modificar les polítiques per garantir que més gent s’interessi per l’emprenedoria. Els bancs també han facilitat l’obtenció de préstecs per a startups i negocis. Però es pot fer més…
3. Xarxes socials i marca personal
Alguns emprenedors també poden perdre el seu esperit emprenedor si no aprofiten en última instància els molts beneficis de les xarxes socials, la creació de contingut i la marca personal. Quan un emprenedor pot compartir la seva història, els seus fracassos i el seu camí cap a l’èxit, això anima el seu esperit i també inspira els seus clients.
L’Economia social i el cooperativisme
Encara ens queda una forma exemplar en la qual es reflexen l’esperit i els valors econòmics: la de les cooperatives.
L’economia social comprèn totes aquelles formes de realitzar activitat econòmica que tenen com a finalitat la resolució d’una problemàtica social o bé satisfer les necessitats econòmiques dels seus associats.
La fórmula d’economia social amb més pes i tradició a Catalunya és el cooperativisme, amb prop de 4.000 cooperatives existents i més de 42.000 llocs de treball. També formen part de l’economia social les societats laborals, el Tercer Sector Social, els Centres Especials de Treball, les Empreses d’inserció i les associacions i fundacions que fan activitat econòmica.
L’Esperit Cooperatiu
“La cooperació entre iguals, des de baix, fomentada pels que viuen del seu treball i no tenen capital, la cooperació voluntària destinada a aconseguir objectius socials compartits i per a cada un dels associats, constitueix una de les expressions més notables i duradores del comunitarisme modern […] En una societat, la capitalista, governada per la competència, l’esperit que la impulsa cada dia, l’associació cooperativa representa un repte formidable perquè obliga a adquirir compromisos, a admetre determinades renúncies a favor de l’empresa col·lectiva, a desafiar la iniciativa estrictament individual, tot això preservant la personalitat dels associats”.
José A. Piqueras Arenas, catedràtic d’Història Contemporània. Universitat Jaume I (vegeu bibliografia).
Comunitarisme: corrent de pensament segons el qual els membres d’una comunitat han de compartir el mateix sistema de valors. El comunitarisme s’entén com l’orientació ètica entre el contractualisme i l’utilitarisme, que accentua les responsabilitats de les persones amb les comunitats a les quals pertanyen i rebaixa l’èmfasi dels drets individuals.
Les cooperatives estan basades en els valors d’autoajuda, autoresponsabilitat, democràcia, igualtat, equitat i solidaritat. Aquests valors són posats en pràctica a través dels principis cooperatius, les pautes mitjançant les quals els cooperativistes desenvolupen les seves empreses cooperatives:
- Adhesió voluntària i oberta
- Gestió democràtica per part dels socis
- Participació econòmica dels socis
- Autonomia i independència
- Educació, formació i informació
- Cooperació entre cooperatives
- Interès per la comunitat
L’emprenedoria cooperativa
En realitat, l’esperit cooperatiu és igualment un esperit emprenedor que es pot anomenar emprenedoria col·lectiva.
S’entén l’emprenedoria col·lectiva com a projectes oberts i integradors, on tots els membres de l’equip impulsor són socis d’igual dret i que, a més, la voluntat de futur és anar sumant les aportacions que puguin fer els futurs integrants del projecte. El tret diferencial d’aquests projectes és el fet col·lectiu enfront de la suma d’individualitat i, per tant, cal considerar competències i capacitats específiques dels projectes col·lectius, tot i que també és evident que hi haurà algunes competències necessàries i idèntiques entre tot tipus d’emprenedors: habilitats de gestió empresarial, esperit emprenedor, orientació al servei, etc.
L’esperit cooperatiu és crucial per promoure la cultura cooperativa i el seu impacte. El suport institucional és essencial perquè les cooperatives continuïn creixent. Aquest esperit es reflecteix en la producció de productes autèntics com vins, caves, olis, etc., tot assegurant el compliment d’estàndards. També es fomenta l’emprenedoria cooperativa a través de programes educatius, implicant estudiants en projectes cooperatius.
“Importància de mantenir l’esperit cooperatiu. Amb l’arribada del nou govern de la Generalitat, és fonamental que, més enllà que governi un partit o altre, es mantingui l’esperit de les polítiques públiques que han donat suport al cooperativisme i a l’economia social i solidària (ESS) durant els darrers gairebé deu anys. Aquest període ha estat marcat per una mirada àmplia i plural que ha reconegut la diversitat de formes organitzatives i de models econòmics que contribueixen al benestar social i comunitari.”
Fundació Roca i Galès. Editorial del Número 490. Octubre 2024.
La Nova llei de l’Economia Social i Solidària
La futura llei de l’Economia Social i Solidària serà clau per incrementar el pes d’aquest àmbit en l’economia catalana. El projecte de llei actual de l’ESS, que avui, 4 de juny del 2025, ha fet un pas més al Parlament, és el resultat del treball conjunt amb el sector, agrupat en l’Associació de l’Economia Social i Solidària de Catalunya (AESCAT).
La AESCAT és una organització sense afany de lucre i de quart nivell que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’Economia Social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya.
La nova regulació permetrà establir el marc jurídic comú de l’Economia Social i Solidària a Catalunya, entesa com la formada per les empreses, organitzacions i entitats que duen a terme activitats socioempresarials i iniciatives comunitàries basades en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu o general per sobre del lucre econòmic.
Bibliografia
- https://www.rocagales.cat/la-importancia-de-mantener-lesperit-cooperatiu/
- https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/que_es_l_economia_social/coneixer_l_economia_social/principis_i_valors_del_cooperativ/
- https://robertsmith.com/blog/entreprenurial-spirit/
- https://www.forbes.com/councils/forbescoachescouncil/2022/01/11/a-world-without-entrepreneurs-three-things-that-affect-the-entrepreneurial-spirit/
- Referència de l’esperit cooperatiu. José A. Piqueras Arenas ho escriu en el pròleg del llibre Esperit d’associació: Cooperativisme i mutualisme laics al País Valencià, 1834–1936, de Francesc-Andreu Martínez Gallego. Universitat de València, 2010.
- https://treball.gencat.cat/ca/actualitat/ci/reportatges/economia-social-i-cooperativisme/
- https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/714162/futura-llei-leconomia-social-solidaria-sera-clau-incrementar-pes-daquest-ambit-leconomia-catalana
