Des de molt antic, el paisatge ha captivat l’ésser humà. El paisatge es podria definir com un espai natural que, per la seva aparença atractiva i la seva originalitat, causa admiració a qui el contempla. El seu valor i impacte visual vindran determinats pels interessos, el bagatge i la sensibilitat de l’observador. De fet, la recerca pel coneixement de l’entorn paisatgístic esdevindrà una de les principals causes que varen donar lloc a l’origen del fenomen de l’excursionisme.

L’excursionisme a Catalunya

Recórrer el territori és una forma de conèixer el país. Al segle XVIII, sorgeix el fenomen de l’excursionisme a Europa com a conseqüència de les tesis que defensaven el redescobriment de la natura i els seus valors. La bona acollida i difusió d’aquesta pràctica s’ha associat principalment a dues raons: per una banda, al creixement de la classe mitjana, la qual disposava de la capacitat econòmica i el temps lliure per dedicar-se a aquesta activitat i, per l’altra, a la millora del sistemes de transports i de les comunicacions.¹

A partir del segle XIX, amb l’augment de l’interès per conèixer el passat històric, els costums i el folklore, s’estengué entre les classes benestants el desig de viatjar. De fet, l’excursionisme sempre ha estat una part complementària del viatge. No fou fins a finals del segle XIX, que aquest fenomen es va concebre com una activitat col·lectiva, per practicar-lo en itineraris que combinaven els objectius recreatius amb els científics.

L’origen de l’excursionisme a Catalunya també vinculà la pràctica de l’esport amb la cultura. Amb la creació l’any 1876 de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques i l’any 1878 de l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es varen fusionar per formar el Centre Excursionista de Catalunya l’any 1890, es promogué a través d’aquesta activitat la descoberta física del territori i del propi entorn. A Catalunya, l’excursionisme s’inspirà en l’ideari del moviment cultural i literari de la Renaixença, amb la voluntat de convertir-se en un mitjà de transmissió de valors culturals, identitaris i, fins i tot, polítics.

Per aquesta raó, es realitzaven excursions a la recerca d’elements culturals propis de la identitat catalana, en el camp de la geografia, de l’arqueologia o de l’arquitectura, amb la finalitat de fomentar l’esperit patriòtic per Catalunya.

No obstant, dins l’excursionisme hi conviuran una varietat de modalitats amb objectius i interessos diversos. Malgrat això, l’excursionisme, generalment, s’ha vinculat amb la muntanya per la seva espectacularitat, de manera que altres variants, com l’excursionisme marítim, ha estat una pràctica gairebé ignorada pels estudiosos d’aquest fenomen.

Els primers viatges organitzats per mar

L’excursionisme marítim tingué els seus orígens a principis del segle XIX al Regne Unit. La introducció de la màquina de vapor, per a la propulsió de vaixells, significaria una importantíssima innovació i millora en el transport per mar, circumstància que afavorí la formació de les primeres línies regulars de viatgers. Amb aquest avenç tecnològic, la navegació a vela, que depenia de les condicions meteorològiques, donava pas a una nova forma de viatjar. Els vaixells a vapor, a banda de ser més ràpids i confortables, permetien planificar la durada del viatge. Per aquesta raó, els viatgers estaven disposats a pagar un import superior a canvi d’aquests avantatges.²

A banda de les línies regulars de transport marítim de viatgers, que tenien com a únic propòsit desplaçar els usuaris d’un lloc a un altre, pel que fa al turisme marítim, el model dominant fins el moment foren els creuers de llarg recorregut que tenien una durada de vàries setmanes, o fins i tot d’alguns mesos. Aquests creuers només estaven a l’abast d’un reduït nombre de persones que disposaven de grans fortunes i temps lliure. No obstant, en aquest període també es començarien a popularitzar les travesses marítimes de plaer de curta durada, és a dir, excursions programades per realitzar-se en un o dos dies.³

En aquest sentit, al Regne Unit es començarien a popularitzar les excursions marítimes als balnearis situats a la costa, on el viatge tenia una durada d’un dia, que s’iniciava a primera hora del matí per retornar a la tarda. Aquesta forma d’excursionisme marítim arribà a la península ibèrica a mitjans del segle XIX.⁴

Donat que les navilieres espanyoles es limitaven només al desplaçament de viatgers, els vaixells podien estar llargues estades amarrats a port. Per aquesta raó, societats excursionistes i agències de viatges, aprofitant els períodes d’inactivitat de les naus entre servei i servei, llogaven aquests vaixells per organitzar viatges de curta durada a diferents ports de la costa peninsular i balear.

Així doncs, l’any 1909, es constituí a Barcelona la societat excursionista Turisme Marítim. L’entitat, formada principalment per membres de la burgesia industrial barcelonina, promocionava en el seu programa propagandístic la difusió dels entorns paisatgístics del litoral català i de la Costa Brava mallorquina, així com les virtuts curatives del mar.

Turisme Marítim col·laborà amb diverses associacions excursionistes, com ara el Centre Excursionista de Catalunya, amb motiu del viatge de caràcter recreatiu i científic, realitzat entre els dies 19 i 21 de juny del 1909, a la Costa Brava catalana en el vapor Balear. En aquesta ocasió, un centenar d’excursionistes de la vida cultural i política catalana, entre les que es trobava Josep Puig i Cadafalch, director de les excavacions arqueològiques d’Empúries, varen iniciar una ruta vorejant la costa gironina. Els excursionistes varen fer parada als ports de Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués i l’Escala on, guiats pel director de les excavacions, varen visitar les ruïnes d’Empúries, que acabaven d’obrir al públic.⁵

A partir de la segona dècada dels anys vint del segle passat, a causa de la disminució de la demanda emigrant, principalment al continent americà, les companyies transatlàntiques, a diferència de períodes anteriors, començaren a mostrar el seu interès pel negoci dels creuers i viatges de plaer de llarga durada. Mentre que a França, Regne Unit i Alemanya les principals agències de viatges rivalitzaven per obtenir l’atenció de les classes acomodades, a Catalunya es va generalitzar una pràctica lúdica de turisme marítim que, a diferència dels creuers, consistia en breus passejos per la costa catalana, destinats a les classes mitjanes i populars.⁶

La societat Navegación Sollerense, creada l’any 1923, aprofitant el trajecte a Barcelona, fou pionera en organitzar excursions marítimes dominicals a diferents centres d’estiueig de la Costa Brava. El full de ruta s’iniciava a primeres hores de la matinada de diumenge i s’acabava el mateix dia a la nit. Generalment, quan els excursionistes arribaven a destí, solien banyar-se a la platja, dinar en algun establiment de la localitat o visitar altres poblacions de l’entorn amb cotxes de lloguer o autocars. L’èxit d’aquesta iniciativa va suposar l’aparició d’ofertes similars.⁷

Viatges Blaus

L’any 1928 obrí les seves portes a Barcelona l’agència turística Viatges Blaus, propietat de Jaume Marill. Amb aquesta iniciativa, Marill fou considerat un dels pioners en la promoció turística de la Costa Brava. Natural de Sant Feliu de Guíxols, de jove mostrà interès per la música, tot i que no s’hi va dedicar mai professionalment. Malgrat això, l’empresari desenvolupà un paper rellevant en l’àmbit musical de la ciutat, principalment com a divulgador de l’obra del compositor guixolenc Juli Garreta.⁸

Jaume Marill, abans d’abandonar la seva ciutat natal, fou empleat de la cooperativa de consum Reverend Sants Boada, de Sant Feliu de Guíxols. A mitjans dels anys vint del segle passat s’instal·là a Barcelona, on posà en marxa, a la Via Laietana, l’Agència de Publicitat Marill. També presidí el Foment de la Sardana, i formà part de la junta de l’Orfeó Català. Tenint en compte el seu interès per la promoció del litoral gironí, l’empresari decidí obrir, a la Rambla de Barcelona, una agència de viatges que, entre altres activitats, programava excursions marítimes de curta durada, iniciativa que es podria considerar l’embrió dels creuers organitzats moderns.

L’agència de Marill, a diferència d’altres que per raons econòmiques contractaven naus de vapor gairebé obsoletes, preferia llogar vaixells més ràpids i amb més capacitat, raó per la qual escollí per al seus trajectes marítims l’empresa naviliera Compañia Transmediterránea, que disposava d’una flota més extensa i moderna.⁹ Aquests avantatges abaratien els preus de les excursions, circumstància que afavorí l’èxit del projecte també entre les classes populars.

Aquestes motonaus podien tenir una capacitat per acollir més d’un miler de persones. Els seus noms estaven vinculats a la família reial del moment: Infanta Beatriz, que durant la 2a República s’anomenà Ciudad de Sevilla, Príncipe Alfonso, Infante D. Jaime, o bé ciutats espanyoles com ara Ciudad de Palma o Mallorca. En seria l’excepció el vaixell J.J. Sister, el nom del qual feia honor a un dels fundadors de l’anterior companyia propietària del vaixell, Juan José Sister. 

En un moment políticament convuls, on la dictadura de Primo de Rivera sancionava els atacs a la unitat d’Espanya i es prohibia l’ús de la llengua catalana a les institucions públiques de Catalunya, el sardanisme esdevindrà un moviment social, amb connotacions polítiques, que anaven més enllà de promoure i difondre la sardana des de la seva vessant musical o ballable. Per aquesta raó, les sortides programades per Viatges Blaus esdevindran molt més que simples excursions marítimes.

El principal objectiu de Viatges Blaus fou connectar el turisme amb la cultura catalana i el descobriment del territori. Les principals destinacions estaven situades a la costa gironina, concretament a Blanes, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calella de Palafrugell o Roses. No obstant, també s’organitzaven viatges a la costa tarragonina i a les Illes Balears. Aquesta fou una iniciativa que obtingué molt bona acollida entre els ajuntaments de les localitats on els vaixells feien escala. L’arribada de centenars de visitants representava un important impuls per a l’economia local. Les naus fondejaven prop de la costa, de manera que els viatgers podien arribar amb barques fins a la platja. 

L’existència de nombroses cròniques de l’època escrites sobre aquestes sortides posen de manifest l’interès que les excursions marítimes suscitaven a la capital catalana. Per primera vegada, milers de barcelonins tingueren ocasió de visitar i conèixer altres poblacions catalanes des del mar. En aquestes travesses hi convergien diferents entitats, que organitzaven activitats diverses, les quals, a banda d’entretenir els excursionistes, també tenien la finalitat de difondre i promoure l’interès pel territori i la cultura catalana. Els trajectes, tant d’anada com de tornada, eren amenitzats per diverses cobles sardanistes i cors musicals. Viatges Blaus també fomentà activitats de caràcter polític, com seria el cas del viatge propagandístic realitzat l’any 1931 per Francesc Macià, amb motiu d’exposar en diferents localitats empordaneses l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya, que setmanes abans s’havia redactat a Núria.¹⁰

El primer viatge inaugural de l’agència de Jaume Marill es va organitzar l’1 de juliol del 1928, al J.J. Sister, amb destinació a Sant Feliu de Guíxols. Per amenitzar la travessa, foren invitats el cor de l’Orfeó Català i la cobla la Principal de Bages. Generalment, les excursions es duien a terme entre els mesos de juliol i setembre. Per temporada s’organitzaven una mitjana de tres o quatres excursions amb destinació a la Costa Brava. Les sortides sempre es realitzaven en diumenge, cap a 2/4 de 8 del matí. Als excursionistes se’ls entregava una guia del trajecte, amb la programació de la sortida i informació sobre els llocs que visitarien, així com fotografies relatives a aquests indrets. També s’hi afegia un plànol que detallava la ruta marítima, així com publicitat dels principals establiments comercials del lloc de destí. La guia també oferia algunes referències sobre els principals compositors sardanistes, les seves obres i les cobles més rellevants del moment.

Donat que els vaixells salpaven molt d’hora, s’oferia als excursionistes la possibilitat d’assistir a missa a bord del vaixell. Un ofici es celebrava a la set del matí i l’altre a les nou. Tot seguit s’iniciaven les audicions de sardanes, amb peces relacionades amb els llocs on anaven passant. Si el destí era Sant Feliu de Guíxols, era habitual que a l’entrada a port es toqués la sardana Juny de Juli Garreta.

A la guia de la sortida també s’incorporava un fulletó amb tota la informació dels hotels i restaurants del lloc on feien parada. En el cas de Sant Feliu de Guíxols, s’oferia informació sobre diversos establiments de restauració, com ara el restaurant Sant Telm, el restaurant de l’hotel Les Noies, així com el de l’hotel Marina, de l’hotel Murlà o del Saló Goula. Tots ells oferien un menú similar consistent en entreteniments de primer, arròs amb peix i pollastre rostit de segon, vi i postres. El preu rondava les set pessetes. En el vaixell també s’oferia la possibilitat de dinar o sopar en els salons de 1a i 2a classe del seu restaurant, al preu d’unes cinc pessetes.

Havent dinat s’organitzaven sortides a algunes poblacions a l’entorn del port on s’havia desembarcat, amb audició de sardanes i activitats diverses incloses. Cap a 2/4 de nou els excursionistes embarcaven direcció a Barcelona, on els viatgers solien sopar i en alguns casos, descansar a les cabines, si prèviament les havien reservades. El viatge tenia un cost aproximat d’unes quinze pessetes.

A causa de la crisi del servei transatlàntic de passatgers, les navilieres es varen veure forçades a introduir-se en el mercat turístic. Per aquest motiu, l’oferta de creuers va augmentar de forma significativa, amb la consegüent reducció en la durada dels viatges i també en el preu, circumstàncies que, de forma gradual, afavoriren la popularització dels creuers.¹¹ Aquesta situació també afectaria les excursions marítimes d’un sol dia, les quals progressivament varen desaparèixer.

L’agència Viatges Blaus es va mantenir operativa fins l’any 1933, quan s’organitzà el darrer viatge per la Costa Brava. En el transcurs de la seva activitat turística, l’agència va recórrer gairebé tots els pobles del litoral gironí. L’estiu d’aquell any, Viatges Blaus s’acomiadà amb una de les travesses més llargues que fins llavors s’havien programat, Barcelona – Roses, amb volta inclosa a les Illes Medes. De tornada, el vaixell va vorejar la costa gironina fent sonar de manera continuada la seva sirena per acomiadar-se d’aquell trajecte per última vegada.

1. Marí-Henneberg, J. El excursionismo: entre la ciencia i la estética.↩︎
2. Cerchiello, G, Berrino, Salazar- Vinicio (2019). Entre turismo, política i folklore popular: el excursionismo marítimo en España en la primera mitad del siglo XX, p. 1263.↩︎
3. Cerchiello, G. (2021). Antecedentes históricos de los cruceros populares, p. 280.↩︎
4. Cerchiello, G, Berrino, Salazar- Vinicio (2019). Entre turismo, política i folklore popular…, p. 1264.↩︎
5. Playà, J. (2012). El primer viatge “oficial” a la Costa Brava, p. 62-64.↩︎
6. Cerchiello, G. (2021). Antecedentes históricos…, p. 295.↩︎
7. Cerchiello, G. (2021). Antecedentes históricos…, p. 296.↩︎
8. Bussot, G. (2011). Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000, p. 249.↩︎
9. Cerchiello, G. (2021). Antecedentes históricos…, p. 298.↩︎
10. El dia grafico: Año XX. Número 4617 – 1931 juny 27↩︎
11. Cerchiello, G, Berrino, Salazar- Vinicio (2019). Entre turismo, política i folklore popular…, p. 1280.↩︎

Arxius i bibliografia

• Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols
• Bussot, G. (2011). Gent d’un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona.
• Dalmau, J. (1997). L’excursionisme. Quaderns de la revista de Girona. Diputació de Girona.
• Cerchiello, G, Berrino, A, Salazar-Vinicio, M (2019). Entre el turismo, política y folclore popular: El excursionismo marítimo en España en la primera mitad del siglo XX, dins Del Siglo XIX al XXI. Tendencias y debates. Asociación de Historia Contemporánea.
• Cerchiello, G. (2021). Antecedentes históricos de los cruceros populares: las excursiones marítimas en Cataluña y Baleares (España) en el primer tercio del siglo XX. Investigaciones Turísticas (21), p. 278-304.
• Marí-Henneberg, J. El excursionismo: entre la ciencia i la estética. Scripta Vetera.
• Playà, J. (2012). El primer viatge “oficial” a la Costa Brava. Revista de Girona, 274.