Lluís Falgàs és periodista i analista polític. Actualment, dirigeix i presenta el programa d’informació política i parlamentària “Aquí parlem” de TVE, cadena en què ha forjat una llarga trajectòria com a cronista polític i en què ha encapçalat programes com “135 escons” i “Línia 900”. A més, Falgàs ha estat corresponsal a Madrid cobrint la informació parlamentària del Congrés dels Diputats i el Senat per Ràdio 4 i ha estat articulista polític a El Punt. Aquest octubre, el periodista va participar en el cicle de conferències Filosofia a l’Àgora amb la ponència “Interessa la política i els polítics?”.
M’agradaria començar l’entrevista fent-li la pregunta que titulava la seva conferència: ens interessa la política i els polítics?
És difícil de generalitzar perquè hi ha gent a qui li interessa molt, n’hi ha que fins i tot n’han fet un ofici i s’hi guanyen la vida. Hi ha gent preocupada, perquè de política se’n fa a tot arreu i cada dia. La política institucional és només una part, l’altra ens serveix per entendre’ns, per poder parlar, per poder debatre i poder confrontar totes les idees que els ciutadans tenim. Tots fem política cada dia, perquè tots pensem diferent, i afortunadament, tenim els mateixos problemes, virtuts i defectes.
Si parlem de la política institucional, en els últims anys hi ha hagut més desconfiança o desafecció per part de la societat envers els polítics?
Sí, hi ha una certa desconfiança que ve en el moment en què es diuen coses i no es compleixen. Això és el que s’ha d’evitar, perquè la política, com moltes altres coses, depèn sempre de la credibilitat que tinguin les persones que l’estan fent i que diuen que faran les coses. Quan no fan allò que van dir que farien, perden aquesta credibilitat i la gent pot interpretar que han estat mentint. Aquesta desafecció tan pronunciada que hem patit en els últims temps s’ha produït perquè molts polítics han dit coses que al final no han pogut o no han volgut complir.
Diu “no han pogut o no han volgut complir”, la política és tan complicada com ens volen fer creure o els polítics podrien fer més del que fan?
La política és complicada. Una manera d’observar-la és fixant-se en un hemicicle, sigui el Parlament, el Congrés dels Diputats o un Ajuntament. En un hemicicle hi ha representada tota la societat: hi ha el més savi, el més llest, el menys llest… Això és així, els sociòlegs ho han estudiat. Ara diem que la política ha baixat d’intensitat, però potser el que ha baixat d’intensitat és la societat, perquè allà dins no hi ha res més que el reflex del personal que hi ha a l’exterior.
“Diem que la política ha baixat d’intensitat, però potser el que ha baixat és la societat
Afirma que en els hemicicles hi ha representada tota la societat, però avui dia encara hi falten molts col·lectius.
Falten col·lectius, això està claríssim. Al llarg dels anys ha quedat demostrat que sempre hi falten col·lectius. Quan va començar la transició política a finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, hi va haver un moment que es va dir: la dreta és Fraga Iribarne, l’esquerra Carrillo i tot el que surti d’aquí no és constitucional. Ara passa una mica el mateix, queden sectors que estan fora i això es demostra amb el descontentament que a vegades es nota.
I què s’hauria de fer per donar cabuda a aquests col·lectius que falten als hemicicles?
Obrir-ho més tot. Hi ha gent que té propostes i projectes, però no poden ser-hi perquè no tenen percentatges suficients de vots. Això ha quedat demostrat, per exemple, a les últimes eleccions del juliol d’aquest any: la CUP es va presentar, però no va treure cap diputat. Tal com està fet el sistema, tu et pots presentar si tens uns diners i unes possibilitats. Però per entrar, necessites un percentatge. Quanta gent s’ha presentat, no han tret ni un diputat i han hagut d’anar cap a casa? Potser s’hauria de canviar el percentatge, sí, però tal com està ara, déu-n’hi-do la representació que hi ha.
A la xerrada, va esmentar que a França tots els polítics que hi ha a les administracions estatals, han passat abans per les municipals, és un model a seguir?
Sí, la política municipal és la millor escola política que hi ha i estaria molt bé que els que hi participen poguessin anar a l’administració estatal després. La política municipal és importantíssima perquè et fa canviar, és on el polític ha de treballar més per la gent i pel dia a dia. A més, l’alcalde i els regidors es troben els electors pel carrer i saben els problemes que té un i que té l’altre i això els forja molt més com a polítics que si no han passat per un ajuntament. No sé si hauria de ser obligat haver-hi passat, però estaria bé que abans d’entrar a l’alta política tinguessin una trajectòria a l’administració municipal.
La política municipal et fa canviar, és on el polític ha de treballar més per la gent
La falta de proximitat en l’alta política propicia que sovint els polítics no compleixin el que han promès?
Evidentment, perquè si l’alcalde d’un poble passa per un lloc i es compromet davant dels veïns a arreglar la vorera i després no ho fa, ja pot estar convençut que en aquell carrer no el votaran mai més. En canvi, a l’alta política tot queda més difós.
Potser caldria un mecanisme per retre comptes directament al ciutadà.
Sí, la política sempre utilitza el “què es farà” i potser caldria més un “hem fet això, això i això” i que el que es diu sigui veritat.
Va comentar, a la conferència, que per poder dur a terme alguns dels projectes dels programes electorals, seria interessant augmentar els mandats a més de quatre anys. Ara bé, la política ha de ser un ofici on jubilar-se? Hi ha pobles petits on els alcaldes fa dècades que ho són.
Hi hauria d’haver més rotació i s’hauria d’evitar que la política fos una professió. Per fer això s’hauria de canviar la llei electoral, perquè l’actual no té limitació de mandats i utilitza llistes tancades. Catalunya, de fet, no té llei electoral, es regeix per una llei electoral espanyola. Una llei electoral nova podria limitar els anys de mandat i els mandats. Per exemple, establir deu anys màxim als Ajuntaments, cinc i cinc; i vuit anys màxim al Parlament, quatre i quatre. Sí que és veritat que als pobles petits, de 300 o 400 habitants, sovint hi ha dificultat per fer llistes i per això la gent repeteix durant anys.
Per ser un bon polític cal treballar per la gent i no pel partit
Ha assenyalat que la llei electoral actual utilitza llistes tancades, seria més interessant votar amb llistes obertes com ja es fa als pobles petits?
Seria molt interessant, sí, perquè amb les llistes obertes tu votes una persona en concret, i aquesta hauria de respondre pel que diu que farà a títol personal, no com a grup. La responsabilitat no seria del grup, sinó seva.
A Filosofia a l’Àgora, va comentar que la gent bona que entra en política se’n cansa aviat. Per què passa això?
Perquè es deceben, perquè moltes vegades qui mana és l’aparell del partit que està format per molt poques persones i és qui diu què s’ha de fer. Aleshores, hi ha partits que han fitxat gent molt brillant, però llavors els han tingut allà en un racó i no els han fet ni cas i aquests s’han emprenyat i han marxat.
Aleshores, què cal per ser un bon polític?
Cal una sola cosa: treballar per la gent i no pel partit ni pel líder del partit. I cal que això sigui una qüestió provisional, no per tota la vida.
Convidat de “Filosofía a l’Àgora”
