Aquest article vol reflectir la Diada, en la que va tornar a sortir al carrer una multitud que no té exemple ni precedents de mobilització arreu d’Europa.
El poble de tot Catalunya es dirigí a Barcelona i la gentada va assolir un nombre que s’ha situat en un milió de participants, segons la Guàrdia Urbana.
Lamento que, personalment, no puc vanagloria-me’n, però la meva edat, 88 anys, no m’ha permès de fer el que el pensament, lliurament, hauria decidit. Una vegada més, la manifestació que vaig poder visualitzar, durant tota la jornada, davant del televisor, va ser la meva tasca durant tota la jornada, ja que la meva intenció era la de publicar un breu resum en aquest article d’Emporion. I vaig veure milers de persones, grans, joves, i fins i tot infants, acompanyats pels seus pares i familiars, assistint a la manifestació més nombrosa que puc recordar!
Crec que es pot afirmar també, a la vista de les fotografies publicades per la premsa, que efectivament la Diada fou realment excepcional. Al diari “El Punt-AVUI” s’hi llegia el crit d’independència a doble pàgina, sobre la imatge d’una multitud que no deixava marge al seu voltant, i que segons la informació publicada també arribava al milió de participants.
La Diagonal de Barcelona va resultar fins i tot petita, mentre els assistents es manifestaven per la llibertat, malgrat empresonaments o exili dels dirigents polítics independentistes, reafirmant la defensa dels drets nacionals i civils i el moviment per fer la República Catalana.
No hauria de ser tan difícil una política espanyola que busqués zones de contacte per fer més fàcil la defensa dels drets civils dels catalans i catalanes, per facilitar una convivència més profitosa amb la resta d’Espanya. Els clams van ser també per l’alliberament dels presos polítics, la recerca d’una convivència més real i les vies de solució democràtica que demana el poble de Catalunya, que es basessin en el coneixement, en la negociació i en una acció política més adequada.
Les imatges de la Diada confirmen que milers de catalans -un milió- varen omplir l’avinguda Diagonal de Barcelona, i no crec que es pugui trobar un espai més gran. Així i tot, les imatges demostraren que era insuficient per acollir la totalitat dels assistents, que volien una Diada massiva, cívica, d’avis, pares i fills petits i grans. I el més important: pacífica!
