Lou Reed, una de les grans icones del rock independent, i reconegut poeta (Nova York, 1942 ─ Long Island, 2013),
paradigma de la modernitat i de la cultura urbana –tal com ho ressalta el periodista Xevi Planas–, té el mèrit de ser considerat per la crítica especialitzada com un dels mites responsables d’haver fet entrar el rock en la seva edat adulta. El 27 d’octubre passat va morir a l’edat de 71 anys a causa de les complicacions derivades d’un trasplantament de fetge realitzat el mes d’abril. “A començaments dels anys 70, ser de Lou Reed o ser de David Bowie era una opció vital ideològica equivalent a ser de John Lennon o de Paul McCartney”, ens recorda Miquel de Palol. La seva composició Walk on the Wild Side és considerada un himne de la llibertat, de l’anticonvencionalisme i de la transgressió, encara que la seva obra mestra és, per a molts experts, Berlín, entre moltes altres peces clàssiques –Transformer, Coney IslandBaby, New York, etc.
Recorda Miquel de Palol que “a diferència d’altres músics, Lou Reed ha tingut temps de mostrar-se com a poeta, com un artista capaç d’anar més enllà de les molt notables consecucions de joventut (sic)”.
És poc conegut, però, i s’ha de ressaltar que com a poeta era un gran amic de la cultura catalana i un ferm admirador de la poesia catalana del segle XX, principalment de l’autor mallorquí Blai Bonet(Santanyí, 1926-1997), figura inconformista, heterodoxa i a vegades provocadora –com la del músic–, on la seva formació religiosa –va abandonar la carrera eclesiàstica– i l’experiència de la malaltia –moriria de tuberculosi, també a l’edat de 71 anys–, influïren decisivament en una sòlida obra poètica, massa poc coneguda encara, i que va representar un trencament i un avenç amb les formes acadèmiques de l’Escola Mallorquina. De Blai Bonet és, per exemple, aquesta reflexió feta l’any 1967: “Hi ha cap home que hagi passat més a la posteritat que el Dant i que, simultàniament, hagi passat més al fons dels prestatges de les llibreries? És un fet sobre el qual cal meditar.”
Lou Reed sentia una atracció especial pel poema de Blai Bonet titulat All Brow, dedicat al primer boxejador negre llatinoamericà que, sortint de la misèria més absoluta, va arribar a la glòria al guanyar el títol mundial en un dels combats més breus de la història de la boxa, ja que va durar només quinze segons a causa que Panamà Al Brown (1902-1951) –el seu veritable nom– va estabornir Gustav Humery, el seu contrincant, amb una rapidesa insòlita després de trencar-li la mandíbula. L’esportista tenia unes condicions físiques excepcionals i era molt prim i llargarut, un pes mosca amb 1,74 m d’alçada i amb prou feines 54 quilos de pes. En el poema, es relata com Jean Cocteau,el famós cineasta, assagista i escriptor opiòman i homosexual, es va enamorar d’aquest panameny campió de boxa, respectat en els cercles intel·lectuals de París dels anys trenta i que moriria jove, també de tuberculosi, com Blai Bonet.
Blai Bonet comença el poema All Brow* –de rima lliure i de 40 versos de contingut– amb aquesta estrofa:
“Què seria de l’home sense les bèsties?
Si, en un moment, se n’anessin de la terra.
Totes les bèsties de la terra.
L’home cauria en una gran depressió […].”
I l’acaba amb aquesta altra estrofa:
“Si hagués quedat sense les bèsties, n’All Brow
també hauria caigut en una gran depressió
molt, molt, semblant a la cultura […].”
Lou Reed, fascinat per Blai Bonet, va llegir aquest poema a l’acte del Made in Catalunya, organitzat per l’Institut Ramon Llull i celebrat el dia 23 de març de 2007 al Baryshnikov Arts Center de Nova York, on es varen recitar també versos de Brossa, Casasses, Espriu, Estellés iMartí i Pol, entre més autors, amb la col·laboració de les mítiques Laurie Anderson i PattiSmith. I també a Barcelona, l’any següent, en el festival de poesia Kosmópolis, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, on l’artista també va recitar obres traduïdes a l’anglès de Carner, Salvat-Papasseit, Riba, Martí Pol i Margarit.
Lou Reed, durant una època, tenia fins i tot un tros d’aquest poema de Blai Bonet gravat al seu contestador automàtic per saludar els qui li telefonaven.
El passat mes de desembre de 2012, en la seva pàgina de Facebook, Lou Reed va sorprendre tothom publicant una imatge seva, obra del dissenyador Xavier Boronat, amb barretina catalana i amb un paisatge de fons similar a Montserrat. Barretina i Montserrat, dos símbols –en un personatge paradigma de la modernitat, el cosmopolitisme i l’anticonvencionalisme– que sovint han caricaturitzat amb menyspreu, tal com ho recorda Xevi Planas, els qui voldrien veure els catalans només com un poble folkloritzat i desconnectat del món actual.
*Nota de l’autor. Es pot llegir íntegre el poema All Brow clicant la referència bibliogràfica número 9.
Bibliografia
- Bonet, B., “L’evangeli segons un de tants” (1967), “Els fets” (1974), Poetes del XX, Edicions 62, Barcelona, 2012.
- Bonet, B., Judes i la primavera, Col·lecció El Cangur, Edicions 62, Barcelona, 1995.
- Bonet, B., “Cant de l’arc”, Els llibres de l’Óssa Menor, Edicions Proa, Barcelona, 1979.
- De Palol, M., “Revisitar Lou Reed”, Suplement Cultural, Avui, 6 de desembre de 2013, p. 32.
- Planas, X., “Lou Reed”, Presència, 3 de novembre de 2013, número 2170, p. 18.
- “Lou Reed penja a Facebook una caricatura seva amb barretina”, Vilaweb, 16 de desembre de 2012
<http://www.vilaweb.cat/noticia/4065728/20121216/lou-reed-penja-facebook-caricatura-barretina.html> - “Los separatistas convierten a Lou Reed en ‘uno de los suyos'”, Diálogo Libre, 28 d’octubre de 2013
<http://www.dialogolibre.com/noticias/2013-10-28/Los-separatistas-convierten-a-Lou-Reed-en-uno-de-los-suyos-3379#.UqNlXtLuI7k > - Lou Reed llegint All Brow, de Blai Bonet, l’any 2007 <http://www.arabalears.cat/videos/Reed-All-Brow-Blai-Bonet_3_1018728120.html>
L’Hora del Lector <http://blogs.tv3.cat/index.php?itemid=15543>
