La Capella de Sant Antoni de Torroella de Montgrí acull l’exposició “Una vida d’art i mar. Pintures a l’oli de Manel Gil” i en la qual el blau del fons marí és, sobretot, el protagonista on ressalten els peixos que l’habiten, sense oblidar-hi, per descomptat, les marines que mostren la costa i les barques amarrades.
Es tracta d’una pintura lluminosa, plena d’una gamma cromàtica de colors vius, tal com ho viu i veu Manel Gil, quan pinta tot inspirat per les seves immersions al fons marí. Unes immersions fetes en diversos mars amb la seva càmera submarina, mitjançant la qual ha filmat un munt d’indrets i racons sota l’aigua.
L’art, com sabem, és un reflex, la majoria de les vegades, de la vida d’un mateix. Un i altra són complementaris. La vida de Manel Gil, relacionada amb el mar, n’és un bon exemple, des de fa molts anys amb la seva pràctica submarina. D’aquí que ell expressi mitjançant l’art allò que coneix bé i en faci inspiració i tema de la seva pintura.
La pintura marina ha estat conreada al llarg de la història per una gran munió d’artistes. El mar sempre ha estat font d’inspiració. De seguida ens venen a la memòria les obres del pintor romàntic William Turner i la naturalesa del mar mostrada amb la seva força més extrema. O pensem també en les pintures de Joaquim Sorolla i com capta la llum del mar Mediterrani i la sap dur a la tela esplendorosament.
En canvi la pintura submarina és un tema més recent, que ha arribat quan s’ha tingut un accés més fàcil al fons marí. Sovint ha estat conreada per aquells que han format part d’expedicions subaquàtiques.
La creació necessita la vivència i és a partir precisament d’aquesta que el missatge que ens vol transmetre Manel Gil amb aquesta exposició és el de mostrar-nos millor com és aquest fons marí i la seva fauna i flora, alhora que fer-nos prendre més consciència del seu valor i necessitat de preservació. Bé podem llegir i entendre aquest missatge a partir de les imatges dels peixos que es mouen dins l’aigua, pintada en un paisatge ornat de roques i algues.
El seu llenguatge és nou perquè les pintures a l’oli mostren el fons marí tal com és, gràcies al fet que l’autor coneix molt bé l’entorn marí i s’ajuda de la tècnica de filmacions i de fotografies digitals per tal de passar-les després al llenç, tot obtenint unes formes que donen una pintura en tres dimensions.
Certament la seva obra vol remoure les consciències de tots perquè conservem i valorem el patrimoni marí. Per això utilitza un estil figuratiu hiperrealista, on el color, la textura, les figures i les proporcions adquireixen el valor d’ensenyar el millor possible allò que ell viu al mar, allò que veu quan hi té un contacte directe.
Són pintures vives: els peixos neden en un sentit o un altre, capturats just en el moviment que fan, i l’artista ho aconsegueix mestrívolament, tot pintant les tres dimensions en un format que ve condicionat per les dues del llenç.
Entrar a la sala de l’exposició és entrar en un món bell. La distribució dels quadres blavosos sobre la paret blanca fa la sensació de trobar-se en un vaixell o bé en un submarí amb finestres que deixen gaudir de l’espai marí sencer. És recordar la lectura de la novel·la clàssica “Vint mil llegües de viatge submarí” de Jules Verne o els documentals de Jacques-Yves Cousteau.
