Microrelats-2

Prosseguim amb la publicació a Emporion dels microrelats que van participar en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l’Oficina de Català, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, que tenia com a objectiu fomentar la narrativa creativa potenciant-ne la participació.

El resultat d’aquest concurs confirma, una vegada més, l’interès que desperta la nostra llengua i cultura de la mà de Salvador Espriu, que va deixar escrit: “Salvem els mots de la nostra llengua” i “ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.”

Ens coneixem?

El desconcert el neguitejava; el rostre d’aquella dona li resultava familiar, però irreconeixible. Un lleu somriure d’ella li va il·luminar per un instant la mirada, abocada al seu interior. Garbellà entre els pocs records per trobar el seu nom mentre ella li xiuxiuejava dolçament: “Ens mantindrem fidels.” I malgrat no entendre’n el sentit, aquests mots li acaronaven el cor i li donaven escalfor en aquell món tan confús que s’havia instal·lat a dintre seu.

La teva amant

La teva mirada tendra ha seduït el meu cor embriagant tots els meus sentits. Escalo cap a tu com donzella misteriosa arribant al teu castell. El teu foc de drac majestuós m’escalfa. Em mantindré fidel a tu, allà a la ciutat, seràs llum, anhel. Enyoraré els teus ulls mirant el mar, els teus petons seran mel a la tardor, les carícies em visitaran per primavera i esclataré riallera, com una adolescent.
Parirem amor, seré la teva amant, Torroella, l’Estartit, on retorna el meu destí, un nou estiu.

Segon microrelat 19 d’abril

Des de l’ampit de la finestra va albirar com un home d’aspecte cantellut rondava pels voltants de casa seva, un mas envoltat de terra fèrtil, a les foranies del poble.
Acoquinada, es va apressar a tancar les portes, es va seure en una butaca i allà va descordar la memòria i recordà qui era ell. Obrí la porta de l’entrada i anà fins a la pèrgola per acollir el seu germà i mentre s’esguardaven, els seus ulls van mormolar: “Ens mantindrem fidels.”

Tercer microrelat 19 d’abril

Suposo que el problema és que jo no tinc por. A mi no em fas por tu, ni les relacions. Jo no tinc por. Quan m’agrada algú tinc ganes de sentir, tinc desig de compartir. Jo vull estimar i sentir-me estimada. I no m’enamoraré de tu a través d’una pantalla o de WhatsApp. Ho entens? –Sí.
–Jo vull viure, vull sentir, vull estimar. Busco algú per quedar-me’l i que busqui quedar-se amb mi. M’entens?
–Sí.
–I doncs?
–Que sí, que tens raó, que ens mantindrem fidels a la teva idea.
–N’estàs segur?
– No.

Missi

Cada dia al vespre els observo com s’allunyen pel caminet de casa. Al principi, un xic de desordre. El menut vol anar a coll, la mare vol que camini, el pare diu que el duu ell.
Els gossos i el gat negre encara no s’han decidit, però de sobte, com si els hagués picat un mosquit, s’aixequen i s’hi acosten, a l’alçada del pou, el dels records, n’hi dic jo.
Mentre em llepo les potes, penso que ens mantindrem fidels a la família i amb un salt arrenco a córrer fins a trobar-los.

I no ens rendirem

Després d’una llarga espera, el veieren pujar a la tarima i posar-se davant del micròfon. Estigué divagant molta estona exaltant les qualitats del país, com amant que s’acomiada per sempre de la seva estimada. Quan finalment digué les paraules que tots esperàvem: “Aquesta nit arribaran les tropes. No diré que heu de lluitar, però sí que espero que protegiu allò que estimeu, aquesta terra i la seva gent. Deixo el meu càrrec, per unir-me a la lluita. Ens mantindrem fidels.
I no ens rendirem.”