Un mes més, novembre de 2013, seguim publicant els microrelats que han tramès els participants en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l’ Oficina de Català, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Un concurs, d’altra banda, que tenia com a objectiu fonamental fomentar la narrativa creativa en la nostra llengua, i així ho fem palès des d’Emporion.
Els resultats del concurs estan demostrant, mes a mes en les nostres pàgines, l’interès que desperta la nostra llengua i cultura de la mà de Salvador Espriu, que en una etapa de la nostra història, en ple franquisme, va deixar escrit: “Salvem els mots de la nostra llengua.” “Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.” I tantes i tantes d’altres, que anem recordant dia a dia entre les seleccionades per a l’any 2013, any Espriu.
Microrelat 6 d’abril
Aleshores, a les portes d’aquell cementiri, la llum de la lluna provocava un efecte fantasma, juntament amb les escultures d’àngels sobre algunes tombes. Era allà, Johan Wildfred, mort el 23 de juny de 1888, i a sota una inscripció: “Ens mantindrem fidels.” Al costat, l’Elena de Wildfred, 22 de juny de 1888.
S’hauria suïcidat Johan després de morir la seva esposa?, vet aquí la inscripció. Si fos així, l’ànima no descansaria en pau pel sentiment tan trist d’haver perdut la seva estimada.
En veu alta
A l’entrada del mas dels meus avis, hi havia una inscripció: “Ens mantindrem fidels.” Quan era petita, aquesta frase em tenia molt encuriosida. Significava que els avis es serien sempre fidels l’un a l’altre?
Em feia molta vergonya preguntar-ho, així que vaig fer vàlida aquella hipòtesi.
Al cap dels anys, però, quan en el país es va començar a parlar d’independència en veu alta, vaig descobrir el veritable significat d’aquella inscripció.
Microrelat 5 d’abril
Vam arribar amb ell de la seva estimada terra, molt lluny d’aquí, ja fa molt de temps. Ell mai es va adaptar i sempre la va enyorar. A vegades renegava d’haver deixat casa seva.
Ell era així. Però nosaltres vam créixer i ens vam educar en aquest indret que ara és la nostra pàtria.
Ja no hi és amb nosaltres i ens has deixat desconsolats. Però sempre ens mantindrem fidels al teu exemple, pare, i a aquesta terra que tu ens has fet nostra.
Microrelat 3 d’abril
Capficat per una profunda crisi d’idees, el poeta decidí fer reformes. Potser era el millor moment per cridar la brigada i, en transformar la decoració del despatx, recuperaria inspiració. No se’n refiava, però, i preguntà pels possibles canvis.
El cap, home de paraula, impressionat per la gran llibreria, assegurà:
—Ens mantindrem fidels a l’estil… També li dibuixarem unes espigues, la mar i un poble. Estem al seu servei.
El poeta, fent números, preguntà:
—Ara digueu, què em costarà la reforma?
L’assaig
—Ara digueu: “Ens mantindrem fidels…” Deixem-ho córrer, sona massa forçat. No em presento al càsting i ja està!
—Home, Nil, és una oportunitat única, fa temps que assages aquest poema.
—Em falta embat
—Embat? Si ja parles com un poeta, ho faràs de conya.
L’Anna li estampa un petó als llavis i marxa corrents a la feina. En Nil es posa davant el mirall i continua: “Ens mantindrem… fidels… per sempre més… al servei d’aquest…” Se li neguen els ulls, mai no s’ha sabut mantenir fidel en res.
