Aquests són el darrers microrelats, dins de l’any Espriu, tramesos pels participants en el concurs organitzat per la Biblioteca Municipal Pere Blasi i per l’Oficina de Català, amb la col·laboració de l’Àrea de Cultura, Joventut i Festes de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.
Aquest concurs tenia un objectiu fonamental, fomentar la narrativa creativa en la nostra llengua, i així ho fem palès en el moment de donar comiat, des d’Emporion, de l’Any Espriu.
I en finalitzar aquesta publicació dels microrelats tramesos a un concurs que ha fet ressò d’un poeta, Salvador Espriu, que va merèixer el títol de poeta nacional. I quan dic nacional no em refereixo pas a cap partit, ni a determinat corrent polític, sinó a un poeta que volia dirigir-se a uns joves que en plena dictadura volien que Catalunya, la seva llengua i la seva cultura, tinguessin el reconeixement que tant i tant es va menysprear en una etapa de la nostra història, en ple franquisme, i que, en la política centralista d’avui, sembla aflorar novament.
Aquell amor no li havia fallat mai, era el més fidel, sempre hi podia comptar. No es feia esperar mai i els seus silencis eren tan dolços que no necessitava paraules.
No podia dir-li: “Ens mantindrem fidels”, i tampoc no calia. Quan la necessitava, ella sempre hi era. La passió que sentia era resistent al pas dels anys. I no volia canviar-la per cap altra. Se la menjava en el sentit més literal de la paraula. Adorava la xocolata.
Il·lustració de l’autora del microrelat.
– Caguntot. (Pista plena.)
– Caguntot. (Expectació a granel.)
– Caguntot. (Redoble de tambors.)
– Caguntot. (Nervis esmolats.)
– Caguntot. (Focus encerclant un sostre envelat.)
– Caguntot. I el trapezista, amb la mirada suspesa en un equilibri mental, nota una filera de suor que li tensa l’esquena i, amb la barra horitzontal ben afermada, sent com els peus i la corda, tibant i desafiadora, segellen un acord professional: “Pel que sigui, ens mantindrem fidels.”
Top 10En el Top 10 d’aquesta setmana, el primer lloc en ficció l’ocupa “Ens mantindrem fidels”, un relat sobre la deriva d’un matrimoni en el món dels intercanvis de parella.
En no ficció, “Ens mantindrem fidels”, un relat sobre la vigència del capitalisme tardà malgrat la trencadissa present.
I en infantil-juvenil, “Ens mantindrem fidels”, un relat sobre macarrons, txiquiparcs i la felicitat natural dels nens.
Un roc a la faixa
Capficat per una profunda crisi d’idees, el poeta decidí fer reformes. Potser era el millor moment per cridar la brigada, i en transformar la decoració del despatx, recuperaria inspiració. No se’n refiava, però, i preguntà pels possibles canvis.
El cap, home de paraula, impressionat per la gran llibreria, assegurà:
—Ens mantindrem fidels a l’estil… També li dibuixarem unes espigues, la mar i un poble. Estem al seu servei.
El poeta, fent números, preguntà:
—Ara digueu, què em costarà la reforma?
Voldria tancar aquesta sèrie de microrelats amb unes paraules d’Albert Pont, autor del llibre Delenda est Hispania: “Escolta, Espanya: els nostres avantpassats van crear el parlament i una de les primeres confederacions d’Europa”, i com deia Espriu: “Escolta, Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures…”.
