Dijous 26 de novembre, a les 12 del migdia, Càritas va convocar una trobada silenciosa a la plaça de la vila en favor de les persones sense llar. El Consell de Redacció d’Emporion, sensible a una qüestió de vital importància per a famílies que viuen a la nostra vila, es vol fer ressò del manifest que es va llegir en aquest acte. Per aquest motiu, adjuntem el text que Càritas ens ha tramès per als lectors d’Emporion.
Consell de Redacció
MANIFEST DE CÀRITAS
CAMPANYA PERSONES SENSE LLAR 2020
Avui, 26 de novembre del 2020, volem transmetre un missatge de drets, de possibilitats, de dignitat, de rostres i de persones que posen nom al problema de la manca d’habitatge.
Les persones sense llar no són només les persones que veiem dormint al carrer, ni les que viuen en albergs o pisos d’acollida. Les persones sense llar són totes aquelles persones que no tenen un habitatge digne, sense condicions de salubritat; que no tenen un habitatge segur, lliure de violència i de mancances estructurals; un habitatge assequible, a l’abast de les seves possibilitats econòmiques. Persones sense llar, en definitiva, són totes aquelles persones que no poden exercir un dret fonamental: el Dret a l’Habitatge.
L’impacte que ha tingut l’aparició de la pandèmia ha suposat l’agreujament de situacions de les persones en risc d’exclusió residencial, que es trobaven en una llar insegura o inadequada, que s’estan veient expulsades de les seves vivendes o allotjaments precaris. La fragilitat i vulnerabilitat per la situació generada per la COVID-19 i la proximitat de l’hivern fa que sigui un bon moment per posar-nos al lloc de l’altre, preguntar-nos per la realitat que estan vivint les persones més vulnerables i treballar perquè puguin tenir un futur millor.
Per això, aquest any 2020 cal que la campanya sense llar anunciï i denunciï que “NO TENIR CASA MATA. I tu, què hi dius? Digues prou! NINGÚ SENSE LLAR”.
NO tenir casa mata. Mata els somnis, les oportunitats, la confiança, els drets
NO tenir casa suposa un clar impacte en la salut física i mental
NO tenir casa impedeix les relacions socials i tenir un espai de protecció
Tenir casa és tenir un espai segur i és millorar la salut tant física com emocional.
Tenir casa és fomentar habilitats domèstiques, l’autogestió i la capacitat d’escollir.
Tenir casa és recuperar la relació amb l’entorn, és inclusió social i comunitària, és possibilitats d’inserció laboral i de millora de la situació econòmica.
En definitiva, tenir casa és una oportunitat digna per viure i desenvolupar-se a nivell personal i social.
Un any més, des de Càritas tornem a reivindicar QUE NINGÚ DORMI AL CARRER i demanem:
- Que s’avanci en una estratègia de lluita contra l’exclusió residencial i el sensellarisme, basada en un enfocament de drets humans.
- Que s’ampliï el parc municipal d’habitatges de lloguer social i que s’augmentin les reserves mínimes d’habitatge social previstes en la legislació, per atendre les necessitats d’habitatge protegit i mantenir la cohesió social.
- Que es coordinin les administracions públiques per tal de garantir el compliment de la paralització de desnonaments i desallotjaments sense alternativa habitacional.
- Que es garanteixi sense obstacles el dret a l’empadronament de les persones que resideixen als nostres municipis, sigui quina sigui la seva situació habitacional, incloent relloguer, ocupació social o sensellarisme.
- Que es faciliti l’accés als subministraments bàsics i l’empadronament en els casos d’ocupació social, mentre no se soluciona la situació habitacional de les famílies en situació de vulnerabilitat.
Torroella de Montgrí, 26 de novembre del 2020
