Acabada la II Guerra Mundial, va començar la “guerra freda” entre els Estats Units i la Unió Soviètica. Les dues superpotències es van repartir el món i van començar a competir entre elles per dotar-se d’armes amb capacitat de destruir el seu principal enemic.
La cursa per la conquesta de l’espai, la investigació per aconseguir potents bombes nuclears, o les intervencions polítiques als diferents països s’han explicat a bastament, però és més desconeguda la lluita que van emprendre per aconseguir el control mental de la població. Dècades després d’iniciar-se, aquesta continua sent una part fosca de la història que va començar la segona meitat del segle XX.
Es calcula que l’URSS es va gastar mil milions de dòlars en programes de control mental però els seus programes estan poc documentats perquè encara Rússia té molts documents secrets classificats i tots estaven finançats per l’Estat. Per contra, els EUA, que haurien invertit una quantitat similar en aquestes investigacions poc convencionals, també van rebre fons privats i van ser potenciats pel servei d’intel·ligència nord-americà, la CIA. Entre els diferents programes que es van desenvolupar, el més important va ser el projecte MK Ultra, que encara ara desperta molt d’interès entre els fanàtics de les conspiracions… però que va ser real.
El programa de control mental de la CIA estava destinat a identificar i desenvolupar drogues i tècniques per a usar-les en interrogatoris i tortures per aconseguir que una persona sempre digués la veritat. L’MK Ultra el va organitzar la Divisió d´ Intel·ligència Científica de la CIA en coordinació amb el Cos Químic de la Direcció d’Operacions Especials de l’exèrcit dels EUA. El seu inici oficial és el 1953 i es va allargar oficialment fins el 1973. Molts ciutadans canadencs i nord-americans van ser utilitzats com a conillets d’índies sense el seu consentiment o contra la seva voluntat, però d’altres es van sotmetre voluntàriament a part del programa.
Entre les substàncies que es van provar hi havia la dietilamida de l’àcid lisèrgic, coneguda com LSD, una potent droga al·lucinògena, de la qual se’n va fer una gran distribució entre el moviment hippie i que encara té distribució. Però la imprevisió dels resultats i el fet que molts individus tinguessin el que ara s’anomenaria “mal viatge” va fer que es desestimés.
També es va provar la hipnosi, la privació sensorial, l’aïllament, diverses formes de tortures i es van cometre abusos sexuals de tota mena. Els responsables de MK Ultra van comprovar que quan a un individu se’l sotmet a una situació el més traumàtica possible, la seva ment tendeix a esborrar l’experiència. Quan més fort el trauma més amnèsia genera l’individu. Si aquesta situació es repetia constantment, la persona acabava esborrant tota la seva ment i se li podia introduir nova informació o predisposar-lo a rebre ordres noves. Part del projecte era crear els MK Ultra Delta, persones disposades a assassinar qualsevol quan rebessin l’ordre oportuna induïda per hipnosi o durant el procés de control mental que se’ls havia aplicat. Aquests assassins havien d’actuar sense importar-los les conseqüències ni el risc per ells mateixos. Algunes teories apunten que l’assassinat de Robert Kennedy, el 1968, en un hotel de Los Angeles l’hauria protagonitzat un dels agents MK Ultra Delta.
El 1973, el director de la CIA, Richard Helms, va ordenar que tots els arxius de MK Ultra, el projecte iniciat pel seu predecessor Allen Dulles, fossin destruïts. Per això no es podrà saber mai amb certesa les conseqüències que ha tingut. Tot i així, el 1974 el diari “The New York Times” va desvelar el projecte i això va originar que el Congrés dels EUA creés dues comissions d’investigació.
El 1975, l’informe de la comissió Church i la comissió Rockefeller van fer públic per primer cop que la CIA i el Departament de Defensa havien desenvolupat experiments amb éssers humans com a part d’un ampli programa sobre la influència i el control del comportament humà utilitzant psicofàrmacs i altres mitjans psicològics.
Arran de les informacions i la investigació política, milers de persones que havien estat sotmeses als experiments del projecte van començar a presentar querelles contra el govern nord-americà. Encara que oficialment el projecte es va tancar el 1973, es va obrir una altra via d’ investigació del control mental: el projecte Monarca. Porta aquest nom per la “Danaus plexippus”, una papallona gegant que protagonitza les migracions més grans i és originaria de Mèxic. Segons algunes de les persones sotmeses al projecte MK Ultra, aquestes papallones Monarca apareixien en la seva ment després de rebre les drogues que els havien subministrat.
Oficialment el programa Monarca no existeix, però algunes persones han documentat que es continuaven realitzant proves per intentar controlar la ment i convertir determinats individus en esclaus, que no qüestionen cap mena d’ordre, que no recordin les seves accions i que arribin al suïcidi si són descoberts
