No vivim temps fàcils i els primers compassos de l’any nou semblen seguir camins difícils. Les veus dels forts semblen més potents que les altres. I els seus altaveus també.
Tanmateix, hi ha moltes veus que sense fer soroll, transformen les paraules en compromís, en treball silenciós i efectiu, en atendre amorosament els més dèbils de la nostra societat.
Aquest escrit llegit la nit de Cap d’Any compartint el sopar amb uns amics, vol ser un diàleg entre el que es veu a la llum del dia i el que no es veu i que treballa silenciosament.
Aquesta realitat ha inspirat el diàleg entre el que veiem i el que no es veu.
