La premsa s’ha fet ressò de la darrera reforma pel que fa als diners que l’Estat aporta a l’Església catòlica per tal que pugui pagar els capellans: a partir del 2007 s’incrementarà per sobre del 34% l’assignació tributària d’Hisenda a l’episcopat i, a més, de forma indefinida.
Fins ara aquest afer es regia pel Concordat del 1953, reformat el 1976 i el 1979. Deia la vicepresidenta del Govern el 14 de novembre de 2005: “Hem arribat a un punt en què les aportacions de l’Estat a l’Eglésia catòlica, que han anat a més cada any, hauran d’anar a menys”. El ministre del Treball afirmava el 22 de juliol de 2004: “Que l’Estat financïi aquesta confessió religiosa s’haurà d’acabar algun dia”.
En totes les ocasions que Estat i Església catòlica han ordenat aquest tema, l’Església catòlica s’ha compromès a fer passos cap al seu autofinançament.
Tot plegat porta a fer aquestes consideracions:
1/ En les darreres èpoques l’Església catòlica ha tingut una dependència de l’Estat en l’aspecte econòmic i ho ha justificat de diverses formes, cap d’elles convincent. L’Església ha aparegut lligada al poder i aquest lligam i aquesta dependència en els anys del franquisme assoleix cotes escandaloses, difícils de superar. Davant d’aquest fet: podíem esperar una Església lliure, profètica, capaç de denunciar els abusos de la dictadura? Era somiar truites.
2/ L’Església catòlica ha tingut una situació de privilegi en relació amb les altres confessions religioses. Llegíem en un article a El País el 30-9-06 “Las otras confesiones se quejan de la falta de neutralidad religiosa del Estado español”.
Té alguna justificació aquesta situació de privilegi? Aquest aixoplugar-se al paraigua proptector del poder, “com lliga amb la llibertat que reclama l’Evangeli als predicadors del seu missatge d’alliberament” La força de l’Església està en la humilitat i la pobresa i no en l?ombra protectora del poder.
3/ Hem dit més amunt que en totes les ocasions que Estat i Església han tocat aquest tema, l’Església s’ha compromès a autofinançar-se i la negra realitat és que no ha fet ni un pas per portar-ho a terme. Senyors bisbes: tan exigents que sou amb els altres i no hem sentit mai que demanéssiu perdó per no haver sigut fidels a la paraula donada i al compromís pres. De la mateixa manera que heu estat exempts d’impostos (un altre privilegi), “també esteu exempts de demanar perdó pels pecats comesos”
Subscric la pregunta que es fa Hilari Raguer, tocant aquest tema, en un article a l’Avui del 3 d?octubre de 2006: “La conseqüència ha estat que l’Església espanyola ha hagut de pidolar una assignació de l’Estat, que d’aquesta manera, sigui quin sigui el partit que mani, la té ben agafada pel coll, o per la butxaca, L’aprovació, ara, de l’augment del percentatge de participació en l’IRPF per a l’Església, haurà resolt definitivament aquesta mancança o, per contra, augmentarà també el nombre dels que no volen finançar, no ja la seva parròquia o la seva diòcesi, sinó la Conferència Episcopal Espanyola”?
Unitat d’Espanya!
Permeteu-me fer un petit comentari a una altra notícia apareguda a la premsa darrerament: alguns membres destacats de la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) volien imposar en la darrera reunió de l’episcopat espanyol un document “proclamant que la unitat d’Espanya és una doctrina pròxima a la Fe”. I varen intentar que Benet XVI donés suport a aquest posicionament, però el Papa no va caure en el parany.
-Què és Espanya? Algú de vosaltres, senyors bisbes, podria explicar-ho d’una manera convincent i fidel a la Història?
-Què vol dir unitat d’Espanya? Molt ens temem que vulgui dir imposar les tesis més tronades de l’espanyolisme més impresentable. Les coincidències, senyors bisbes, de la vostra visió política amb la del PP us delata. Eminentíssims i Reverendíssims Senyors: no exhibiu les vostres vergonyes patrioteres! A més de mostrar la vostra mediocritat teològica, ancorada encara en la teologia escolàstica medieval, indicaria que esteu en un procés imparable de minoració intel·lectual, al qual us hauria portat creure més en els dictats de la COPE que en els d’un cristianisme evangèlic.
