Benvinguts a aquest petit racó de poesia seleccionada pels alumnes torroellencs i estartidencs que enguany s’han apuntat als cursos de català per a adults que organitza l’Oficina de Català de Torroella de Montgrí.
Amb aquest espai contribuïm a la promoció de la cultura en general i a la creació d’un lloc dedicat a la poesia d’arreu del món, perquè constatem una vegada més la riquesa cultural i la diversitat de gent que viu en el nostre municipi.
Amb aquest espai contribuïm a la promoció de la cultura en general i a la creació d’un lloc dedicat a la poesia d’arreu del món, perquè constatem una vegada més la riquesa cultural i la diversitat de gent que viu en el nostre municipi.
“Pessics de cel” és el nom amb què vam titular la lectura de poemes d’aquest any i amb què vam recollir els disset poemes que es van recitar durant l’acte en un opuscle que a partir d’ara es publicarà a la revista Emporion, amb un poema cada mes.
Esperem, doncs, que us agradi i que, com diu la poesia de Lluís Miret, mentre en feu la lectura sentiu com la vostra ànima somriu i com la bellesa de les paraules us provoca un dolç pessigolleig a la pell.
Esperem, doncs, que us agradi i que, com diu la poesia de Lluís Miret, mentre en feu la lectura sentiu com la vostra ànima somriu i com la bellesa de les paraules us provoca un dolç pessigolleig a la pell.
Poesia del mes
Tu vas caure com l’estel bonic
Del cel de la nit va caure un estel,
al fons del mar de turquesa,
però abans de desaparèixer,
va cridar amb amor.
La seva veu era sense força,
però l’eco s’escoltava.
L’estel va cridar: “Oh, cel, perdona’m!
Jo no et veuré més.
Oh, cel, em moro i m’allunyo de tu.
T’estimo, en això no pots condemnar-me.
Tinc molt de dolor
perquè t’oblidaràs de mi molt aviat.”
L’estel va cridar apassionat d’amor,
cremant amb molta pena.
Així recordà com tu, amb aquestes paraules,
t’acomiadaves de mi a la vora del mar.
Tu has caigut llavors com l’estel bonic,
als braços del comiat etern,
però has de saber que des d’aquell moment
jo visc de pensaments cap a tu,
i, com el cel, pateixo d’avorriment.
Recita: Ksènia Ponomarenko
