Introducció.
L’activitat omple una gran part del temps del meu dia, una altra part important l’omple el dormir, que m’agrada molt.
D’activitats n’hi pot haver de moltes menes. Trobo divertit reflexionar sobre què considero activitat i què no.
L’activitat de vegades m’arrossega i de vegades soc jo que l’organitzo per anar al darrera de qualsevol objectiu que m’atreu.
Disposar d’eines i invents que la intel·ligència humana ha posat a les meves mans per realitzar certes activitats, fa que feines feixugues em resultin com un joc.
Eina útil
Avui he jugat molta estona amb el carretó mecànic amb rodes de tanc, portant terra amunt i avall. Des de l’any 1992 que el tenim a casa; ja fa 33 anys.
Moltes vegades he pensat que sense ell no hauríem pogut reconstruir tants marges de pedra seca, ni fer la instal·lació de les plaques solars, ni pujar els dipòsits de l’aigua a dalt de la muntanya, ni traginar llenya, o el pinso de les gallines, ni les bales d’userda quan teníem ovelles.
Al principi vaig pensar que era massa petit, però la Neus va veure clar que podia anar bé per aquest terreny tan costerut.
Aquest carretó m’ha fet veure que els humans som capaços de crear eines estupendes que ens ajuden a viure millor, i això m’ha revifat la confiança en la humanitat. No cal que ens extingim. Hi ha molta gent que pensa a fer el bé.
Investigador
Avui tinc tantes coses que m’han cridat l’atenció que no les podré recollir totes. Semblava que un dia plujos i ennuvolat no hauria de donar per gairebé res més que avorriment, i en canvi ha sigut ben ple per al meu món interior.
Me n’he adonat de com pot ser d’interesant la feina dels investigadors que es passen les hores observant i observant per treure algunes conclusions, o potser cap.
De moment han nascut 4 pollets dels ous de la incubadora. M’he passat el dia observant el procés de naixement. Han passat tantes coses pel meu cap durant un munt d’hores estàtiques que no hi caben en aquestes quatres ratlles.
Tan a poc a poc que han anat les coses i tan de pressa que m’ha passat el dia. Les esperes perquè hi hagués algun canvi en els ous per notar que tot avançava han sigut molt llargues, però molt enriquidores. El cap no m’ha parat de generar preguntes, buscar respostes, fer hipòtesis, sentir admiració, buscar solucions, imaginar escenaris, analitzar l’existència, la creació, i potser fins i tot he somniat.
Crec que vivim en un món immensament ple de meravelles. Vull tenir, tots els dies, ben oberts els sensors per captar-les.
