Introducció.
El món de les paraules és fascinant, però què passaria si no existissin les paraules?
Tinc un net d’un any que encara no les ha trobat. Potser per això no reflexiona i es mou per impulsos vitals. Tot i no fer servir paraules em té el cor robat.
M’ha picat la curiositat de provar què passaria en el meu entorn quotidià si reduís la meva producció de paraules.
Instint
Avui he tingut un exemple d’instint de supervivència en visió directa. Sense estridències, mes aviat amb lentitud; parant el temps, però amb un ritme continuat de batec del cor i respiració imparable. Valorant cada instant com un moment superat.
A un dels pollets li ha costat de néixer. Els primers moments fora de la closca de l’ou han sigut una mostra palpable de l’instint de supervivència que porta a dins la vida. Ara ja no és cap heroi, està a la festa igual que els altres.
Davant de certes gestions burocràtiques virtuals que de vegades em toca fer, també he notat que necessito un cert instint de supervivència. No cal que m’hi enfadi, es tracta de no rendir-se, de continuar. Donar voltes, tornar endarrere, tornar a començar, llegir, demanar orientació, interpretar les orientacions, provar: assaig-error, buscar maneres de seguir endavant, descansar, tornar-ho a intentar, i tornar-ho a intentar.
En el meu món interior em sento impotent moltes vegades, però deu ser l’instint de supervivència que la enginyeria divina posa dins de la vida, el que empeny a valorar cada instant com a un moment superat, i… endavant!
Frases fetes.
Mentre no m’adormia, he parat atenció en què de vegades diem “tinc la panxa buida”, això deu voler dir que la gana viu a la panxa, també diem “tinc la boca seca”, deu ser perquè la set viu a la boca.
“T’estimo amb tot el meu cor”, l’amor deu venir del cor. “Estic tant cansat que em fa mal tot el cos”, potser el cansament s’escampa per tot arreu.
També es diu “tinc tanta son que se’m tanquen els ulls”, i així és, quan la son ens pren se’ns tanquen els ulls. Però d’on ve? Què passa quan en lloc que vingui s’ha d’anar a buscar i no es troba? A on és?
Crec que la son de vagades s’entreté fent tertúlia amb altres companyes del món interior i no se’n recorden que és l’hora d’anar a dormir.
