El Grup de Defensa del Montgrí i del Baix Ter porta molts anys ocupant-se del tema espinós de la pedrera del Mas Blanch, d’impacte ambiental negatiu i voltat de nombroses irregularitats. Ha organitzat campanyes de sensibilització, manifestacions i actes diversos. Els forts interessos econòmics que genera la pedrera han estat més potents, de moment, que la justa queixa de l’opinió pública i l’acció persistent del Grup de Defensa del Montgrí i del Baix Ter i no ha prosperat el desig de veure tancada definitivament una activitat que contradiu la més elemental lògica en oposar-se a l’esperit que ha de regir la preservació d’un espai protegit, amb previsió d’una propera declaració de Parc Natural.
Un tema d’aquesta envergadura i gravetat no podia faltar en un número monogràfic d’Emporion dedicat a la sostenibilitat i, per aquesta raó, el Consell de Redacció considera oportú publicar la denúncia que el Grup de Defensa del Montgrí i del Baix Ter ha presentat en els organismes pertinents i oferir-los les pàgines d’Emporion per informar de l’evolució d’un contenciós que no pot tenir més final que el de la clausura de la pedrera i el de la impecable restauració d’una muntanya avui agredida.
Salvem el montgrí volem un parc natural no industrial
El GDM – Grup de Defensa del Montgrí i del Baix Ter – davant l’agressió al paisatge, el patrimoni cultural de l’Empordà i el medi ambient que provoca l’activitat de la pedrera del mas Blanc.
DENÚNCIA públicament:
Que és una VERGONYA que l’empresa hagi estat actuant de forma clandestina, a la vista de tothom, durant 15 anys, amb el coneixement i l’absoluta deixadesa per part de l’Ajuntament d’Ullà i la Generalitat de Catalunya.
Que l’actual alcalde d’Ullà ha comunicat públicament la proposta de resolució d’atorgament de la llicència ambiental a l’empresa Prebesec SA, per seguir exercint la seva activitat.
Que la proposta d’atorgament es fonamenta en un informe de compatibilitat urbanística, denunciat reiteradament, que és fals. Aquest informe omet l’afectació de sòl catalogat com a Parc Natural per les mateixes normes subsidiàries de l’Ajuntament d’Ullà.
Si s’hagués considerat aquesta realitat, la llicència ambiental estaria denegada sense necessitat dels informes de la Generalitat, i per tant, s’han de considerar nuls tots els actes administratius posteriors.
Que l’atorgament de la llicència ambiental també es fonamenta en l’aprovació, per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, de l’autorització d’ampliació d’un monodipòsit de runes de la construcció, però no autoritza la resta d’activitats: planta de morter sec, planta de formigó i planta de matxuqueig d’àrids.
Que la majoria d’activitats són industrials en sòl no urbanitzable i, per tant, no compleixen la legislació urbanística.
Que l’activitat de la pedrera genera soroll i vibracions que afecten de forma greu el mas Blanc, on viu una família, cosa que vulnera els seus drets fonamentals. La llei marca que la instal·lació s’ha de trobar a mé de 200 metres de qualsevol habitatge, i el mas Blanc està a uns 80.
Que el trànsit rodat és un impacte greu per al massís del Montgrí i perillós per als usuaris de les rutes cicloturístiques de l’entorn.
Que el GDM des de l’any 2003 ha presentat diverses instàncies als Departaments de Medi Ambient i Habitatge, d’Indústria i de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament d’Ullà, en les quals denuncia la clandestinitat de l’activitat de la pedrera. La resposta ha estat el silenci en alguns casos i l’elusió de responsabilitats en altres.
Que es van presentar 3.814 signatures demanant el tancament de la pedrera.
Que el GDM va presentar recurs contenciós administratiu al Jutjat de Girona, i han passat més de 3 anys i l’activitat continua impunament.
Que el GDM, davant de la indefensió i el mal irreparable, ha presentat una queixa al Síndic de Greuges.
Per tot això,
