A tothom li ha passat algun cop que a la seva vida s’han produït esdeveniments casuals que són tan difícils que es produeixin plegats que s’observen com a màgics o miraculosos, o al revés, preocupants o pertorbadors.
Com si un fil invisible els unís, encara que estiguin separats per milers de quilòmetres de distància. El primer que va parlar de la sincronicitat i va intentar començar a estudiar-la el psicòleg suís Carl Gustav Jung. Però clar, com investigués la sincronicitat des d’una metodologia només científica si els esdeveniments que investiguen tenen relació però no tenen una causa comuna, almenys una causa que no està vinculada a les lleis físiques i mecàniques que fan funcionar l’univers.
El què ha passat amb l’abatiment del vol de Malasyan Airlines MH17 a l’est d’Ucraïna entra en aquests casos curiosos de sincronicitat. En un article anterior ja vaig parlar del vol MH370 que va desaparèixer en estranyes circumstàncies sobre l’oceà Índic, encara no aclarides oficialment el 8 de març del 2014. I ara, el 17 de juliol, un altre avió del mateix model, un Boeing B-777 de la mateixa companyia, ha estat abatut a Ucraïna, concretament a la zona oriental controlada pels prorussos. Si tenim en compte que constantment volen sobre Europa uns 5.000 avions, la possibilitat que un d’ells tingui un accident és només d’un 0,02%. La mateixa proporció que fos un vol d’aquesta companyia que tingués un problema mentre volava de Kuala Lumpur a Pequín. Malasyan Airlines realment té molta, però molta, malastrugança.
Les causes de l’abatiment del MH17, a l’hora d’escriure aquest article no estan gens clares. Tot sembla apuntar que l’avio va rebre l’impacte d’un míssil Buk de fabricació russa. Tombar un avió que vola a 10.000 metres d’altura i a 900 km/h no és gens fàcil. La tecnologia necessària només està a l’abast de les grans potències i si bé és cert que Rússia ha armat els prorussos ucraïnesos, costa de creure que posi en les seves mans una de les armes antiaèries més potents i sofisticades del món.
És cert que els prorussos ucraïnesos han abatut helicòpters i avions d’Ucraïna, però aquests volaven a baixa altura. Míssils de menys cost i abast són suficients. Però un avió comercial a tanta altura, tot i que porta una trajectòria fixa, no és objectiu fàcil. Encara que suposem que pot ser un error, qualsevol persona actualment pot identificar un avió que li passi per sobre el cap amb senzilles aplicacions d’internet o app en els mòbils. Costa de creure que els militars, encara que siguin milícies, no ho comprovessin. Vaja, jo no m’ho crec.
Hi ha tres elements que s’haurien de tenir en compte. El primer és l’impacte que va rebre l’avió. Si hagués vingut del terra el més segur és que l’avió hagués caigut com un plom després de rebre l’impacte, però en canvi va anar baixant en espiral mentre es començava a desintegrar. Un impacte més semblant al què hauria rebut amb un míssil aire-aire llançat per un caça i que l’hauria impactat per darrere o lateralment.
La segona cosa a tenir en compte és a qui beneficia abatre un avió comercial, amb la meitat de gent de nacionalitat holandesa. S’ha de pensar que per a Holanda, aquest atac els hi ha causat més víctimes civils que els que van patir els EUA durant l’11-S, si tenim en compte el nombre d’habitants del país. Als russos, que ara tenien la situació estabilitzada a l’est d’Ucraïna? Als prorussos, que només poden rebre la condemna internacional i aconseguir que Rússia es continuï distanciant d’ells? Al nou govern d’Ucraïna, per continuar demostrant que els prorussos són els dolents de la pel·lícula? Als EUA, que van impulsar la revolta que va acabar amb el govern pro-rus de Viktor Janukovitx, el febrer del 2014?
La tercera és una altra d’aquestes curioses sincronicitats. Si en el MH370 hi viatjaven una vintena de científics xinesos que tenien patents sobre microxips d’implantació subcutània i que eren socis d’empreses nord-americanes, que ara en tenen tots els drets i en trauran un rendiment econòmic excepcional, ha passat una cosa similar amb l’MH17? Jutgin vostès mateixos. En l’avió abatut sobre Ucraïna hi viatjaven cent científics, dels millors del món en la lluita contra la sida. Anaven a Sidney, fent escala a Kuala Lumpur, per assistir al XX Congrés mundial contra aquesta malaltia que s’ha celebrat a finals de juliol i on s’havien d’anunciar avenços molt significatius contra la síndrome d’immunodeficiència humana. Malaltia crònica en el món occidental els pacients tenen a ratlla l’VIH a base de medicaments que donen ingressos milionaris a les farmacèutiques que els comercialitzen. La majoria nord-americanes que tenen com a propietaris les mateixes grans corporacions que tenen interessos en els xips humans.
Si Jung aixequés el cap quedaria astorat de tanta sincronicitat.
