El 10 de juliol del 1990 la parròquia d’Ullà presentà una instància en un concurs públic per a la concessió de subvencions per a la conservació i restauració de béns mobles que convocà el Departament de Cultura de la Generalitat; vam pensar que la imatge de la Mare de Deú de la Fossa reunia les condicions per acollir-se al concurs. La petició va ser acceptada i se’ns comunicà la bona nova el 4 d’octubre del 1990. Es va procedir tot seguit a fer els treballs de conservació a causa del deteriorament de la imatge. Conclosos els treballs, el tècnic que els portà a terme ens informà que caldria fer una restauració a fons i es prestà a fer un estudi i un projecte de totes les feines que caldria dur a terme, com també del pressupost pertinent. Portar a cap aquest projecte va ser quelcom inabastable per a la parròquia i l’estudi quedà guardat en un calaix del despatx parroquial.
El mes de setembre del 2005 el bisbat ens informà que hi havia la possibilitat de presentar la imatge de la Mare de Deú de la Fossa en un nou concurs de restauració a fons, cosa que vam fer. Per presentar la sol·licitud ens servírem de l’estudi fet el 1990. Per alegria de tots, se’ns comunicà que fou acceptada la sol·licitud i el dia 10 de desembre de 2005 i en presència del tècnic de la Generalitat, personal del bisbat i de la parròquia, es procedí a treure la imatge de la seva ubicació per portar-la als tallers de restauració de la Generalitat a Sant Cugat. Les parts implicades vam signar un document en el qual constava que la imatge, un cop restaurada, tornaria a la parròquia d’Ullà.
Paral·lelament als treballs de restauració, els serveis tècnics del bisbat feren el tron i la vitrina on seria col·locada la imatge quan retornés. La feina s’allargà i es sentiren veus pessimistes que deien que no tornaria, que la durienn al Museu…
Trucada joiosa a final de febrer d’enguany: tot era a punt per al retorn! El dia 6 de febrer de 2008 era l’assenyalat per al gran esdeveniment. Tornava la Mare de Déu de la Fossa! Es va fer córrer la veu i just arribada, un petit grup que se n’assabentà, la rebé amb un magnífic ram de flors. Al·leluia! Un cop treta de la capsa i col·locada sobre l’altar, la vam contemplar detingudament i vam quedar embadalits per la seva bellesa. Havien fet un treball extraordinari. Li havien tret totes les pintures afegides amb el pas dels anys i havien recuperat la seva formosor original. Ens vam sentir orgullosos que el tècnic de la Generalitat digués: “És una joia del romànic català.”
Finalment, el dia 12 de març la imatge fou col·locada al seu tron de marbre negre i protegida per una vitrina de vidre que li assegura una protecció total. Ha passat molta gent a veure-la en la seva nova ubicació i tothom ha quedat meravellat i n’ha cantat les excel·lències.
Estem pendents que ens entreguin l’estudi que explica tota la feina que s’hi ha fet ben detalladament. Quan el tinguem, potser serà l’ocasió de tornar-ne a parlar.
