Històries del medi rural

L’activitat agrària ha estat, durant molt de temps, un dels principals motors econòmics del municipi. És impossible interpretar-ne la història sense tenir en compte la importància de la ramaderia i de l’agricultura, amb cultius com els cereals, la vinya, les hortalisses i la fruita dolça, entre d’altres. Amb l’arribada de la mecanització, cap als anys 30 del segle XX, en un moment en què el cultiu del blat fariner era un dels més importants, va sorgir una indústria destinada a donar resposta a les noves necessitats dels agricultors. Aquesta activitat va ser impulsada per industrials, sovint mecànics, amb una gran capacitat d’innovació, que van contribuir a modernitzar les tasques agrícoles. Un dels àmbits més destacats va ser la fabricació de màquines de batre, un sector en què van sobresortir especialment quatre empreses que, d’una manera o altra, van estar vinculades al municipi: Trilladoras Avellana, SL, Batlle, SA, Industrias Mecánicas Narciso Vert i Garatge Costa Torroella, SL. 

Abans de la mecanització, per batre s’utilitzaven animals, principalment cavalls, mules o bous. Uns dies abans, es recollia el blat madur en garbes, que es transportaven fins a l’era. La batuda es feia fent trepitjar les plantes seques, amb el gra, als animals, o bé amb l’ajut d’un trill o d’una pedra de batre. Un cop trepitjat i desgranat el cereal, es procedia a ventar la barreja de gra i boll amb forques, per separar-ne les parts més lleugeres. Finalment, es garbellava el gra per acabar d’eliminar-ne les impureses. El gra net es guardava en sacs, mentre que la palla es destinava a la pallissa o al paller. 

Amb la introducció de les màquines de batre, es va començar a mecanitzar tot el procés de la batuda. Normalment, aquestes màquines eren accionades per la politja d’un tractor mitjançant una corretja llarga. Permetien fer simultàniament les tasques de batre, ventar i garbellar. El gra i el boll es recollien en sacs diferents i, finalment, la palla era conduïda a través d’un tub fins al paller.

Trilladoras Avellana, SL

Durant molts anys, Pere Avellana Corominas va exercir de fariner i va administrar el Molí de Dalt  -abans fàbrica de farines «la Salvadora», avui Nàutica Colomí-, després que els seus propietaris, Assumpció Pastell Negre i Pelagi Negre Pastell, hi fessin importants reformes. A finals dels anys vint va construir la seva nova casa familiar a la confluència dels actuals passeig de Catalunya i carrer de Porta Nova  -avui Pastisseria Masvidal-. A l’antiga porta d’entrada encara s’hi pot observar la inscripció «Pere Avellana me feu 1930». Els anys 1930 i 1931 va ser alcalde de Torroella de Montgrí, en el període comprès entre els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera i la proclamació de la Segona República Espanyola. A començaments de 1931 es va traslladar a Figueres i, juntament amb el seu germà Lluís, va fundar la fàbrica de maquinària agrícola Trilladoras Avellana, SL. Sembla que va ser la segona empresa espanyola que va iniciar la fabricació de màquines de batre i va arribar a esdevenir una de les empreses més importants del sector. Les seves màquines es comercialitzaven arreu d’Espanya i també a alguns països estrangers. L’any 1936, Pere i Lluís Avellana apareixen com a titulars d’una patent d’introducció relativa a perfeccionaments en les màquines trilladores, fet que confirma la seva voluntat d’innovació i de millora tècnica. L’empresa va fabricar quatre models de màquines de batre, adaptats als diferents requeriments dels clients. En algunes zones, com les comarques gironines, es preferia obtenir una palla més llarga, mentre que en altres zones, especialment de l’interior, se’n demanava una de més curta. Durant la guerra civil, Pere Avellana Corominas es va haver de refugiar a França, d’on va retornar un cop finalitzat el conflicte. Després de la seva mort, l’any 1952, les seves filles Concepció i Anna Maria van donar temporalment continuïtat al seu llegat. Els seus gendres es van fer càrrec de la direcció de l’empresa, principalment Jesús Olmedilla Martínez, marit d’Anna Maria, que residia a Figueres. L’empresa va mantenir l’activitat durant diverses dècades, i encara consta documentada com a indústria de maquinària agrícola a finals dels anys cinquanta.

Batlle, SA

A finals dels anys vint, Joan Batlle Tarradas va iniciar un projecte de construcció de màquines de batre (Trilladoras Batlle), primer de fusta i, al cap de pocs anys, metàl·liques, per reduir el risc d’incendi. El 1929 va construir i vendre la primera màquina de batre. Inicialment va treballar amb el seu fill, Joaquim Batlle Andreu, i amb uns pocs treballadors i aprenents. Disposaven d’un taller a l’actual Passeig de Catalunya, on, a més de fabricar màquines de batre, venien màquines de cosir i bicicletes. Quan Joaquim Batlle Andreu estava al capdavant de l’empresa i tenia la seva residència a Girona, el 1940, es va produir la seva màxima expansió, amb la construcció d’una nova factoria a Girona. Inicialment, hi van continuar les mateixes línies de producció del taller de Torroella de Montgrí, però a partir dels anys seixanta van deixar de fabricar màquines de batre, a causa de la competència de les recol·lectores autopropulsades. En aquell moment, van començar a fabricar embaladores, amb una tecnologia avançada per l’època. Joaquim Batlle Andreu, considerat un geni de la mecànica i amb una visió molt innovadora, va arribar a patentar una vintena de models i dissenys i es va convertir en un destacat empresari gironí. 

El 1986, Joan Batlle Tarradas va rebre la Medalla del Montgrí en reconeixement a la seva trajectòria empresarial. Batlle, SA va cessar l’activitat l’any 1992.

Industrias Mecánicas Narciso Vert

Als anys vint, Narcís Vert Pujol i el seu fill, Pere Vert Font, van posar en marxa un taller mecànic. En Narcís, d’ofici ferrer, era descendent d’un llinatge de carreters de Torroella de Montgrí. Van iniciar l’activitat en un petit taller, però als anys trenta en van construir un de més gran i funcional a l’actual passeig de Vicenç Bou de Torroella de Montgrí, on van mantenir la seu durant molts anys. Pere Vert Font va aprendre l’ofici de mecànic mentre feia el servei militar a l’Àfrica. Durant anys, va treballar juntament amb el seu germà Joan en la reparació i venda de tractors i altres vehicles de motor. Als anys cinquanta, aprofitant la creixent mecanització de l’activitat agrícola, van començar a construir màquines de batre. El seu fill, Narcís Vert Estrany, es va incorporar a l’empresa a principis dels anys seixanta, després d’obtenir el títol de pèrit industrial. Amb el temps, van obtenir la representació de destacades marques de maquinària agrícola i d’automòbils. Entre aquestes, destaquen les recol·lectores Clayson, a partir dels anys seixanta, i els tractors Ford, des del 1975. Actualment, encara són venedors de New Holland, hereva de les marques Clayson i Ford. D’aquesta manera, s’han convertit en els representants que més temps han mantingut una mateixa marca de maquinària agrícola a la demarcació de Girona. Actualment, Pere Vert Ametller dirigeix l’empresa, que ha traslladat la seva seu a Verges. Són quatre generacions de la família Vert al capdavant d’una empresa dedicada a la fabricació, venda i reparació de vehicles i maquinària agrícola.

Garatge Costa Torroella, SL

El fundador va ser Salvador Costa Amat, originari de Flaçà. Abans de casar-se, el 1928, va posar en funcionament el seu primer taller en un edifici propietat de Josep Coll Hugas, llavors masover del mas d’en Pi, a l’actual passeig de Catalunya. Al taller reparaven i comercialitzaven maquinària agrícola  -tractors, motors de regar, etc.- i vehicles de motor, i també hi feien treballs de carrosseria, entre altres activitats. Més endavant, per ampliar el taller, van llogar un altre local proper, on hi guardaven maquinària per reparar, eines i altres materials. A finals dels anys cinquanta van començar a fabricar màquines de batre, tot i que en van construir poques. La darrera la van fabricar l’any 1961 per a un pagès de Vilopriu (el Baix Empordà). També a finals dels anys cinquanta, van començar a traslladar el taller, inicialment de manera parcial, a una parcel·la situada al costat de la carretera de Palafrugell, on encara avui continua en funcionament. 

Sigui com sigui, durant molts anys Torroella de Montgrí va ser un referent en l’activitat industrial vinculada al món agrari, amb la fabricació de màquines de batre com a exemple destacat. Tot i així, el llegat que ens ha deixat és impressionant, i probablement mereixeria una major atenció per part del municipi, tant pel que fa a la seva preservació com a la seva divulgació i posada en valor.