El pintor Joseph Mallord William Turner (Londres,1771–1851), fill d’un barber i fabricant de perruques, inicia una precoç trajectòria com a dibuixant i pintor. Als 15 anys exposa una primera aquarel.la a la Royal Academy i a partir dels 17 anys figura com a alumne a la classe de dibuix del natural. Dos anys més tard, surt la primera ressenya a la premsa de la seva obra, que s’exposa a la Royal Academy.
La pintura de Turner és el resultat d’una visió insubordinada i personal del propi pintor i d’un període de grans canvis en la història de l’Art. El model neoclàssic perd valor de referència i un nou realisme, que es mou entre el moviment romàntic i la pugna amb l’academicisme, són factors que condicionaran l’obra de Turner.
Actualment es pot veure una exposició al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) que mostra quelcom de l’extensa obra pictòrica i més en concret paisatgística de Turner. Recordem que al morir, el pintor va llegar tota la seva obra al seu país. Aquest llegat va passar a la col·lecció de la Tate Gallery l’any 1987, on es reuneixen centenars de pintures a l’oli i més de vint mil dibuixos i aquarel·les (1). La mostra actual és la tercera que s’ha pogut veure a Barcelona en els darrers anys. La Fundació “La Caixa” va fer una primera exposició l’any 1993 amb estudis i aquarel·les de totes les èpoques de Turner. Després el CaixaForum de Barcelona, l’any 2005, mostrà en una segona exposició la intensa relació entre Turner i Venècia.
En l’exposició actual del MNAC hi torna a destacar la força de la seves pintures, l’atrevida visió de voler plasmar l’atmosfera del paisatge i la llum difusa que l’envolta. Sembla com si el pintor ens volgués transmetre un testimoni aclaparador de l’impacte que li ha causat la visió de la natura, la simbologia d’uns personatges mitològics o la basarda d’una tempesta. Apareix una voluntat intencionada de servir-nos una visió real i fantàstica alhora. La llum de Turner ens invita a endinsar-nos en el paisatge, tot i fer-nos respecte i produir-nos admiració.
Turner ens fa una proposta que no podem rebutjar. La seva pintura, la delicadesa de les seves aquarel·les, creen reminiscències personals i simbolismes de gran profunditat, i això malgrat les crítiques que rebia ja de jove, per falta d’acabat de les seves obres (2) Potser aquí, entre la perfecta perspectiva i encaix d’un edifici i la generositat del colors escollits -que es perden en el seu propi ombratge-, és on trobem la seva grandesa.
És en aquest sentit que es pot considerar que Turner s’avança al seu temps. El pintor no es conforma a seguir uns canons de bellesa establerts i ens imposa una nova visió del món i del paisatge gràcies a la refinada tècnica dels seus olis, com també al personal domini del dibuix i l’aquarel·la.
Turner, com era propi del seu temps, coneixia la pintura italiana i admirava als seus gran creadors; des de Ticià i Tintoretto…(3) fins a Claude Lorrain ( famós per la bellesa nostàlgica i serena de les seves obres ). Curiosament, en el moment de fer el llegat de les seves obres a la nació, Turner va posar com a condició que una obra seva, “Dido fundant Cartago”, de tall més clàssic, estigués permanentment al costat d’una obra de Claude Lorrain (4). Aquets pintors que ell admirava, inspiraren la peculiar manera d’utilitzar el color de Turner, malgrat que ell va perseverar en la seva pròpia visió exploradora, vers un realisme que ens posa en contacte amb la naturalesa, a la vegada que ens la mitifica.
En el tràfec dels corrents i intercanvis artístics de l’època, podríem assenyalar el fet que el mateix Claude Monet conegués la pintura de Turner (5) en la seva estada a Londres durant la guerra franco-prussiana (1870-1871), així com el paper preponderant assolit arreu per l’aiguada i l’aquarel·la, que tan bé dominaven els anglesos (6).
En aquesta interessant mostra d’esbossos i pintures que ens ofereix el MNAC, amb la col·laboració de la Tate Gallery, podem copsar quelcom de l’esperit innovador que va fer de Turner un pintor capdavanter.
Josep Pericot Barcelona, 26 de juliol de 2022
Bibliografia:
- José Vilarasau, Turner y Venecia. Presentación, p.8, Ed. Fundación “LaCaixa”, 2005.
- Ian Warrel, Turner y Venecia. Cronologia de la vida de J.M.W.Turner, p.184, Ed. Fundación “La Caixa”, 2005.
- Ian Warrel, Turner y Venecia, p.22, Ed. Fundación “La Caixa”, 2005.
- E.H. Gombrich, La Historia del Arte, p.492, Phaidon Press 2019, Reedición: Cillero & de Motta.
- E.H. Gombrich, La Historia del Arte. Revolución Permanente, el Siglo XIX, p.519, Phaidon Press 2019, Reedición: Cillero & de Motta.
- Raymond Cogniat, Historia de la Pintura II, El Romanticismo y el Realismo fuera de Francia, p.57, Ed Vergara 1961.
