He llegit l’article “Voler i no voler parlar de l’Espai Ter” de la Maria Izquierdo i Burguès. M’agraden els articles crítics, que fan pensar i que fins i tot fan remoure consciències, perquè és cert que de vegades estem molt acomodats i no veiem el patiment que hi ha al nostre voltant.
Tot i que estic d’acord en algunes coses, en tinc una mirada bastant diferent. Vaig sovint a l’Espai Ter i no em considero una burgesa, ni em poso cap vestit ni abric especials per anar-hi. Soc jubilada i he estat més de vint anys professora de l’INS Montgrí.
Estic d’acord que per anar a veure una cantata on hi canta el teu fill, els pares i mares no haurien de pagar. En sé la causa perquè canto al Cor Anselm Viola i a final de curs solem cantar a l’Espai Ter. Com que els tècnics de so han de venir de fora, s’han de pagar, per la qual cosa la Coral també ha de fer pagar al públic. Per això només hi cantem un cop l’any. Per Nadal cantem a l’església i així podem fer “taquilla inversa” de manera que els diners recollits els destinem a Càritas, la Creu Roja o aquest any passat van ser pels damnificats de la Dana. Tot i saber-ne la causa penso que s’hauria de trobar una manera perquè les famílies no haguessin de pagar per anar a veure com actua el seu fill. La cultura ha de poder arribar a tothom i més quan són alumnes de primària o de l’institut. S’han de destinar més diners a la cultura!
Per altra banda l’Espai Ter ofereix bones obres de teatre que jo em miro des del punt de vista que “m’estalvio d’anar a Barcelona o a Girona i m’ho fan ben a prop de casa”, per un preu que no el trobaries a cap teatre de Barcelona ni de Girona, si compres una T5. I tinc la certesa que se n’aprofita molta gent perquè sempre és ple i no és pas precisament la burgesia de Torroella ni de l’Estartit la que hi sol anar.
Pel que fa al Festival de Música hi ha unes entrades per menors de 30 anys que valen 5 euros. Tot i així trobo que les aprofiten pocs joves, possiblement perquè ni la Clàssica ni el Jazz els interessa o potser perquè treballen o fan temporada d’estiu. També hi ha tots els concerts del Fringe que són totalment gratuïts.
Per altra banda, la gent tenim les nostres prioritats i totes són respectables, potser algú es gastarà molts diners en una entrada per anar a veure un partit del Barça o per anar a fer un bon dinar, que possiblement sigui més car que una entrada de música o de teatre a l’Espai Ter i d’altres s’estimaran més gastar-se’ls per un concert. També soc conscient que hi ha gent que ni s’ho pot plantejar perquè no se’ls pot gastar ni per una cosa ni per l’altra.
Pel que fa a la participació de les famílies quan els seus fills fan alguna actuació a l’Espai Ter, em sembla que hi ha un problema de fons que la ciutadania no tenim resolt. Hi anirien alguns pares i mares encara que no haguessin de pagar res? Parlo amb coneixement de causa perquè he treballat a l’institut i fins que em vaig jubilar, mai cap alumne es va quedar sense anar a teatre o a una sortida per qüestions de diners i estic segura que encara és així. L’altra cosa és si la família els hi deixa anar. Així mateix si es feia alguna activitat al centre completament gratuïta on hi estaven convidades totes les famílies, com és el cas de la graduació de
Batxillerat, també n’hi faltaven unes quantes. És complicat. Cal no rendir-se i buscar noves fórmules d’inclusió social.
Seguint en aquesta línia, recordo que un any en el Festival de Música hi havia un concert de música africana i des de Joventuts Musicals es va dir a la comunitat senegambiana que hi estaven convidats. N’hi van anar dos o tres. Aquí està el problema de fons: Com han d’anar a un concert que estarà ple d’autòctons que quan passen pel carrer la majoria de vegades ni ens els mirem?
També entre els joves que a teatre controlen les entrades o et donen el programa, un any hi havia una alumna marroquina. Vaig estar molt contenta, però no s’hi va quedar gaire temps. Com s’hi podia quedar si veia mirades i sentia comentaris racistes?
Aquest és el meu punt de vista i al llarg de la meva vida professional, tant jo com els meus companys hi hem pensat molt, s’ha dedicat i encara es dedica molt d’esforç per ser inclusius al màxim i que tothom pugui tenir la mateixa igualtat d’oportunitats. Tot i així cal que s’hi treballi molt més des de les institucions, des dels centres educatius i des de cadascú de nosaltres en particular.
Pel que fa a l’Espai Ter, que per molts anys ens pugui seguir oferint música, dansa, teatre, màgia i més.
