Emporion
Dilluns, 18 agost
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Opinió

Una nova forma de pensar per l’Era de la incertesa (I)

Jaume Sató i GeliperJaume Sató i Geli
27 de gener de 2023
a Opinió
Temps de lectura: 6 minuts
Una nova forma de pensar per l’Era de la incertesa (I)

És emocionant pensar que estem a les portes d’una nova era. Segurament és un pensament repetit al llarg de la història. Però jo em vull referir al conjunt de circumstàncies que acompanyen el nostre dia a dia en aquest nou any 2023 que acabem d’inaugurar. He dividit la reflexió en tres parts. En aquesta, la primera, us parlaré de l’Era de la incertesa. En la segona de Metamodernisme i Ecologia i, finalment, en la tercera esbossaré la necessitat d’una nova forma de pensar per aquesta nova era. 

La incertesa

La incertesa és l’estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. És present en diversos àmbits, incloent la filosofia, física, estadístiques, economia, finances, psicologia, sociologia, enginyeria, meteorologia, ecologia i ciències de la informació. 

Era de la incertesa

Els esdeveniments als quals faig referència, configuren un espai del pensament, consciència i cultura que alguns anomenen “Era de la incertesa”.

Coronavirus, canvi climàtic, grans turbulències tecnològiques, alentiments de la cadena de subministrament, inflació i guerra a Ucraïna* són fenòmens coincidents en els darrers anys. Alguns teòrics de l’estratègia econòmica han esmentat els entorns incerts amb el nom VUCA: Volàtil, incert (Uncertain), Complex i Ambigu, terme que s’ha fet famós els darrers anys en el món empresarial. Jamais Cascio, membre de l’Institut per al Futur (IFTF) de Palo Alto, en un article de gran prestigi, va proposar el 2020 reemplaçar VUCA pel nou acrònim BANI, amb el qual descriu així la nostra nova realitat com a fràgil (Brittle), Ansiosa, No-lineal i Incomprensible.

* Sobre la incertesa i a propòsit de la guerra a Ucraïna vegeu l’article de Xavier Ferrer “Superar la incertesa” del 22 de juliol del 2022.

La incertesa va acompanyada d’inseguretat i de desconfiança. Viure sense punts de suport és intolerable. Ja ho va dir Ludwig Wittgenstein (1889 – 1951) en el llibre “Sobre la certesa”. Necessitem algunes certeses indubtables. Les tenim, però són quatre evidències empíriques banals. El que té una mica de complexitat inclou zones d’incertesa. 

Decisions en un entorn d’incertesa

El problema és que, al mig de les incerteses i malgrat els dubtes, cal prendre decisions. Decisions discutibles perquè parteixen d’hipòtesis no contrastades. Mai sabem del cert quines seran les conseqüències de les decisions que prenem. Si són decisions que només ens afecten personalment, el problema és menys greu. Les decisions realment difícils són les que afecten  més d’una persona,  un col·lectiu,  tot un país, o tot el món.

Per la seva naturalesa, aquestes decisions més greus són peremptòries, no admeten dilacions, perquè la crisi ja està entre nosaltres. La imatge que ho explica és la del filòsof Otto Neurath (1882 – 1945) que deia que quan una nau té una avaria en alta mar no és possible abandonar-la per reparar-la. Cal reparar l’avaria des de dintre de la nau. Les decisions han de ser ràpides i algú se n’ha de fer càrrec en nom de la col·lectivitat. 

Capacitat de l’individu per fer front a la incertesa

Les organitzacions estan creades, impulsades i dirigides per persones. Per dirigir bé les organitzacions, formem persones en disciplines com ara màrqueting, finances i lideratge. Però la incertesa presenta un repte especial, ja que pocs de nosaltres hem rebut formació sobre com fer-hi front. Com a resultat, tot i que podem demanar innovació, transformació i canvi, la majoria de la gent retrocedeix fins i tot amb un indici de risc, caient en una sèrie de trampes de comportament (ansietat, catastrofisme, desesperança, tristesa, depressió, dificultats per dormir, mals de cap, trastorns digestius, atenció a la desinformació, menys atenció als detalls, temps de resposta més lents, impaciència, frustració, ràbia, augment de la parcialitat i del judici,…) que limiten la capacitat de les organitzacions de créixer i adaptar-se. El repte és que tot el creixement, el canvi i la transformació s’associen inevitablement a la incertesa. Hem de passar per la incertesa per arribar a la possibilitat.

Si els líders es poden formar per afrontar bé aquesta incertesa i guiar els altres a través del desconegut, poden augmentar la capacitat de tota l’organització per crear noves fonts de creixement. Cada cop hi ha més empreses que contracten i entrenen per a la “capacitat d’afrontar la incertesa” amb creativitat i gust.

Tot i que hi ha proves clares en diversos dominis que la gent pot aprendre a fer front a la incertesa, com seleccionar les persones i entrenar-les encara és una pràctica emergent. Hi ha estudis que argumenten incloure-hi quatre pràctiques principals:

  • Primer, aprendre a replantejar la incertesa d’una font de pèrdues a una porta d’entrada a noves possibilitats
  • Segon, preparar-se  un mateix i l’organització per ser més resistents a la incertesa mitjançant l’autoconeixement
  • Tercer, trencar la incertesa en petits passos i emprar la flexibilitat cognitiva (amb flexibilitat cognitiva ens referim a la capacitat que té el cervell per adaptar la nostra conducta i pensament amb facilitat a conceptes i situacions canviants, noves i inesperades), i
  • Quart, mantenir-se mitjançant una higiene emocional i cognitiva robusta davant la decepció i el canvi. 

Aprendre a gestionar la incertesa 

La vida és constantment dinàmica i canviant, cosa que fa que sigui difícil sentir-se en control, i fàcil de sentir-se ansiós i estressat. Precarietat laboral, dinàmiques de relació, corbes i costos de salut, despeses inesperades, desastres ambientals, clima polític… són motius que contribueixen a la sensació d’incertesa, així que és natural sentir estrès davant la incertesa. Segons el neurocientífic Dean Burnett, “En un sentit evolutiu, al cervell no li agrada la incertesa. Qualsevol cosa incerta és potencialment una amenaça”.

Tanmateix hi ha psicòlegs o coachers** que ens recomanen algunes estratègies per a desenvolupar la capacitat per gestionar l’estrès provocat per la incertesa. Aquí teniu nou estratègies per provar…

** Coaching: entrenament, assessorament, orientació i acompanyament, o més ampli: “Mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l’anàlisi dels resultats, i l’estimula a descobrir el propi potencial”.

  1. Crear rutines diàries i setmanals 
  2. Cuidar-se físicament i nodrir-se correctament  
  3. Practicar l’autocompassió. No cal fustigar-se 
  4. Meditar cada dia 
  5. Creure que es pot aconseguir 
  6. Centrar-se en allò que es pot controlar 
  7. Veure el canvi com a oportunitat
  8. Acceptar la inevitable incertesa de la vida
  9. Anticipar el canvi i tenir un pla

Teniu un pla?

Bibliografia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Incertesa
https://valors.org/incertesa-i-aprenentatge/?utm_source=pocket_mylist
https://valors.org/gestionar-la-incertesa-es-compartir-la/?utm_source=pocket_saves
https://www.quintgroup.com/es-es/insights/adios-vuca-bienvenido-bani/
https://melissaeisler.com/9-ways-to-build-your-capacity-to-manage-uncertainty/
https://www.helpguide.org/articles/anxiety/dealing-with-uncertainty.htm
https://www.manuelescudero.com/la-flexibilidad-cognitiva-desarrollar-esta-capacidad-mismos/
https://www.poppulo.com/blog/9-ways-employee-uncertainty-is-bad-for-business-and-people

Tags: opinió
Compartir1EnviarEnviar
Article anterior

Els camps de treball del SIM

Següent article

S’imposa el pragmatisme

Jaume Sató i Geli

Jaume Sató i Geli

Economista, Màster en D.O., Consultor Docent

Articles Relacionats

L’Economia Justa, existeix? (I)
Economia

L’Economia Justa, existeix? (I)

14 d'agost de 2025
“L’Estartit és lleig?” Ai, Carinyo…
Local

“L’Estartit és lleig?” Ai, Carinyo…

11 d'agost de 2025
Carta oberta sobre la teoria de Cristòfor Colom valencià i cripto-jueu
Història

Carta oberta sobre la teoria de Cristòfor Colom valencià i cripto-jueu

4 d'agost de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies