Europa navega a la deriva. Sembla que ha perdut la carta de navegar: la Carta Internacional dels Drets Humans. Les guerres i la fam han convertit 68’5 milions de persones en refugiats, el 85% dels quals ha anat a parar a països pobres o en vies de desenvolupament. Ningú no neix refugiat ni immigrant, són circumstàncies externes, dissenyades per uns poders polítics i econòmics indignes, les que han portat tanta mort i tanta desgràcia a una part molt important de la humanitat. El poder econòmic no el vota el poble -encara que massa sovint és el que preval-, però els polítics els votem els ciutadans.
Sembla impossible que els europeus ens hàgim deixat governar per persones que contemplen amb passivitat i cinisme el patiment i la mort que es produeix diàriament al Mediterrani, i que proposen solucions com repatriacions en calent o pagar a països pobres perquè es quedin els refugiats -les persones que la guerra i la fam expulsa de la seva terra- i els tanquin en camps. Són persones que no van saber triar el país on néixer, es van equivocar i ho han de pagar car. “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat” “Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat”. “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.” Cap d’aquests articles dels Drets Humans no s’està aplicant a molts països del món, i l’exemple d’Europa i dels Estats Units és flagrant perquè els seus governs es proclamen democràcies exemplars.
No hi ha solucions fàcils per combatre tanta desigualtat, per transformar una realitat que bona part de la humanitat considera immoral. S’ha de produir un canvi de mentalitat de la gent, és urgent que ens formem per elegir un polítics que representin la majoria de la població. Ara més que mai, amb les dades econòmiques mundials que ens arriben (WID. World 2018), sabem que la distribució de la riquesa, si no canvia res, cada cop serà més desigual. Per prevenir noves catàstrofes tots hem d’estar alerta, llegir els símptomes, malfiar-nos dels demagogs i formar-nos un criteri d’acord amb la construcció d’un món més just, més digne i que no humiliï les persones que hem titllat de refugiats sense oferir-los refugi.
