A la primera trobada de l’any amb els nostres lectors, quan ja hem deixat enrere l’any 2016 i ens disposem a entreveure les perspectives del 2017, constatem que els esdeveniments dels darrers mesos ens han situat davant un panorama d’horitzons impredictibles i en bona part preocupants. Fem-hi un petit repàs.
El poble dels Estats Units ha escollit Donald Trump, un multimilionari de gesticulació brusca i insolent, inèdit en política, per dirigir la primera potència mundial. Els britànics han decidit abandonar la Unió Europea, malgrat totes les consideracions polítiques i econòmiques que els ho desaconsellaven. El poble de Colòmbia votà contra la proposta de pau amb la guerrilla, per a sorpresa de tothom, i es va haver de trobar un camí indirecte de solució. Un altre referèndum va fer caure el primer ministre italià. És incert el rumb que prendrà Cuba després de la mort de Fidel Castro i del canvi de president a la Casa Blanca. A Síria, a Iraq, als territoris ocupats pel denominat Estat Islàmic, on han incidit totes les tensions internacionals, ha continuat una guerra inacabable, que segueix portant la mort i la devastació sobre la població civil i provocant la seva fugida del terror.
Europa s’ha vist ferida repetidament per les urpes del terrorisme, amb les consegüents sacsejades morals sobre la població afectada i, d’altra banda, no ha sabut trobar vies per acollir de forma ordenada i consensuada els milers de refugiats que, fugitius de la guerra o de la misèria, són retinguts davant de murs insalvables o troben la mort quan intenten arribar a les nostres costes. Per totes dues causes, terrorisme i refugiats, els partits polítics que defensen el manteniment de la tradició solidària i receptiva del nostre continent comencen de veure com el seu espai polític se sent amenaçat, mentre guanyen terreny els partits que defensen posicions restrictives davant la immigració o els populistes que no amaguen les seves inclinacions clarament xenòfobes.
A Espanya hem contemplat una etapa insòlita, d’eleccions repetides, que ha dut novament el PP al govern malgrat les xacres de la corrupció. Un govern que ara està en minoria al Congrés, on tenen una presència important les noves forces de Ciutadans i de Podem, mentre el PSOE passa un moment difícil de catarsi.
A Catalunya ha prosseguit implacable la judicialització del procés independentista malgrat els anuncis de diàleg que proclama darrerament el Govern central del PP. Tot i això, Junts pel Sí i la CUP al Parlament, i el Govern de la Generalitat, mantenen les accions previstes al full de ruta, mentre estenen les mans als Comuns per tal d’arribar a consens per aconseguir la celebració d’un referèndum.
També a Torroella l’any 2016 ha portat enrenou. Hi ha hagut situacions controvertides, moció de censura i canvi de govern municipal. Lamentablement, una rèmora que no sembla tenir solució s’ha mantingut sense que se’n vegin camins de solució, el problema de les carreteres d’accés a la nostra població.
Un cop resumides les mancances i perspectives incertes que ens ha deixat el 2016, a les que uns i altres protagonistes, cadascú al seu nivell, hauran de fer front en els propers mesos, no volem deixar de fer presents els nostres desitjos, d’acord amb l’esperit de progrés i de concòrdia que ha amarat sempre la nostra revista. EMPORION sempre ha estat al costat dels defensors de les idees democràtiques, de la justícia social i de la llibertat, i amb aquest esperit continuem apostant pels canvis i proclamant el nostre optimisme i la nostra confiança en la humanitat. Vet aquí, doncs, els nostres desitjos per al nou any 2017:
Tant de bo el president Donald Trump no dugui a terme molts dels despropòsits que va prometre a la seva campanya electoral i eviti aliances o enfrontaments que posin en perill les llibertats i la seguretat mundial.
Tant de bo Europa faci alguna cosa per evitar més morts d’innocents i trobi camins per acollir els refugiats. Tant de bo els votants europeus sàpiguen allunyar-se de la xenofòbia i el populisme que propugnen els partits d’extrema dreta a Hongria, a Holanda, a França, i fins i tot a Alemanya. Tant de bo els britànics trobin fórmules que evitin el seu allunyament d’Europa.
Tant de bo Espanya obri un diàleg sincer amb Catalunya. Tant de bo accepti de modificar la Constitució.
Tant de bo a Catalunya es deixi de judicialitzar la política i, posats a desitjar, tant de bo s’hi arribi a celebrar un referèndum que permeti als ciutadans d’aquest país decidir.
Tant de bo es posin les necessitats dels febles per davant de les pressions dels forts. Tant de bo es posi el problema de l’atur als primers llocs de l’agenda. Tant de bo s’evitin els talls del subministrament (electricitat, gas, aigua) als ciutadans que no el puguin pagar.
Al nostra municipi: tant de bo l’equip de govern faci les actuacions precises per ajudar famílies en dificultats econòmiques; tant de bo en faci per salvaguardar el nostre patrimoni històric, cultural i natural; tant de bo aconsegueixi que finalment l’administració responsable prengui mesures per millorar els accessos per carretera al nostre municipi.
