Conversa amb Montse Faura, directora del Festival
La Montse Faura és la directora general i artística del Festival de Música de Torroella de Montgrí. L’any 2012 va rellevar en el càrrec en Josep Lloret, fundador l’any 1980 de la secció local de Joventuts Musicals i director del Festival durant més de 30anys. Faura troba un forat a la seva atapeïda agenda per parlar-nos de l’edició del 40è aniversari, marcada per les dificultats imposades per la Covid-19.
En circumstàncies normals, per on comences a l’hora de fer la programació del Festival de Música? Assumeixo que m’he de moure entre riscos de tota mena: convidant bons intèrprets o formacions que estan fora dels circuits comercials per valorar el seu talent per damunt d’interessos econòmics o mediàtics; recuperant obres del patrimoni musical, ja siguin obres poc conegudes o poc interpretades, combinant el més nou amb el més antic. La qualitat, l’atractiu, la diversitat, l’equilibri i la singularitat de cadascuna de les propostes i que es puguin inserir en una gestió eficient, són aspectes irrenunciables en la confecció de la programació. Amb una declaració inherent de presentar en exclusiva “allò que ningú més fa” i amb la certesa, així ho han demostrat els 40 anys de trajectòria del Festival, de saber que el públic té ganes d’explorar i de conèixer.
I a l’hora de programar el Festival d’aquest any? D’entrada la prioritat ha estat vetllar per la salut del nostre públic, dels músics i de tot l’equip de producció que el fa possible. Hem posat per davant de tot, doncs, la seguretat de les persones. Tots tenim família i JJMM, com a entitat cultural, entenc que té la seva part de responsabilitat i de compromís social en aquests moments. No podem salvar el sector musico-cultural en els temps actuals perquè l’abast del problema és de gran magnitud i tragèdia, però tampoc hem de renunciar-hi. Tenint presents tots aquests criteris, ha calgut refer –fins a 4 vegades!- tota la programació extraordinària que teníem prevista amb motiu de l’aniversari i que s’estava gestant des de feia dos anys.
En temps de pandèmia, a l’adversitat i la incertesa tu hi oposes creativitat i molta energia. Cal reinventar-se cada dia i les vegades que faci falta amb les condicions d’estrès que comporta treballar amb tantes incerteses. I això, en part, el Festival ho ha fet sempre i forma part de la seva identitat afrontar amb decisió i imaginació les dificultats i adversitats que se li han anat presentant en el temps. Teníem clar que no podíem silenciar la música i que calia trobar formes i fórmules per seguir. 40 anys de Festival bé mereixen ser posats en valor, per haver arribat fins aquí i per haver-ho fet amb una molt bona salut musical. Hem fet canvis i refet possibles escenaris per poder tirar endavant el nostre compromís amb un públic que és empàtic, proper i que mostra bones dosis de confiança i exigència. Vull destacar un fet fonamental i és que he comptat sempre amb el recolzament de la junta directiva, les administracions i els patrocinadors, que han acceptat i valorat totes les propostes i reinvencions que hem hagut de dur a terme, de vegades en formats nous, com ha estat la realització del documental.
Has substituït la programació d’un mes de música a l’estiu per oferir activitats musicals a la vila durant tot un any. Per adaptar el contingut de la gran exposició que recull els 40 anys de trajectòria del festival i que tot un equip de persones havíem estat preparant durant mesos, es va optar per adoptar un format de documental que resumís l’essencial del que es volia mostrar a l’exposició. S’ha titulat LA 40ena D’UN FESTIVAL, amb guió i direcció de Pau Subirós i es va haver de rodar en 4 dies en ple confinament! El 23 de juliol, coincidint amb la data del primer concert del primer Festival, es va veure a TV2, i més endavant a TV3 i al C33. És una peça de qualitat, amb un guió portat amb molt d’encert i amb tocs d’humor, que s’ha gestat durant les darreres sis setmanes del confinament. Tota la coordinació de producció s’ha dut a terme virtualment, fins al punt que encara ara no ens coneixem personalment tot l’equip que l’ha fet possible. La gent de Torroella l’ha vist i comenta amb satisfacció la projecció que té la nostra vila gràcies a un Festival que se sent seu. I també ha estat interessant saber d’aquell transeünt que l’ha visionat sense conèixer les entranyes del Festival i que ens ha manifestat el desig de voler formar part d’això. No és gens casual que estiguem rebent noves sol·licituds d’altes de socis en el moment que estem vivint.
El documental ha estat un magnífic començament. Com continuen els actes de celebració dels 40 anys de Festival? D’entrada, amb música. Tenint en compte que la majoria de concerts previstos es faran, si tot va bé, l’estiu vinent, hem adaptat la programació a les possibilitats reals, sostenibles i viables del moment, amb la contractació de propostes que podrien adequar-se a cadascun dels escenaris amb totes les mesures sanitàries i de seguretat garantides. Afortunadament, tenim ben aprop músics d’una qualitat inqüestionable que han volgut mostrar-nos el seu comprpmís amb el Festival. Entre el 30 de juliol i el 21 d’agost hi ha 9 concerts del programa Fringe, 3 concerts de jazz a l’Estartit i 5 concerts de clàssica, que van començar el 2 de juliol amb un monogràfic de Beethoven amb motiu del 250è aniversari del seu naixement, un concert solidari d’homenatge a les víctimes de la Covid19.
Un documental, 15 concerts i… quines sorpreses ens esperen? Tot el material que teníem preparat per a l’exposició sobre la trajectòria del Festival no cabia en 30 minuts de documental i n’hem fet una adaptació amb un guió que transmet l’esperit i la personalitat del festival. Tenim el privilegi de disposar de bons locals i bells espais a l’aire lliure i això ens ha facilitat la idea de presentar tot aquest material en forma de suite, com un seguit d’esdeveniments que transcorreran en el temps i en els diferents espais. Començarem el 16 de desembre, dia del 250è aniversari del naixement de Beethoven, a la Fundació Vila Casas. Serà el primer moviment de la suite i el tema girarà al voltant del simfonisme dins el festival, de Beethoven i del context històric de Bonn i Viena traslladats a l’imaginari de Torroella a la mateixa època. El segon moviment es farà a l’Església de Sant Genís pels volts de Pasqua i s’hi tractaran temes i músiques relacionats amb l’església. El tercer moviment de la suite serà a la Fundació Mascort, un espai relacionat amb els ocells, la natura i el món, que ens convidarà a repetir el concurs d’imitadors de cants d’ocells, a alguna evocació del despertar del ocells del compositor francès Olivier Messiaen i a recordar antigues edicions de Les Músiques del Món. A més, a tots aquests espais s´hi faran concerts i conferències relacionades amb els temes que s’hi tractin, tot comptant amb el nostre col·laborador habitual, el divulgador musical Joan Vives.
La cloenda ja la deus tenir pensada? Sí, però sempre partint de la base que les circumstàncies ens poden obligar a canviar-ho tot demà. Per tant, vivim en el present i en temps real: vés a saber si tot el que he explicat abans s’haurà d’acabar fent de manera virtual! Ara ens hem d’adaptar i ser flexibles a cada minut, com la resta del món, i això exigeix buscar formes imaginatives, sense renunciar a la qualitat i el significat de cadascuna de les propostes. La cloenda està previst fer-la al Museu de la Mediterrània l’estiu del 2021, amb una exposició permanent que dirigirà en Josep Lloret, que és la memòria viva del Festival i qui coneix perfectament l’arxiu i ha reunit la major part de documentació per a l’exposició inicialment plantejada. Un material molt extens i valuós que, amb les adaptacions corresponents, s’anirà desenvolupant en la seva implementació i que desembocarà en l’exposició final al Museu de la Mediterrània. La comissària de l’exposició és l’Eulàlia Bosch, filòsofa i escriptora vinculada al món de les arts i, no menys important, sòcia de JJMM. És d’ella una frase que ja faig també del Festival i que diu: “La nostra herència més preuada són les històries que mantenen viva la llum d’unes formes de vida que ens van precedir i que ens serveixen avui per compondre les nostres.Lla cultura és la vida humana sense més.”
Vas aterrar a Torroella fa 8 anys, tot just arribada de fer la volta al món durant un any sabàtic, moguda per l’interès de conèixer realitats educatives, artístiques i culturals ben diferents. Què te’n vas emportar d’allà cap aquí? Una només conserva allò a què no s’aferra! Entre altres coses, he integrat una mirada més àmplia en molts aspectes de la vida, observar i saber escoltar i interpretar el silenci. Per això el viatge va acabar i començava alhora a Torroella, on em vaig quedar a viure per conèixer de prop la seva gent, la seva pell i batec, la tradició arrelada al territori i la seva afició i relació amb la música i els seus silencis; on vaig acceptar la direcció d’un Festival que és un somni col·lectiu de la societat civil amb un llegat molt singular. Em vaig trobar molta feina feta: les brases ja hi eren … només calia revifar el foc! El Festival de Torroella té la seva pròpia identitat, amb els seus codis i no pots intentar importar-hi res més que aquest plantejament ampli de fons, tampoc crec que sigui un model exportable. En aquests 8 anys podríem dir que s’ha fet més professional, s’han incorporat al Festival nous projectes, com són: portar la música i les arts a les escoles de primària, secundària i al centre de formació d’adults; a les residències de gent gran, i s’ha facilitat l’accés a la música als col·lectius més vulnerables. A més s’han obert dues línies noves d’actuació: el Fringe com a plataforma de relació i difusió del talent emergent musical i l’ Eeemerging+, el projecte de residències de música antiga de gran abast internacional sostingut per Europa Creativa. També és important, a l’estiu, la programació centrada en el jazz de l’Estartit, un altre escenari de convivència que ja porta 7 edicions.
Parla’ns del Fringe, una aportació teva al Festival que no trobem en altres llocs. Fringe vol dir “allò que passa al voltant de”, en aquest cas, del Festival. Té la funció de donar oportunitats als músics emergents que han finalitzat la seva formació superior a universitats d’aquí i d’allà que, s’han d’integrar al món professional i no han trobat encara el seu altaveu en els diferents escenaris. Fan uns quants concerts i conviuen durant 4 o 5 dies a la fonda Mitjà de Torroella compartint, transferint i intercanviant coneixements i experiències. A més, tota l’organització, producció i realització del Fringe va a càrrec, també, d’estudiants de l’àmbit de la comunicació, audiovisuals o gestió cultural, que es cuiden de tot sense que hi hagi una intervenció directa del Festival. Per a tots acaba sent una experiència realment excepcional i única, en part semblant a programes com l’Erasmus.
Deies que el Festival de Torroella té un codi propi. Com l’expliques? És la manera de difondre i transmetre les “músiques clàssiques” des de la vessant més humana, en tots els sentits, a dins i fora de l’escenari. Els músics es senten ben acollits i respectats com a éssers humans en la seva totalitat més enllà del seu art musical. Fins i tot se’ls han ofert les cases del personal organitzador perquè es canviïn o es rentin la roba quan no hi ha altres opcions possibles. Sempre se’ls convida a conèixer i interactuar amb el poble, el seu entorn i la seva gastronomia més enllà del seu ritual sonor concret.Sovint se’n van d’aquí amb una experiència singular i poc habitual i en algun dels casos aquestes històries formen part d’un record que es va manifestant al llarg del temps. També s’acaben creant complicitats, vincles d’amistat personals tan tangibles com són els casos de Radu Aldulescu, Jaume Aragall, Joaquín Achúcarro, Javier Perianes, Viktoria Mullova, Alberto Lysy, María Bayo, Franco Petracchi, Álvaro Pierri, J. P. Rampal, Míriam Makeba, Amandine Beyer, Jean Tubery,… i compositors com Eduardo Rincón, Xavier Benguerel, Xavier Montsalvatge, Joan Magrané per posar alguns exemples. També és molt destacable la relació que acabem mantenint amb alguns agents artístics que són els ponts i interlocutors de somnis perseguits conjuntament i de fer possible l’impossible amb un festival amb recursos limitats. Un altre codi molt propi del Festival és la manera de presentar cadascuna de les propostes musicals, com la que vam dur a terme per commemorar el 450è aniversari del naixement de Monteverdi en la reconstrucció d’aquell imaginari de com sonaven les seves músiques i la dels seus contemporanis, presentades als carrers, places, palaus i temple a Torroella. O, qui no recorda aquella rebuda amb so de cobla i gegants al violinista Yehudi Menuhin a Plaça? Podríem estar parlant estona d’un seguit d’anècdotes que ha anat acumulant el Festival i que ja han fet història en molts aspectes…
No acabaríem mai de conversar amb la Montse Faura. Té moltes idees que fan de bon escoltar. En una altra ocasió, a Emporion li demanarem que ens parli dels altres projectes que s’estan gestant al voltant del Festival, i no menys importants, que també dirigeix. Mentrestant us convidem a consultar de tant en tant l’adreça que us indiquem per seguir la programació dels actes que ens oferirà JJMM al llarg de tot un any de celebració del 40è Festival e Música de Torroella. www.festivaldetorroella.cat
