El municipi de Torroella s’ha anat dotant de les infraestructures educatives, culturals, sanitàries, socials, esportives, etc. necessàries per a gaudir d’una qualitat de vida d’acord amb l’època. La població del municipi, que era d’uns 5.000 habitants en començar el govern del primer ajuntament democràtic l’any 1979, només trenta anys després arribarà als 12.000 habitants i aquest fort augment ha trencat la millor de les previsions. Recordem, per exemple, la forta polèmica que es va generar a començament dels anys vuitanta quan l’ajuntament d’aleshores apostà per la construcció d’un institut d’ensenyament secundari a la vila. Semblava, per alguns, que no era necessari i que la demanda quedava sobradament coberta amb el col·legi dels Germans Gabrielistes; però per sorpresa de tots, les aules del primer institut ubicades al Convent dels Agustins aviat van ser insuficients i fou necessari construir un nou centre. Ara mateix urgeix una nova escola pública de primària a la vila i un nou centre de seundària (ESO).
La qualitat de vida d’una població sovint s’associa al nombre d’habitants: quan més població més dificultat per viure còmodament. Aquesta apreciació no és ben certa. La qualitat de vida està més en funció del ritme de creixement (i altres paràmetres) dels nuclis urbans que no pas del nombre d’habitants, que és una qüestió merament de gustos personals. Quan el creixement és de l’ordre desenfrenat com el de Torroella en aquests darrers anys, no hi ha manera d’atrapar-lo amb la construcció d’infraestructures públiques i el control del bon funcionament dels serveis per a tothom. Heus aquí, doncs, que ens trobem en una situació de gairebé perplexitat i allò que fa pocs anys pensàvem que podia cobrir les nostres necessitats, és ara insuficient i es reclamen nous espais per satisfer la demanda cultural, social, econòmica, esportiva, etc.
La determinació de construir un centre polivalent a l’antiga horta de can Pelegrí pot donar sortida, almenys momentàniament, a les múltiples demandes. Hi ha experiències reeixides a diversos països i també a casa nostra de centres que fan aquesta funció de manera satisfactòria i esperem que, finalment, hi hagi l’encert de trobar una fórmula que satisfaci les necessitats, encara que sigui de manera provisional. El futur, si el municipi segueix el mateix ritme de creixement poblacional, obligarà a pensar en nous espais especialitzats.
Quan el que Torroella necessita és l’edificació d’un centre que per les seves característiques suposa una enorme despesa pública i, a la vegada, exigeix una operació delicada per encertar el model, és obligatori que les persones que ens representen al consistori tinguin present precisament això: el seu caràcter merament representatiu i, per tant, l’indispensable contrast amb el nombre més gran de persones possible. Sembla que l’ajuntament ha rectificat els seus passos inicials quan pretenia solucionar la construcció d’un centre polivalent amb una opacitat preocupant i per la via expeditiva. No és novetat que la participació és més feixuga, més lenta i que no garanteix forçosament per sí sola uns bons resultats. Ara bé, la qualitat de la democràcia, com sempre es diu i sovint no es practica, no es pot reduir a l’elecció d’uns representants cada quatre anys. La bona democràcia necessita la reflexió i els suggeriments, admet el debat i la crítica i, només després d’aquest ric procés, qui té la responsabilitat de decidir té la força moral per a fer-ho.
