A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text escrit.
Escoltar el dictat:
Fragment d’una entrevista a Enric Borràs al diari L’Instant, 15 de setembre de 1936 (dins del llibre La CNT i la política teatral a Catalunya, de Francesc Burguet i Ardiaca)
“Aquesta heroica lluita que el poble manté contra els qui el volen oprimir, ha portat, naturalment, una transformació en tots els ordres de la vida col·lectiva. El teatre ha estat una de les institucions socials que més prompte ha rebut la influència innovadora i saludable de la revolució. I així havia de succeir forçosament, ja que el teatre, en totes les seves modalitats, és, entre totes les formes d’art, aquella que d’una manera més íntima i total estableix una comunió entre l’intèrpret i el públic: és a dir, és un art social per naturalesa. El nou règim del teatre cal doncs que tendeixi a estimular i perfeccionar aquest lligam entre l’artista i el poble.”
NOTA:
Aquest text és el fragment d’una entrevista a Enric Borràs sobre el teatre socialitzat, inclòs dins el llibre La CNT i la política teatral a Catalunya. Trobo interessant copiar aquí el que l’autor del llibre opina d’aquesta entrevista:
“El dia 15 de setembre [de 1936] el diari de la nit “L’Instant”, molt lligat a la CNT, publicava una entrevista amb Enric Borràs, el qual aprofitava l’ocasió per mostrar la seva inequívoca actitud de suport a l’activitat del Comitè Econòmic del Teatre de la CNT, sindicat al qual (no faltaria més!) s’havia adherit. Quina ironia! A més, doble ironia: la de Borràs pel fet d’adherir-se a la CNT i la de la CNT pel fet d’acceptar-lo. En l’entrevista, Borràs parla en un to d’una hipocresia sense parió, com si des de sempre hagués estat al costat dels qui lluitaven per la revolució social i econòmica en tots els ordres.”
