Emporion
Divendres, 9 maig
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2018 núm 144 -desembre- 2018

Quim Monzó i la seva versió de “Frankenstein” de Mary Shelley

Adrià ArboixperAdrià Arboix
25 de novembre de 2018
a núm 144 -desembre- 2018
Temps de lectura: 4 minuts
Quim Monzó i la seva versió de “Frankenstein” de Mary Shelley

“La literatura és el reflex d’una societat determinada en un determinat moment.”
Francesco De Sanctis (1817-1883)

Aquest any es commemora el bicentenari de l’aparició de la primera edició de l’obra Frankenstein o el Prometeu modern (en anglès Frankenstein or The Modern Prometheus), de l’escriptora Mary W. Shelley (1797-1851), una obra que ha passat a ser una referència imprescindible del cànon literari occidental.

L’escriptor Quim Monzó (1952), un dels escriptors més singulars i populars del país, segons Esteve Plantada, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes del 2018, va traduir el primer text de la novel·la, de l’any 1818, perquè segons ell “conservava més la frescor i la virulència” que l’edició revisada per l’autora del 1831. La traducció va merèixer una subvenció del Servei del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Mary W. Shelley, per a molts la pionera de la ciència-ficció, és una de les grans escriptores de la història. Va escriure aquesta obra mestra als 18 anys.

Molta gent desconeix, però, que Mary W. Shelley, aquesta escriptora universal, en la seva novel·la -imaginada a Ginebra l’estiu del 1816-, no va posar nom al monstre creat i l’anomenà habitualment “criatura” o “dimoni”. Seria posteriorment, i gràcies a James Whale, a Boris Karloff i al cinema posterior, que l’imaginari popular anomena Frankenstein aquest personatge monstruós quan paradoxalment, en la novel·la, aquest és precisament el nom del seu creador, el doctor Víctor Frankenstein. A partir d’aquí i extret del seu context inicial, el mite ha fet el seu camí amb adaptacions teatrals, cinematogràfiques, televisives, còmics, Manga, fins a caure a vegades en la penosa banalitat de certa imatgeria popular.

El text explora temes com la moral científica, la creació i la destrucció de la vida, així com l’audàcia de la humanitat en relació amb Déu. D’aquí el subtítol de l’obra: el protagonista, en concebre i executar la creació d’un ésser humà a partir de matèria morta, intenta rivalitzar en poder amb Déu, com una mena de Prometeu modern que arrabassa el foc sagrat de la vida a la divinitat. En el títol, diu Laura Borràs, “ja hi ha el rastre d’Èsquil i de qui va desafiar els déus fent independents els humans mitjançant el coneixement”. També hi trobem reflexions sobre l’individualisme, la solitud, la por, el terror, l’heroisme, l’amor, la mort, l’ambició, el deure, l’honor i l’amistat.

El doctor Frankenstein, creador de la “criatura”, justifica la seva ambició científica desmesurada amb la reflexió que “ningú no pot concebre les seduccions de la ciència, tret d’aquells que les han experimentades”.

La “criatura” monstruosa, el personatge malèvol, terrorífic i assassí que dona joc a la història, és també un personatge “eloqüent i persuasiu”. I culte. Ha llegit i assimilat obres literàries com les de John Milton (El paradís perdut), Plutarc (Vides paral·leles) i Goethe (Les penes del jove Werther). Reflexiona textualment: “La possessió d’aquells tresors em va proporcionar un immens plaer.”

Paradoxalment, el monstre, d’entrada, no era malèvol. Inicialment, “el meu cor estava fet per a l’amor i l’afecte”.  “Em nodria d’elevats pensaments d’honor i de lleialtat”. Però posteriorment es converteix amb un ésser depravat i roí com a reacció a la incomprensió i al rebuig a la seva extrema deformitat física per part de tota la gent que l’envolta: “Ssoc malvat perquè em sento desgraciat.” “Els meus delictes són fills d’una solitud obligada.” “Però em resta la venjança”, que executarà com a contrapartida implacable contra el seu “creador insensible i despietat” i el seu cercle familiar i d’amistat.

Tal com assenyala Damià Alou, el relat de Shelley és una història de “solitud radical”, que té com a fills moderns els replicants de Blade Runner o el mateix Hellboy.

La novel·la és un dels mites més potents del romanticisme, amb un relat i un guió impecable i una història trepidant. Una obra immortal i un mite de petjada inesborrable, amb el mèrit afegit d’una lectura assequible i àgil malgrat els fonaments cultes en el quals es basteix l’obra. Hi trobem un grapat de citacions literàries i referències explícites o tangencials a autors clàssics que apareixen al llarg de tota la novel·la: Coleridge, Godsmith, Lord Byron, Dante Alighieri, William Wordsworth, John Milton (precisament, el llibre comença amb una citació seva), Homer, Xenofont, o Sèneca, entre d’altres.

Una novel·la fascinant, de lectura obligada, amb una acurada i àgil traducció del mestre Quim Monzó que la deixa a tast de tothom per a poder-hi reflexionar, debatre, somniar i sobretot gaudir-ne.

Bibliografia 

  1. Mary Shelley. Traducció de Quim Monzó. Edicions 62. La Butxaca. Barcelona 2017.
  2. Sebastià Bennasar. Ricard Ruiz Garzón redescobreix Mary Shelley, la mare de Frankenstein. https://www.vilaweb.cat/noticies/ricard-ruiz-garzon-redescobreix-mary-shelley-la-mare-de-frankenstein-dos-cents-anys-despres/
  3. Damià Alou. “Frankenstein: el monstre que volia ser home”. A: Ara. Dissabte, 5 de maig del 2018, pàgina 50.
  4. Laura Borràs. La literatura en un tuit. Símbol editors, 2017.
  5. Quim Monzó. 50è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Juny 2018. Òmnium.
  6. Sam Abrams. “Mary Wollstonecraft Godwin Shelley”. A: La República, núm. 15. Setembre 2018. Pàg. 41.
Tags: literaturaopinió
Article anterior

L’Empordanet d’Adrià Pujol Cruells

Següent article

La nova Ruta de la Seda xinesa

Adrià Arboix

Adrià Arboix

Articles Relacionats

Editorial

El futur del Convent de les Clarisses

25 de novembre de 2018
Benvolguda Dolors:
Local

Benvolguda Dolors:

25 de novembre de 2018
Benvolguda Dolors:
Medi Ambient

La nova Ruta de la Seda xinesa

25 de novembre de 2018
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies