El 8 d’octubre de l’any 1916 i en el número 43 d’Emporion es va publicar la poesia de Narcís Gotarra SARDANA EMPORIUM.
Ens complau avui reproduir-la íntegrament, en el Racó de Poesia del núm. 12, de l’1 de desembre del 2007, per un doble motiu: per haver servit d’inspiració al mestre Vicenç Bou i Geli en una de les seves composicions, i pel seu títol que la podria convertir, sens dubte i amb tots els seus mèrits, en l’himne del nostre Emporion ja quasi centenari.
Hem rebut per a sa publicació la lletra d’una sardana composta per l’inspirat mestre en Vicenç Bou.
Tractant-se d’una poesia sobre la qual desenrotllà una aplaudida sardana nostre volgut amic, ens complaem a insertar-la.
SARDANA EMPORIUM
Emporium, flor de jovent
que enaltiu la nostra dansa,
no us rendiu ni un sol moment quan s’és a la fi es descansa.
Vostres cors porteu contents
i enlaireu nostra senyera,
siguin vostres pensaments
d’ amor sant a nostra terra.
Agafeu-vos de les mans
que comença la sardana, puntegeu-la tot dansant
que és la dansa catalana.
Vostres escaients vestes
donen riquesa a les festes
dels pobles us presenteu.
Vostra roja barretina
a l’ estil de la marina
amb quin orgull la porteu.
Aquestes ratlles tan blaves
de les faldilles ornades
amb un gran llaç català,
mateix si fóssiu regines
de les daurades petxines
de l’immens mediterrà.
Acompanyeu la promesa
amb escaient franquesa
fins al rotllo que es va fent,
mostreu la vostra grandesa
a tot el demés jovent.
Emporium, flor de jovent
que enaltiu la nostra dansa,
no us rendiu un sol moment
quan s’és a la fi es descansa.
NARCÍS GOTARRA
Barcelona, 1916
