Són les 8 del matí del primer diumenge després de les festes nadalenques.
És curiós com les festes senyalades ens fan ser conscients de la nostra salut emocional i la del nostre entorn. Aquest és el segon any que el nostre petit país viu alterat per la injustícia i la repressió. I tu, amb els teus companys de govern, ho pateixes amb gran mesura.
Els qui tenim mainada a casa, afortunadament, complim amb totes les tradicions: fem cagar el Tió, portem la carta als Tres Reis de l’Orient, visitem l’Home dels Nassos, anem a esperar els Reis i visitem el pessebre d’en Jordi Mir. Entre àpats familiars i tardes de jocs familiars, teatre o cinema, sentim l’escalforeta de l’alegria de viure-ho però, aquests dos anys, en moments així, em ve al pensament que tu no ets a casa i m’envaeix la ràbia de sentir-me impotent i inútil per ajudar-te.
Per tant, repeteixo sincerament, no dubtis a demanar qualsevol ajuda que creguis que et puc o et podem oferir en l’àmbit personal o com a llibreria El Cucut. Amb la Magda i en Joan estem disposats a fer les accions que calguin per ajudar-te a tu i a tots els presos polítics.
Ara, perquè aquesta carta faci la seva funció: entretenir-te una mica i donar-te una estona de benestar, t’explico una de les activitats que vam fer el grup “Donasses” de les Xibeques del Cau en la Ruta de Tendències, el mes d’octubre passat. (Si no tens informació de les “Donasses” ni de la Ruta de Tendències, digues-m’ho que t’ho explicaré en la propera carta)
Vam tancar una setmana d’activitats recitant poesies de diferents poetes catalanes i d’altres llengües traduïdes al català. Vam escollir dones d’èpoques i països variats com Emily Dickinson, Laia Noguera, Rosa Font, Rupi Kaur, M. Mercè Marçal, Laia Martínez López, Montserrat Abelló, Mireia Calafell, Vinyet Panyella, Anna Gual, Rosa Ma. Arrazola, etc. Va ser un goig per a nosaltres descobrir-les i recitar-les.
En l’acte ens va acompanyar al piano en David Granato que va compondre la música per a cada poesia, mig improvisant i donant més força amb les notes musicals a cada paraula de la poeta.
El públic, entre el qual hi havia gent que no havia assistit mai a un acte poètic, va escoltar amb atenció i emoció. Es va crear una d’aquelles vivències màgiques, les quals en la seva senzillesa són perfectes, i només són possibles quan hi ha verdadera passió i generositat en el que es fa. Pell de gallina!
T’escric la primera que vaig llegir, una poesia de la Rosa Font, poeta de Sant Pere Pescador, que em va tocar l’ànima i els records:
Foc
La mare
ens rentava els cabells cada dissabte
i el pare feia foc.
Agenollats a la cadira,
amb el cap inclinat sobre l’aigüera,
les mans manyagues de la mare
feien créixer el sabó.
La cuina era petita i la taula, ben blava.
Després, amb els cabells humits,
sèiem vora el foc.
Lliscava esquena avall un filet d’aigua freda
i un lleu estremiment ens resseguia el cos.
No sabíem encara
que aquell instant feliç
cremaria amb la llenya.
Rosa Font, del poemari Em dic la veu, Llibres del Segle
Estimada Dolors, així m’acomiado amb una gran abraçada i el desig de veure’t aviat. Mentrestant, t’escriuré intentant transmetre emocions positives.
Ma. Teresa Calabús
