A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text escrit.
Escoltar el dictat:
Fragment de ELS ARBRES VENÇUTS, de Maria Mercè Roca
A la plaça hi havia tot d’ocells. Algú els devia haver tirat bocins de pa o mill, perquè n’hi havia molts, molt junts, menjant. Quan els he vist he sentit que el cor em feia un salt i he recordat, bruscament, el meu somni d’aquesta nit. No hi havia pensat més, fins que he vist els ocells. A casa, en una casa meva però estranya, sèiem a taula i dinàvem. Menjàvem coloms sencers, nets, ben plomats, brillants. Tenien, en realitat, forma de calamar, i fins i tot la textura s’hi assemblava. En tocaven quatre per a cada un. A mi, tot i que jo mateixa els havia cuinat, em feien molt de fàstic: en tirava dissimuladament dos a terra, a sota la cadira. Els altres, però, semblava que menjaven a gust i no feien cap comentari. Quan tothom ha acabat se m’ha acudit, desparant la taula, que els ocells s’han d’obrir i netejar, per menjar-los, i m’he avergonyit de saber-ne tan poc. Encara tinc una sensació molt desagradable.
