Tots sabem que estem patint una crisi econòmica i financera d’abast global i que afecta a molts sectors productius i a la majoria d’estats. Pel que fa a la Unió Europea, s’han fet plans consensuats per facilitar la sortida de la crisi, però finalment han sigut els estats els que han aplicat les receptes específiques per al seu territori. Això i també la situació econòmica i estructural de cada estat membre de la UE, ha propiciat que, avui, el percentatge d’atur sigui força diferent en uns estats que en altres. I aquesta realitat ens porta a un Estat Espanyol amb un 18% d’atur i amb uns números absoluts (4,3 milions d’aturats) impensables només fa dos anys.
Aquestes xifres són pràcticament el doble de la mitjana europea, la qual cosa significa que la sortida de la crisi serà molt més costosa i lenta a casa nostra que no pas als estats importants de la UE. I és en aquest entorn que s’ha fet a Barcelona un Consell de Ministres de Treball de la UE, en el marc de la Presidència espanyola del Consell de la UE. Dos dies de reflexions, reunions i canvis d’impressions han posat sobre la taula part del que ja sabíem que són les dades reals de l’ocupació a Europa i, això sí, la ferma voluntat de trobar sortides a la crisi, apostant per la proposta de la Comissió Europea que vol aconseguir ocupació en el marc d’una economia sostenible per al 2020, com a continuació de l’Estratègia de Lisboa del 2000 que, com hem pogut comprovar, no va aconseguir el seu objectiu, que era convertir la UE en l’econòmica més dinàmica del món per al 2010, i d’això, res de res. I és que per aconseguir les fites que es marquen a les cimeres fa falta, no només l’objectiu en si, sinó compromisos en ferm que s’han de complir, però com que aquests compromisos, normalment, cauen en l’àmbit de cada estat, finalment, s’acaben no complint-se. Tot això ens porta a la necessitat que la majoria, per no dir totes, de les polítiques siguin dirigides i executades des de Brussel·les. En definitiva, amb més Europa seria més fàcil i assequible aconseguir, en el cas que ens ocupa, la sortida de la crisi i per tant l’aposta per l’ocupació.
