Els joves escriuen
Aquesta obra de teatre era una versió de l’original Auca del Senyor Esteve escrita per Santiago Rusiñol durant el Modernisme. Aquesta obra tracta de la vida del senyor Esteve, que veu com el seu fill no vol seguir el negoci familiar per ser artista, concretament, escultor. El negoci de la Puntua, una merceria que ha passat de pares a fills durant molts anys i ara l’Esteve veu com el seu fill, en Ramonet vol deixar l’empresa familiar per ser escultor. Carme Portaceli canvia l’època real de l’obra, principis de segle, i la trasllada el Franquisme a fi d’explicar al públic jove des de la dictadura de Primo de Ribera, la II República i la repressió patida.
L’obra estava molt ben treballada. Els actors van fer un paper excel·lent, tots havien de memoritzar un diàleg extens i complicat però, tot i això, no es van equivocar ni van dubtar en cap ocasió del que havien de dir. El que més va sorprendre va ser el paper de la dona que anava dient, els noms de les persones i, de manera simbòlica però molt real i impactant l’any que havien mort per culpa del franquisme. Entre la directora i els actors van aconseguir molt bé fer entendre una obra complexa i per adults a un públic jove al qual el teatre els resulta més avorrit però tot i això l’obra va ser molt aplaudida.
Tant el decorat com el vestuari van ser molt encertats i els canvis de decorats no van influir gens en el transcurs de l’obra. Aconseguir fer els canvis d’escenari sense intervenir perjudicialment en l’obra va ser un aspecte molt positiu. El taulell i el llit apareixien i desapareixien sobre raïls.
Tot i que potser l’obra es va fer llarga, va aconseguir no fer-se avorrida. Se sol dir que les adaptacions de les obres originals deixen molt a desitjar però, en el meu parer no ha estat així amb L’auca del Senyor Esteve, ja que jo he trobat més interessant l’adaptació que la versió original. Aquesta obra és apte per a tots els públics, tant joves com adults ja que no és difícil d’entendre i és força interessant.
