Hola Dolors,
Soc l’Anna, ens coneixem de vista, de trobar-nos pel supermercat, pel carrer i a alguna altra botigueta del poble i fer el comentari d’alguna cosa.
M’ha costat molt agafar el llapis i el paper per escriure’t perquè pensava: “què li puc explicar a la Dolors que ja no li hagin explicat?” I ja veus, al final m’he decidit. No et faré cap comentari de política perquè es pot dir que no hi entenc res, però sí sé que ets una dona molt lluitadora i això és digne d’admirar.
Un dia la teva germana va fer el comentari que t’agradava rebre cartes, i mira sempre m’he quedat amb les ganes d’escriure i poder enviar-te alguna coseta.
M’agrada molt fer manualitats i fa temps em trobava de tant en tant amb la teva mare a fer patchwork.
En aquests moments estic submergida en un silenci total asseguda a la taula del menjador sense cap fressa, són cap a les 12 de la nit. Tothom ja deu dormir, no se sent res, el silenci m’ajuda a rumiar tant amb les coses bones com amb les dolentes que et passen per la vida. Parlant de rumiar, aquesta tarda he anat a comprar i quan he passat per davant de la carnisseria m’he recordat que ja tenim el carnaval a sobre i he pensat: “mira que en deuen ser de bones les botifarres d’ou i les coques de llardons i la Dolors potser no les provarà!” Però després he pensat que si vens a fer els “treballs socials” segur que en podràs menjar; tot i que tinc molt clar que el fet que puguis sortir uns dies de la presó no vol dir que siguis lliure i ho trobo molt injust.
Bé, no et vull fer aquesta carta gaire llarga, de totes maneres no serà l’ última, sempre hi ha coses per explicar encara que siguin quotidianes o coses que passin pel poble. És la primera la que costa de començar.
Una abraçada ben forta i fins aviat.
Anna Rueda
