Emporion
Dimecres, 2 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Societat

Desigualtats i crisi transformadora

Jaume Bassa PasqualperJaume Bassa Pasqual
19 de març de 2020
a Societat
Temps de lectura: 5 minuts
Desigualtats i crisi transformadora

Sota el títol “Girs de la història”, al diari “Ara” del diumenge 19 de gener, Josep Ramoneda dedicava un breu comentari al darrer llibre de Thomas Piketty, “Capital i ideologia”, l’articulació del qual resumia en aquesta idea: la lluita ideològica és la que transforma el món i es juga al voltant de les desigualtats, de tal forma que una societat només es manté estable mentre accepta les desigualtats existents, però, quan aquestes es fan insuportables, les expectatives dels ciutadans decauen, es perd la confiança en les institucions i esclata l’exigència d’una transformació.

Els que vàrem viure la gran etapa del desenvolupament del món capitalista, des de l’acabament de la Segona Guerra Mundial fins als anys setanta del segle passat, vàrem ser testimonis d’un excepcional període de creixement econòmic, acompanyat de sòlids avenços socials. Hi va ajudar, i no pas poc, la por de les classes dirigents a perdre-ho tot en el cas que s’imposés el comunisme, i per això, van acceptar de grat la redistribució de les rendes a través de la fiscalitat i de la inversió en serveis socials. Potser per això, acabada aquesta por, i després del desconcert provocat per la crisi del petroli dels anys setanta, va sorgir la revolució neoliberal dels vuitanta, liderada per Ronald Reagan als Estats Units i Margaret Thatcher a la Gran Bretanya, seguida, amb més o menys convicció, per molts altres països, que va frenar la tendència a la igualtat. Al segle XXI, la crisi provocada per l’esclat de la bombolla financera del 2008 i la globalització han afavorit el procés accelerat de creixement d’una bretxa, que es va fent inaguantable, entre els nivells de renda cada cop més alts de molt pocs, i els nivells de renda progressivament més baixos de la immensa majoria, acompanyat de la reducció del gruix i capacitat econòmica de les classes mitjanes, amb perill molt seriós per a l’equilibri social global.

Com pot acabar tot plegat? Una societat exasperada primer desitja, després reclama, finalment exigeix, o provoca, la transformació d’un sistema quan aquest se li ha fet insuportable. Ramoneda es pregunta quin podria ser el factor inesperat que provoqués un gir cap a la reducció de les desigualtats (que ara sembla impossible, no solament pel poder de què disposen els que en treuen profit, sinó també per la impotència dels polítics per arribar a controlar aquest poder), i deixa la pregunta a l’aire, no gosa proposar quin podria ser aquest agent poderós “perquè aquesta mena de factors transformadors –diu- sempre són imprevisibles”.

Considero que val la pena de reflexionar-hi. La vida social, com la vida individual, es fa seguint un camí que no sabem on condueix, i de la mateixa manera que el trajecte vital de cadascú està exposat a tota mena d’inclemències, perquè ningú no sap què ha de fer de la seva vida i cadascú se l’ha d’inventar, així és també d’incert l’esdevenir de les societats, sempre temptejant, sempre trontollant, cada dia exposades a l’aparició d’una força que trastoqui els seus equilibris, sòlids o fràgils, justos o inics. Aquesta força capaç de capgirar l’ordre establert és el que suposo que suggereix Ramoneda en el seu comentari, quan parla d’un “factor transformador inesperat” que impulsaria el gir alliberador de la situació actual. Tanmateix, crec que aquí caldria fer una distinció important i assenyalar que no és el mateix un “canvi” ordinari que una “transformació” radical: la presència o no d’un esdeveniment excepcional imprevist en marcaria la diferència.

El canvi és un company inevitable de l’existència. No hi ha ni un sol moment de la vida de les persones -o de les societats- durant el qual la identitat es mantingui fixa, tots experimentem contínuament variacions més o menys acusades. Ara, en general, això que anomenem “canvi”, sol estar sota el nostre control, de forma més o menys conscient i, per això, en tot moment procurem preveure a quins reptes haurem de fer front, i corregir -si cal i si podem- el rumb de les coses, exposats, és clar, que els resultats no s’acomodin del tot als nostres plans. A causa d’aquesta actitud vigilant, hi haurà individus i grups socials que, tot i les incerteses que mai no podran evitar, aconseguiran moure’s enmig de rutines, per camins coneguts, sotmesos a pocs canvis importants -sempre controlats- fins al final de la seva existència (i la mort serà el seu únic esdeveniment excepcional). D’altres, però, seran sacsejats, un dia o altre, per esdeveniments que determinaran mutacions irreversibles de la seva trajectòria vital: sofriran una “transformació”.

Tanmateix, tot i les diferències que he esmentat, sovint les transformacions radicals i els canvis ordinaris es prenen com a sinònims. Al mateix Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, al mot “canviar”, accepció 2.1, hi trobem com a equivalent “transformar”, amb aquest exemple: “Els companys d’Ulisses foren canviats en bèsties”; i a l’accepció 6.1, “canviar” es defineix així: “Esdevenir diferent, sofrir una transformació”, amb exemples com ara: “Aquest noi ha canviat molt: abans era un dimoni”. Cal, doncs, insistir, i desfer aquest paral·lelisme semàntic. Els canvis, en general, són previsibles i se’n poden controlar els efectes o, quan apareixen de forma fortuïta, programar-ne la resposta i reconduir la situació; mentre que les transformacions brollen inesperadament i no hi valen planificacions ni programes, són irreversibles.

Les persones i els sistemes socials que experimenten una transformació són sotmeses, sense poder-hi fer res, als efectes d’agents excepcionals que modifiquen la seva existència de forma inevitable, per sempre més. Si fem aquesta diferenciació, expressarem així l’exemple d’abans: “Els companys d’Ulisses foren transformats en bèsties”. Al primer paràgraf de “La metamorfosi”, Franz Kafka descriu en una sola frase brillant la transformació radical, definitiva, inexorable, d’una persona que, fins a aquell moment, havia dut una vida rutinària, sotmesa només a les pressions de la feina i la família: “Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós”.

A aquesta mutació radical, produïda per un esdeveniment sobrevingut –excepcional, imprevisible, indefugible- crec que es refereix Ramoneda quan parla d’una “crisi transformadora” destinada a propiciar el gir cap a la reducció de les desigualtats a què ens ha dut el capitalisme. Una mutació d’origen i evolució incerta. Per això, al final del seu article, quan apunta: “Alguns diran que la qüestió ecològica”, acaba avisant: “Però les crisis transformadores, quan són reals, són imprevisibles”.

Així doncs nosaltres, espectadors impotents, infeliços rodamons, il·lusos o escèptics, ens mantindrem expectants, tot esperant l’agent alliberador, desconegut, misteriós, que –no podem saber ni com, ni quan- hauria de portar al món un nou equilibri, més just, més igualitari.

Tags: crisi
Article anterior

El sobrevenir de la pintura o la cerca d’alguns dels seus rastres

Següent article

Carta a la Dolors 20-02-2020

Jaume Bassa Pasqual

Jaume Bassa Pasqual

Articles Relacionats

L’AEiG Montgrí, educar en l’escoltisme i el guiatge
Local

L’AEiG Montgrí, educar en l’escoltisme i el guiatge

10 de novembre de 2024
Associació Ummah: “Volem trencar barreres entre comunitats”
Local

Associació Ummah: “Volem trencar barreres entre comunitats”

17 de maig de 2023
En memòria d’en Cels Sais Ballester
Local

En memòria d’en Cels Sais Ballester

13 de juny de 2022
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies