Entre les moltes exposicions que podem veure en aquest 2020 a Barcelona, en comentarem tres, assenyalant el ressò i la influència que han pogut tenir i encara tenen en l’esdevenidor del mon pictòric.
Si ens arribem fins al Museu Arqueològic de Catalunya ( MAC ) podem copsar ja en la prehistòria, la importància de les representacions pictòriques ( pintures d’estris i d’animals ) i l’aparició de la figura humana durant el període del final de la glaciació, en el paleolític superior (10.000-5.000 a. a.C.). S’han trobat importants mostres d’aquest art rupestre en el llevant mediterrani i que ara podem veure en l’exposició de “Art Primer” del MAC. La mostra ens dona a conèixer la singularitat d’aquelles pintures, com a expressió d’una primerenca activitat artística. És un art esquemàtic molt estilitzat, que en ocasions recorda l’art modern del segle XX i en què s’inspiraren alguns dels artistes d’avantguarda d’aquells anys (Figs.1 i 2). Ja des d’un bon principi, l’artista primitiu interpreta el moviment i l’equilibri d’una cacera, una dansa cerimonial, o una lluita, amb una simplicitat i puresa extraordinàries. La seva pintura aconsegueix transmetre’ns de manera natural i bella, quelcom del seu viure.
Juana Francés (Alacant 1924 – Madrid 1990) ha estat una pintora que ha format part de les avantguardes pictòriques espanyoles de finals dels cinquanta. Nascuda a Alacant el 1928, es gradua l’any cinquanta a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on rep la influència del pintor Vázquez Díaz. L’any següent obté una beca del govern francès i fa una estada a París. L’any 1953 participa al Congreso Internacional de Arte Abstracto a Santander i posteriorment presenta la seva obra en successives Biennals de Venècia ( anys 1954,1960 i 1964 ), a la mostra “Before Picasso; After Miró”, del Museu Solomon R. Guggenheim de Nova York l’any 1960 i a l’exposició “Modern Spanish Painting” de 1962 a la Tate Gallery de Londres.
En l’exposició de Juana Francés que podem veure a la Galeria Mayoral de Barcelona, hi trobem sota el títol de “L’Informalisme també era dona”, una excel·lent representació dels quadres pintats entre els anys 1957-1962. Una pintura adscrita als corrents de l’expressionisme abstracte americà -amb concomitàncies de Franz Kline- i de l’informalisme europeu -amb influències de Jean Fautrier i Hans Hartung, entre d’altres- (1), (Figs.3) Les setze pintures que s’hi presenten, ens donen una idea de la força expressiva del seu treball. La seva pintura es quelcom més que matèrica, ens proposa una visió d’un mon interior i personal, però també en insereix en un poble o un paisatge, amagat en l’abstracció. És mitjançant un contrast lumínic, amb potents línies de força, que aconsegueix la creació d’un espai. Un espai que ens interroga i que cobra profunditat gràcies a la temperada utilització del color, enfront del negre que envaeix la tela (Figs.4 i 5). Ens trobem davant d’una obra expressionista i abstracta, feta amb la lucidesa i autenticitat d’una forta personalitat pictòrica, que manté el seu interès i validesa al llarg dels anys.
La tercera mostra que hem triat en aquest recorregut per les derives inabastables de la pintura, és la que ens introdueix en el món de José Mª Guerrero Medina (Jaen,1942), sota el títol “El meu compromís”. En aquesta ocasió podrem conèixer una gran part de l’obra d’aquest pintor ( arrelat a Sant Tomàs de Fluvià ), a L’Espai Volart de la Fundació Vila Casas de Barcelona.
L’exposició, de més de cinquanta pintures, es recrea fonamentalment en la figura humana, que ell va desglossant en diverses etapes; hi apareix d’una manera “obstinada” l’esser humà al llarg del temps (2), amb la seva lluita, el seu fracàs o la seva fortalesa. Ens encarem a uns personatges anònims, però vitals, que existeixen malgrat l’adversitat històrica que els toca viure. L’exposició ens proposa diferents apartats i destaquen, entre d’altres, els dedicats a L’Exili, a “Fragments de la memòria”, als “Retrats anònims” (Fig.6) o als “Retrats de soledats”, com també la sèrie del 2018 de “Pintant a Velázquez”.
Poques pintures actuals reflecteixen tan bé el nostre món i el nostre esdevenir, amb el retrat de la condició humana que d’aquests se’n deriva. La presència humana va encadellada a un destí, a la seva tasca humil i a la vegada heroica, de cercar quelcom de “la veritat” (Fig.7). L’home o la dona apareixen com icones simbòliques dotades d’una aurèola que les envolta i que ens interpel·len sobre el nostre propi món i la nostra societat (Fig.8).
Tot això és possible gràcies a una potent introspecció, que com molt bé relata el pintor, fa possible “compartir el fluir del relat descontrolat i el llenguatge pictòric” (3) (Fig.9). Però això sol no explicaria l’autenticitat del senyal que aporten aquestes pintures. A més a més hi trobem, acompanyant-les, una depurada tècnica, que de manera curosa i atenta ha cercat la pinzellada precisa ( tal volta com feia Velázquez ), el retoc del color i el contorn de la figura. Aquesta es veu immersa en un espai del qual sorgeix amb força, gràcies a un transfons pictòric únic o fragmentat, clàssic i a la vegada expressionista, que dona sentit al personatge (Fig.10,11 i 12).
Guerrero Medina aconsegueix, en cada quadre, crear un personatge elaborat en profunditat i en la seva pintura hi podem rastrejar moltes influències; potser les que van de Balthus a Bacon, de Picasso a Matisse, de Braque a Derain, o potser de cap d’elles. Però del que no hi ha dubte, és que la seva aportació és de gran valor en aquest sobrevenir de la pintura. Ens regala una visió personal del nostre món, com sempre han fet els grans mestres. Ens dona un testimoni pictòric per damunt dels avantguardismes i classicismes, dels informalismes i realismes, encara que es pugui servir d’ells. I tot això no és poca cosa.
Bibliografia ;
- Tomás Llorens, “Juana Francés: 1957-1962”, pp.17-25, Juana Francés: Informalism was also a female. Galeria Mayoral, Barcelona, 2020.
- Arnau Puig, “Guerrero Medina. La plàstica i la teoria de la circularitat” (text de 1975; exposició Galeria Lleonart , Barcelona) pp.15-14, Guerrero Medina, el meu compromís. Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona 2019..
- José Mª Guerrero Medina, “El meu compromís” p.11, Guerrero Medina, el meu compromís. Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona 2019.
