Són les onze del matí d’un dissabte d’octubre. Pels carrers de Torroella corren infants amb camises blaves i fulards de ratlles blanques, blaves i negres al coll. Busquen pistes d’una gimcana. Més amunt, a la plaça de la muralla, uns infants amb camises grogues i el mateix fulard al coll situats en rotllana descobreixen l’eix temàtic que els acompanyarà fins al juny. Davant de l’església, els més petits, equipats amb camises taronges, juguen a saltar els fulards que han posat a terra un al costat de l’altre a una certa distància. I lluny, endinsats a la zona de les dunes, uns joves amb camises vermelles i els fulards de ratlles reflexionen sobre la guerra de Palestina i la crisi de refugiats que fa anys que els conflictes generen. Avui és dia de cau.
L’escoltisme va néixer a principis del s. XX de la mà de Robert Baden-Powell, un general de l’exèrcit britànic que l’any 1907 va agrupar 20 nois de classes socials diverses a l’illa de Brownsea, en els primers campaments escoltes de la història. Tres anys després naixia el guiatge, una proposta similar per a les noies encapçalada per Olave Saint Claire, la dona de Baden-Powell. A Torroella, la iniciativa va arribar l’any 2014 amb la creació d’un agrupament mixt d’escoltisme i guiatge: l’AEiG Montgrí. “Un grup de joves que feien esplai a Bellcaire van decidir que volien crear un cau perquè els agradava més la filosofia i el mètode que s’hi treballa i van moure’l a Torroella perquè és un nucli més gran”, explica la Clàudia Xuriguera, membre del cau des del 2015 i actual cap d’una unitat, és a dir, un grup d’infants.
La metodologia escolta treballa per projectes tot posant l’infant al centre, treballant l’autonomia i el companyonia. “Els infants s’informen del que passa al seu voltant, sigui en àmbit social o ambiental, després fan una pluja d’idees per veure què es pot fer i en què poden ajudar i finalment trien el projecte que duran a terme durant el curs”, diu en Pau Torrent, que també fa nou anys que participa en el cau, primer com a infant i ara com a cap. “Els infants fan el calendari del projecte, pensen tot el que necessiten per dur-lo a terme i fan extra jobs per aconseguir diners i recursos”, continua la Clàudia. Els projectes són anuals i a final de curs es presenten a la resta de l’agrupament i a les famílies en una festa que anomenen el Gran Boom.
Al llarg d’un curs, cada unitat compagina el seu projecte amb tardes de jocs i descobertes, excursions i diades que celebren tot l’agrupament, rutes d’uns quants dies i els campaments estàtics que fan a l’estiu. A més, l’agrupament segueix diferents rituals escoltes que els permeten treballar el creixement personal dels infants, per exemple la promesa. “Abans de canviar d’unitat, els infants fan una reflexió introspectiva i personal i prometen treballar en una cosa que volen millorar de la seva vida”, explica la Clàudia. “S’intenta que cada unitat tingui a veure amb els valors que s’han treballat: per exemple, en el cas dels castors [els petits], saber compartir”, afegeix la Paloma Albareda, que el curs passat era cap d’aquest grup.
Molts infants, però pocs de Torroella
Actualment, l’AEiG Montgrí agrupa una setantena d’infants i una vintena de joves que fan de caps. L’agrupament s’organitza per unitats segons les edats. “Ens partim en cinc grups: castors i llúdrigues (1r i 2n de primària), llops i daines (3r, 4t i 5è de primària), ràngers i noies guies (6è de primària, 1r i 2n d’ESO), pioners i caravel·les (3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat) i trucs (2n de batxillerat)”, explica la Jana, que té deu anys i és una daina de l’AEiG Montgrí. “És molt important que no creixis només amb el teu any de l’escola sinó que aprenguis a ser el petit, a ser el mitjà i a ser el gran, pots aprendre moltes coses del gran quan ets el petit, però també en pots ensenyar moltes quan et fas gran”, explica la Clàudia que reivindica aquesta divisió que els diferencia d’altres espais educatius.
En aquest sentit, la Jana assegura que el fet de canviar cada any de companys i companyes d’unitat ha fet que aprengués a “obrir-se i no tenir vergonya”. “Jo sempre he sigut molt tancada i venir al cau m’ha ensenyat a sentir-me una més del grup i fer nous amics”, diu. L’Alba, que també té deu anys i és una altra daina de l’agrupament, coincideix amb la Jana i afegeix que el cau és “un lloc on pots ser tu mateix”. A ella, el que més li agrada és fer rutes i conèixer gent nova. Per això, recorda amb il·lusió les trobades que fan amb escoltes i noies guia d’altres agrupaments que com l’AEiG Montgrí també formen part del MEGC, el moviment Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. “Coneixes gent d’altres caus, fas jocs i excursions junts i és molt divertit”, diu l’Alba.
“El cau és una de les entitats del poble que mou més jovent i infants, deixant de banda tot el que són esports i clubs”, assegura la Clàudia. Ara bé, els caps lamenten que la majoria dels infants no siguin de Torroella. “El cau té més èxit fora del poble, tenim molta gent de Bellcaire, d’Albons, de Palau-Sator, de l’Escala…”, explica en Pau. “Per exemple, a la unitat de ràngers i noies guia, només hi ha dos infants de Torroella, falta una mica que s’engresquin els del poble”, afegeix la Clàudia.
Per fer-hi front, consideren que els cal fer més visible l’associació a la vila i, per això, estan treballant conjuntament amb l’Ajuntament per donar a conèixer l’entitat i col·laborar amb la comunitat. Una tasca que segons els caps no havien pogut afrontar fins ara per falta de temps i de mans. “Ara que ho podem afrontar, volem fer servei al poble, estem intentant donar un cop de mà amb el que es necessiti i se’ns demani des de l’Ajuntament”, diu en Pau, i afegeix: “Una part de l’escoltisme és fer servei, volem que es pugui comptar amb nosaltres”.
Un moviment basat en el voluntariat
L’AEiG Montgrí és una entitat sense ànim de lucre i els joves que porten els diferents grups d’infants no cobren. Ser cap és una acció voluntària. Això fa que el nombre de responsables sigui sempre variant i que a vegades costi assolir el mínim de persones pel bon funcionament de l’entitat. “Fa dos anys l’associació va perillar”, explica la Clàudia, “érem només vuit caps i vam haver d’ajuntar unitats, no les vam poder tenir totes obertes”. En Pau i la Clàudia expliquen que va coincidir amb un canvi generacional de l’agrupament. “Els qui havien estat els nostres caps van plegar perquè ja eren molt grans”, diu ella. “Nosaltres érem els primers que havíem vingut com a infants i fèiem el pas a caps, això és una roda que si està ben engranada, gira molt bé, però tampoc no és segura”.
En aquest sentit, tant en Pau com la Clàudia feia anys que tenien molt clar que voldrien ser caps, però no tots els infants quan arriben a trucs decideixen fer aquest pas. “Quan em vaig fer gran em vaig adonar de tot el que m’havia aportat el cau a la vida i vaig decidir que li volia tornar”, diu en Pau. “Ja fa 4 anys que faig de cap i trobo que encara dec moltes coses al cau, n’estic aprenent moltes més i me’n queden moltes per aprendre”. En el cas de la Clàudia, per ella ser cap era la continuació d’haver anat al cau com a caravel·la i truc: “No em vaig plantejar mai aquest canvi de responsabilitats, m’hi vaig anar trobant, volia seguir al cau i el que em tocava era ser cap”.
La Paloma, en canvi, va entrar a l’agrupament directament com a cap dels castors el curs passat. “Hi havia gent del meu voltant que anava al cau i era una cosa que m’interessava i vaig dir, provem-ho”, explica. L’experiència li va agradar tant que ha decidit continuar-hi. I de fet, ha estat gràcies a les noves incorporacions que avui en dia poden ser un equip de 24 caps i tenir obertes totes les unitats. “Ara podem repartir feines i tothom va més tranquil”, diu en Pau. “El fet que sigui voluntari fa que cadascú dona el que pot i a principi de curs ja avises si podràs implicar-t’hi més o menys”, apunta la Paloma. “També fa que si vens és perquè estàs motivat i t’estimes el projecte”, diu en Pau, que assegura que si el cau no fos una cosa voluntària, “ja no seria el mateix i es convertiria en un negoci”.
Segurament és aquesta motivació dels caps i el suport de les famílies que decideixen portar els seus infants al cau el que ha fet perdurar aquesta associació. Enguany l’AEiG Montgrí ha celebrat deu anys i tant els caps com els infants esperen poder celebrar-ne molts més. La Clàudia, en Pau, la Paloma, l’Alba i la Jana coincideixen que el seu desig pel cau és “que continuï creixent, que sigui un projecte que estigui viu i que els infants s’ho passin molt bé quan vinguin”.
Article relacionat publicat a Emporion l’agost del 2017
https://emporion.org/david-aguilera-i-bague/
