A finals del mes d’agost, tot nedant a la cala Ferriola ens va venir a veure aquest
curiós i fascinant mol·lusc de mar sense closca anomenat popularment “ballerina” (Hexabranchus sanguineus) que amb molta tranquil·litat va arribar a punta de platja i després se’n va tornar amb calmosa parsimònia i etiqueta. La “ballerina” coneguda també com a nudibranquis o bavosa de mar es desplaçava amb aristocràtics moviments reptants i sinuosos que s’insinuaven tendres, però, amb criteri. Es caracteritza per ser hermafrodita i per la capacitat de mimetisme amb el medi, les vives coloracions com a senyal d’alerta, i les substàncies tòxiques que prenen dels organismes que depreden, com ara els cnidòcits de meduses, anèmones o coralls.
Observant magnetitzats la parsimoniosa, armònica i elegant “ballerina“, ens va venir reflexionar en el brogit innecessari de la moderna vida i en la màxima de Cató “No et faci vergonya que t’ensenyin el que no saps; saber alguna cosa es meritori; el que és blasmable és no voler ap
rendre” …i la vàrem acomiadar amb molts de petons.
Bones Festes de Nadal i bona entrada nova d’any!