Des de la redacció d’Emporion lamentem la recent pèrdua de Tristan Lafranchis. La seva persona i el seu amor incondicional per la natura es mantindrà viu en els nostres records i en els escrits que ens va fer arribar.
Itineraris amb plantes destacables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
Tercera Part
Aclariment: Aquest escrit ha estat publicat prèviament a la revista Milfulles, la publicació digital de Flora Catalana. Flora Catalana és una associació sense ànim de lucre nascuda arran de la il·lusió comuna d’un grup de persones interessades en la divulgació del coneixement de les plantes i els seus usos de forma totalment altruista. Milfulles comprèn un ampli marge de continguts principalment botànics i etnobotànics. L’article que us presentem a continuació és la tercera part del suplement del número 4 de Milfulles, publicat el març de 2020 (http://www.floracatalana.cat/drupal843/milfulles). Els cinc itineraris que el componen s’aniran publicant al llarg dels propers mesos.
Introducció: La recerca de la poc estudiada població de papallones del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (PNMMBT) ha portat Tristan Lafranchis, un naturalista expert i autodidacte, a recórrer cada metre del parc una vegada i una altra, entre el 2014 i el 2019. Durant l’any 2018, diversos llocs d’interès van ser visitats conjuntament amb membres del Grup Local del Baix Ter de Flora Catalana. Aprofitant aquestes sortides, s’han anat trobant espècies de plantes que es recullen en aquest article, especialment interessants per diferents motius. Les consideracions sobre les espècies detectades o no amb anterioritat, es fan en referència a l’estudi monogràfic sobre el poblament vegetal i els hàbitats del Montgrí, les Illes Medes i la plana del Baix Ter, volum coordinat per Lluís Vilar, Xavier Quintana i la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, que va ser publicat l’any 2014 [1]. Les plantes més interessants s’acompanyen en el text d’una lletra entre parèntesis indicant si no havien estat detectades amb anterioritat (n), si havien estat detectades abans del 1960 però no inventariades recentment [1] i s’han retrobat en aquestes sortides (re) o bé si són plantes molt rares, és a dir, escasses a la zona d’estudi (rrr) [1]. Per tal de fer més amena la lectura, les plantes es presenten distribuïdes en cinc itineraris ordenats geogràficament de nord a sud.
El segon itinerari recorre la Muntanya Gran del massís del Montgrí, un massís format majoritàriament per materials calcaris, procedents del Pirineu, que han estat datats en el mesozoic. L’itinerari s’inicia a la petita carretera que surt de la platja de Montgó (Torroella de Montgrí) –a tocar de l’Escala–, seguidament s’enfila cap a punta Milà, passant per Torre Ponsa, i arriba a l’Estartit. D’allí continua en direcció a Torroella fins a la part alta de la urbanització Torre Vella.
Abreviatures
Per a destacar la importància de la detecció d’una determinada espècie en aquest estudi s’ha indicat entre parèntesis, tot darrere del nom de la planta, seguint les següents abreviatures:
(n) no detectada anteriorment segons l’annex IV [1]
(rrr) molt rara a la zona d’estudi (Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter)
(re) retrobada, espècies detectades amb anterioritat però no inventariades a l’annex IV [1]
Itinerari 3. La vall de Santa Caterina
Protegida per les crestes més altes del Montgrí, la vall de Santa Caterina s’obre al vent del nord-oest. Aquesta orientació i un relleu turmentat fan que sigui una zona més freda i amb fortes variacions microclimàtiques. Després que l’incendi del 2004 destruís totalment la pineda, la vegetació actual està constituïda, predominantment, per garriga baixa on dominen el garric i els prats secs. Des del 2015, al fons de la vall, s’hi han practicat diverses campanyes d’aclarida. Amb aquestes actuacions s’intenta afavorir el creixement de formacions herbàcies que trenquin la uniformitat vegetal i, consegüentment, facilitin la diversitat florística i faunística.
A la banda esquerra del començament de la pista que porta a l’ermita, s’obre l’anomenada vall Petita. A l’entrada d’aquesta vall (1), el 7 d’abril del 2017 s’hi va trobar florida una petita favera (Vicia faba) (n). Tenia un aspecte molt diferent de la varietat cultivada, però presentava tots els caràcters botànics de l’espècie. Tot pujant pel camí, es van trobar alguns peus de l’herba de la carbasseta (Aristolochia pistolochia). Una mica més amunt, el maig del 2016, es va detectar un individu de malví pelut (Althaea hirsuta) i, a la part superior de la vall, quan el camí es torna més rocós (2), cada any pel maig s’hi ha pogut trobar un petit grup de potentil·la estelada (Potentilla hirta) (rrr).
Les aclarides realitzades al fons de la vall de Santa Caterina han afavorit el desenvolupament d’una flora de prats secs. En aquest lloc, a la part del mig de la vall (3), el maig del 2016 s’hi va trobar la polígala gironina (Polygala vulgaris subsp. gerundensis) (n), descrita anteriorment al Montgrí, però només a la zona propera a Sobrestany. També s’hi localitzà un exemplar de malví (Althaea cannabina) (re), que encara no havia florit. Aquesta malvàcia ja havia estat citada per Lluís Pericot a la plana de Torroella [1]. Les orquídies han aprofitat l’obertura d’aquests prats per a créixer-hi en tenir més claror i menys competència: és el cas de l’abellera becada (Ophrys scolopax) (rrr). En llocs atapeïts, sota les cistàcies, hi podem trobar dues subespècies de frares d’estepa (Cytinus hypocistis). La subespècie hypocistis (rrr) és clarament més rara i sembla florir més tard que la subespècie ruber, que a mitjan maig ja està marcida.
Seguint el camí fins al fons de la vall, hi ha una bonica pineda de pi pinyoner (Pinus pinea) que ofereix una agraïda ombra als caminadors (4). Aquí trobarem la població més ufanosa d’herba de la carbasseta (rrr) del Montgrí, on aquesta espècie és molt localitzada i poc abundant, com es pot veure al mapa (mapa 4). Floreix de març a maig. Aquesta població havia patit els efectes dels cavalls instal·lats a la zona des del 2016, però s’ha refet molt des que no hi són. Val la pena destacar que també s’ha localitzat una població d’aquesta espècie a les illes Medes. Una mica més enllà, continuant cap a la part on la vall s’estreny més, trobem un prat en el qual hi havia, al maig del 2015, alguns peus d’userda borda (Medicago sativa subsp. falcata) (re). Aquesta és una espècie d’userda salvatge que destaca per presentar flors grogues (vegeu itinerari 4. La falda sud del Montgrí). Ja l’havia localitzat Lluís Pericot, però no havia estat retrobada des d’aleshores [1].
Els voltants de l’ermita de Santa Caterina (5), tot i ser més antropitzats, també tenen interès per als botànics. Entre febrer i març, s’hi poden comparar dues espècies de lliri amb una floració ben espectacular: el lliri menut (Iris lutescens) i el lliri blau (I. germanica), plantat o naturalitzat. Sota els arbres del talús exposat al nord, prop de l’aparcament, s’hi troba una població de Senecio doronicum subsp. gerardii. A la part de baix de l’ermita, es van identificar plantes associades a conreus, com ara l’esperó de cavaller (Delphinium ajacis) (rrr) i la flor d’aranya (Nigella damascena) (rrr). El juliol del 2015 es va trobar un peu florit de la primera, però moltes més per tota la vall el juliol del 2018. De la segona, en canvi, només se’n va trobar un exemplar florit el 18 de maig del 2016.
Bibliografia
[1] Vilar, L., Quintana, X. 2014. Annex II. Catàleg de les plantes vasculars del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. A: El poblament vegetal i els hàbitats del massís del Montgrí, les illes Medes i la plana de Baix Ter. Càtedra d’ecosistemes litorals mediterranis, Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí: 231-252.
[2] Vayreda, E. 1902. Plantas de Cataluña. A: Anales de la Sociedad Española de Historia Natural, Madrid: ser. II. 10: 491-582.
[3] Pericot, L. 1954. Notas botánicas II. A: Llibre de la Festa Major. Associació del Llibre de la Festa Major, Torroella de Montgrí.
