“Una nova manera de gestionar la terra és imprescindible per la lluita contra el canvi climàtic, la transició energètica, el repte de la sobirania alimentària i de la viabilitat del sector agro-ramader.”
Els primers 30cm d’un sòl agrícola viu és on resideixen tots els microorganismes que generen la vida al planeta. Per tant, pels que hi vivim (especialment pels agricultors i ramaders que en vivim) conèixer molt bé com funciona el sòl agrícola fèrtil i la seva simbiosis amb les plantes, els animals herbívors, les aus que desparasiten i els depredadors hauria de ser de vital importància. A més, la interacció entre tots aquests elements és la que permet que la vida es continuï desenvolupant i els humans necessitem extreure productes d’aquest sistema per alimentar-nos.
Des de meitats del segle XX, l’atenció d’agricultors i ramaders de tot el món es continua centrant en el rendiment quantitatiu i la pràctica d’agricultura i ramaderia intensives per aconseguir-lo. El deteriorament de la terra ha estat gairebé inevitable, ja que amb aquest sistema productiu intensiu la terra es desmineralitza, es veu afectada biològicament per la forta mecanització i grans moviments de terres, i sovint també està carregada de residus d’herbicides i pesticides.
Arribats en aquest punt, una nova manera de gestionar la terra és imprescindible per la lluita contra el canvi climàtic, la transició energètica, el repte de la sobirania alimentària i de la viabilitat del sector agro-ramader. Cada cop la percepció dels efectes adversos del canvi climàtic són més evidents, amb xifres rècord d’altes temperatures, focs virulents, pluges intenses i desiguals en el territori i un rendiment alterat de plantes i animals. A més, la guerra a Ucraïna, ha evidenciat la dependència de les energies derivades del petroli i la manca de diversitat agrícola y de sobirania alimentària dels països. Per acabar, les petites explotacions agro-ramaderes pleguen o subsisteixen com poden enfront les collites cada cop més incertes, la pujada generalitzada dels preus de matèries primeres i d’energia i les despeses per fer front a noves normatives i burocràcia excessiva.
Per tot plegat, quan parlem de trobar solucions a aquesta situació, últimament escoltem moltes paraules com permacultura, agroecologia, agroforestia, agricultura sostenible, disseny keyline, maneig holístic, pràctiques de sembra directa, etc. i, especialment, les d’agricultura regenerativa. Però, ¿què és l’agricultura regenerativa?
“Sovint l’agricultura regenerativa també s’anomena l’agricultura del canvi climàtic. Si tots els sòls arables del món augmentessin la captació del carboni un 1,6%, en 10 anys hauríem captat tot l’excés de CO2 de l’atmosfera i l’hauríem fixat al sòl.”
L’agricultura regenerativa és un conjunt de tècniques agrícoles modernes amb coneixements ancestrals, amb les que l’agricultor i el ramader col·laboren amb la natura (abandonant el desig de dominar-la) formant part d’un ecosistema de producció on es mantingui l’equilibri natural, treballant per recuperar la fertilitat de la terra, per regenerar el sòl, sense empobrir-lo ni contaminar-lo.
Aquest tipus d’agricultura busca aplicar els mecanismes que ocorren de forma natural en els ecosistemes salvatges i aplicar-los a l’agrosistema cultivat creant ecosistemes sans, estables i resistents a plagues i malalties. No es tracta de substituir productes químics de síntesi per productes químics naturals menys contaminants sinó crear ecosistemes resilients que funcionin amb la mínima intervenció de la mà de l’home. Aquest nou enfocament per part dels agricultors i ramaders és clau, i no és fàcil. Només aquells més conscienciats i atrevits implementen aquest nou sistema productiu que requereix formació, temps, paciència i diners. La transició a l’agricultura regenerativa implica una visió a mig-llarg termini. Es calcula que es necessiten entre 5 i 10 anys perquè l’ecosistema funcioni plenament. Els primers anys, la producció de la terra és inferior a una producció habitual abans d’implementar-lo i cal fer front, a més, a pèrdues econòmiques per la baixa producció i per les inversions d’implementació del sistema. Amb els anys, però, els qui s’han atrevit a fer-ho, aconsegueixen rendibilitats més altes de les seves finques i han reduït considerablement els costos de producció.
Sovint l’agricultura regenerativa també s’anomena l’agricultura del canvi climàtic. Si tots els sòls arables del món augmentessin la captació del carboni un 1,6%, en 10 anys hauríem captat tot l’excés de CO2 de l’atmosfera i l’hauríem fixat al sòl. La tecnologia agrícola adequada per combatre el canvi climàtic és la fotosíntesi de les plantes, que capten el CO2 de l’atmosfera i fixen el carboni necessari al sòl i n’alliberen l’oxigen. I la pastura del bestiar és el que més estimula la fotosíntesis de les plantes. Per aquest motiu, l’agricultura regenerativa promou la cria, en un mateix espai, de diverses espècies animals i vegetals que actuen entre si de forma simbiòtica, assegurant un equilibri sostenible i l’enriquiment del sòl.
A nivell pràctic, amb l’agricultura regenerativa desapareix la llaurada i es manté una cobertura vegetal permanent del sòl amb diversificació de plantes cultivades i arbres, que ajuda a la fixació ininterrompuda del carboni però també a la retenció de l’aigua de la pluja o del reg, evitant-ne alhora la seva erosió. Amb la reducció de l’impacte mecànic de la llaurada i l’aplicació d’una sembra directa es protegeix millor l’hàbitat i la riquesa biològica dels organismes que viuen al sòl.
La ramaderia extensiva pot contribuir a la vitalitat biològica del sòl. Es tracta d’imitar les antigues poblacions nòmades o ramats transhumants, que s’anaven movent allà on trobaven aigua i menjar pel seu bestiar, en un espai delimitat i amb un sistema de planificació i presa de decisions que ajudi a gestionar millor els recursos agrícoles. En aquest sistema, el ramat de bestiar herbívor pastura intensament un espai durant un temps determinat alimentant el sòl amb els excedents de les plantes i els seus excrements. Després es trasllada a un altre espai a fer el mateix procés deixant temps a l’espai abandonat perquè el sòl viu ho absorbeixi, ho transformi i regeneri les plantes que hi ha quedat.
“Els consumidors cada cop aprecien més aquest tipus de producció d’aliments respectuosa amb el medi ambient i, amb el consum d’aquest tipus d’aliments, ajuden a agricultors i ramaders que l’implementem perquè són més conscients de la seva capacitat per decidir activament quin tipus de model productiu agro-ramader volen potenciar.”
Amb aquest tipus d’agricultura s’aconsegueixen aliments saludables per a les persones perquè els productes procedents del bestiar que pastura són molt nutritius i d’una qualitat excepcional. A més, els consumidors cada cop aprecien més aquest tipus de producció d’aliments respectuosa amb el medi ambient i, amb el consum d’aquest tipus d’aliments, ajuden a agricultors i ramaders que l’implementem perquè són més conscients de la seva capacitat per decidir activament quin tipus de model productiu agro-ramader volen potenciar.
Qui vulgui saber més sobre aquest sistema agro-ramader resilient que es basa en conèixer i potenciar les relacions naturals entre sòl viu, plantes i animals per incrementar la fertilitat de tot el sistema productiu, any rere any, recomano veure el documental “Kiss the ground” accessible a Netflix.
Nota d’última hora: entre el moment en que l’Anna Pijuan va entregar aquest article i la seva publicació, la zona de La Bisbal d’Empordà ha patit una forta pedregada que ha ocasionat la mort d’una nena, nombrosos ferits i importants danys materials. L’explotació agrícola i ramadera Mas Casas – Cruïlles ha estat una de les explotacions afectades, amb instal·lacions i collites malmeses. En aquests moments han engegat una campanya de micromecenatge que els ajudi a reconstruir la granja familiar.
https://ca.goteo.org/project/fem-front-a-la-catastrofica-pedregada-de-l-emporda